Sense treva. L’exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa ha presentat una ampliació de la demanda a la sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem perquè anul·li els acords del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, per escollir dos dels tres magistrats que van conformar el tribunal que va jutjar la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent. Costa sosté que el magistrat Barrientos va incomplir les normes per escollir els substituts que ell volia. Aquest tribunal va absoldre els quatre vocals independentistes d’ERC i de Junts (Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado) del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, el novembre passat, tot i que la Fiscalia i defenses han presentat recurs al Tribunal Suprem. Amb aquesta acció, l’objectiu de Costa és que “el TSJC esculli un tribunal imparcial”, el qual -hi afegeix-“hauria d’anul·lar la causa sencera”.

Paral·lelament, en la via penal, Josep Costa va presentar, el 24 de gener passat, el recurs de cassació contra la sentència del TSJC a la Mesa del Parlament, que malgrat l’absolució té el vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que assegura que eren autors d’un delicte de desobediència per haver admès a tràmit resolucions sobre l’autodeterminació i contra el rei. La Fiscalia demanava que Torrent, Costa i Campdepadrós fossin condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros, i  Delgado,  a 16 mesos d’inhabilitació i 25.000 euros de multa. En el recurs, Costa raona que el presenta perquè el tribunal no va respondre el seu reclam que s’admetessin proves per evidenciar la vulneració de la inviolabilitat del Parlament de Catalunya, i que “el tribunal no té radicalment jurisdicció”. A més, afirma obertament que realitza aquest recurs per tal d’esgotar la via interna i poder presentar el recurs de vulneració de drets davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Les vulneracions, segons Costa

En la demanda contenciosa, Josep Costa exposa que els acords del president del TSJC, del 2 i 19 de setembre passats, suposen “una violació grollera” de drets fonamentals, a presentar recurs, a un tribunal imparcial, a igualtat i a obtenir resolucions motivades.  A més, afirma que els acords impugnats “estan basats en unes normes i una relació de jutges substituts que no són públiques”. En la demanda, Costa també denuncia l’acord de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del 10 de novembre passat, de no acceptar el seu recurs contra els nomenaments dels magistrats, en assegurar que era una decisió jurisdiccional del jutge Barrientos i no governativa i, per tant, no podia intervenir i havia d’anar als jutjats, com ha fet ara.

En concret, en la demanda presentada el 22 de febrer passat, Josep Costa exposa que el president del TSJC no va aplicar correctament l’article 199 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), que fixa la forma de seleccionar a magistrats sustituts.  A l’estiu passat, la sala 77 del TSJC va admetre les recusacions de Barrientos i del magistrat Carlos Ramos, a través de la petició de Costa que adduïa la seva falta d’imparcialitat. Barrientos, com a president del TSJC va escollir Marta Pesqueira, com la magistrada que el substituiria, en ser l'única que estava disponible en la llista de substituts voluntaris que s’inscriuen anualment. Segons Costa, primer, com fixa la llei, hauria d’haver fet una crida als magistrats de la mateixa sala civil i penal del TSJC, o de la sala d’apel·lacions, o de la llista de Jutges d’Adscripció Territorial (JAT), com després va fer amb l’elecció del substitut del magistrat Ramos per jutge Francisco Segura Sancho, que forma part de la sala penal d’apel·lacions del TSJC.

Josep Costa qualifica tota aquesta actuació del TSJC “d’inseguretat jurídica” i “falta de transparència” i demana al Suprem que anul·li els acords i s’esculli un nou tribunal que analitzi el cas de la Mesa del Parlament i l'anul·li.