L'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha presentat aquest dimecres una querella a la Sala Segona del Tribunal Suprem contra la magistrada del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, per ordenar la seva detenció il·legal el 27 d'octubre de 2021, segons ha informat en un missatge al seu compte d'X.

"Ara que les causes contra Espanya avancen al Tribunal d'Estrasburg, he pensat que és el moment de reactivar la querella contra la magistrada que va ordenar detenir-me per un delicte inexistent i que han volgut sepultar dins d'un laberint processal. Hola, Llarena, què diràs ara?", ha manifestat Costa.

La querella, a la qual ha tingut accés El Nacional, apunta contra la magistrada del TSJC i "contra aquells que poguessin aparèixer com a responsables penals en concepte d'autors, còmplices o encobridors" de la seva detenció per no comparèixer a una citació com investigat per presumpta desobediència quan Costa formava part de la Mesa del Parlament.

La magistrada del TSJC María Eugenia Alegret, que investigava a la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, per desobediència, va ordenar la detenció de Costa perquè no es va presentar a la seva citació per ser interrogat com a investigat. Els Mossos van detenir-lo i van dur-lo les garjoles del Palau de Justícia, fins que va ser conduït davant la instructora. La magistrada va acordar la seva posada en llibertat, després d'acollir-se al seu dret a no declarar. La detenció de Costa va ser força criticada, ja que  tot i que l'actuació de la magistrada és prevista a la llei, el delicte pel qual era investigat no implicava penes de presó, i fins i tot es podria haver jutjat Costa en absència.

Costa sosté que aquests fets podrien ser constitutius de delictes de detenció il·legal, prevaricació, contra la inviolabilitat parlamentària i contra l'exercici dels drets cívics. Argumenta que la seva detenció va ser "completament inútil i supèrflua, no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts" i l'interpreta com una represàlia de la magistrada per posar de manifest irregularitats en la instrucció.

El jurista sosté que no va acudir a declarar perquè "la citació cursada era il·legal" atès que el tribunal no tenia competència per a investigar-lo, perquè en aquell moment gaudia d'inviolabilitat parlamentària. Costa va sol·licitar llavors una suspensió, que li va ser denegada, però assegura que el 15 de setembre -data en la qual estava citat- qui es va personar en el seu lloc va ser el seu lletrat, Gonzalo Boye.

L'exvicepresident de la Mesa considera que és "fals" que fos citat personalment -ja que es va fer al seu procurador- i que no comparegués -perquè ho va fer a través de la seva representació processal, i recorda que la no disposició a declarar voluntàriament constitueix un dret fonamental. "La interlocutòria no conté ni una paraula per a justificar per què la suposada obligatorietat de comparèixer hauria de comportar la detenció immediata en cas de no fer-ho i no una altra sanció", subratlla, i afegeix que l'ordre d'arrest, que la Fiscalia no havia sol·licitat, mancava d'un fonament jurídic raonable.

El TEDH admet la demanda per detenció il·legal

El 8 de gener, Costa va comunicar també a través de la mateixa xarxa social, que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) havia admès a tràmit una demanda per "detenció il·legal", relacionada amb aquests mateixos fets, que diu són "conseqüència de l'activitat parlamentària que vaig exercir en defensa de la independència". Josep Costa ha presentat fins a quatre demandes al TEDH per vulneració de drets, la investidura fallida del president Puigdemont el 2018, la dels debats d'autodeterminació i la inviolabilitat, acceptada a l'estiu del 2023 i la de la seva detenció per ordenada pel TSJC, que el tribunal va admetre a tràmit fa tot just una setmana. Costa també va sol·licitar a l'estiu al Suprem, que no se li apliqui la llei d'amnistia, perquè considera que la seva aplicació "es pot interpretar com un reconeixement de culpa". Qui sí que se'n podria beneficiar és l'agent dels Mossos d'Esquadra que va picar-lo amb la porra a les mans durant les protestes contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona, i al que Costa també ha portat a judici.