L'exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa ha contraatacat el poder judicial i ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per aturar la causa contra la Mesa del Parlament.
A menys de 48 hores per a l'inici de les declaracions a l'expresident del Parlament Roger Torrent i a part de la Mesa, Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, per haver permès un debat sobre la monarquia. Avui Josep Costa, un dels acusats, acaba de fer públic que porta la causa al Tribunal Constitucional perquè la suspengui i obrir així la via d'Europa per presentar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Costa ha qualificat de "torpede" el moviment judicial.
Segons l'escrit presentat al TC, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, al·lega una "infundada persecució penal", "contaminació i falta d'imparcialitat" i una vulneració dels drets humans, que és la que es vol portar a Europa. Els advocats, entre els quals hi ha Gonzalo Boye, reclamen com a mesura cautelar la suspensió de la causa que té dimecres una de les parts fonamentals amb la declaració dels acusats per poder traslladar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
El cas
El tribunal els investiga per un suposat delicte de desobediència, en permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podien vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional. La magistrada instructora també dona cinc dies a Vox per aportar una fiança de 10.000 euros per seguir com a acusació popular. La resolució es pot recórrer, però no suspèn el procediment.
En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l'altra el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.
El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.