L’exvicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa, ha anunciat aquest dilluns que ha  demanat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que reobri el cas sobre la limitació de drets del Tribunal Constitucional (TC) imposada als diputats en prohibir debats sobre la independència i la monarquia  a la cambra catalana perquè, la seva resolució d'inadmissió, del febrer passat, conté “errors manifestos i fal·làcies”. Costa ho ha fet públic a la xarxa social X i s’ha mostrat crític que cap diputat ni la cambra catalana hagin fet el mateix. En essència, l’exdiputat de Junts exposa que Estrasburg va ser tan contundent en la seva resolució, en la qual reconeixia que el Constitucional els havia “limitat drets" als diputats perquè -segons Costa- el tribunal confon els debats que va haver-hi a la cambra catalana el 2017 -amb els líders condemnats per sedició- amb els debats seus posteriors, el 2019.

En l’escrit,  de nou pàgines i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, Josep Costa, hi afirma: “”El Tribunal no té en compte que el context d'octubre/novembre de 2019 no va ser el d'una crisi secessionista, sinó de malestar social i polític causat per mesures adoptades per les institucions espanyoles per suprimir-la. Aquesta diferència en el context també és crucial a l'hora d'analitzar la naturalesa diferent de les resolucions de crítica a  la monarquia en comparació amb els que es refereixen a l'autodeterminació” i, per això, sosté que el TEDH va  avalar el TC tot afirmant que "totes eren circumstàncies extremes”. A més, hi recorda, que la reprovació de la Monarquia va ser impulsada per un partit “no independentista” i ara soci del govern espanyol: els Comuns.

La demanda  per “coaccions i censura” del TC; va ser presentada per Costa l’exsecretari de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, i els 32 diputats de Junts. A més, Costa i Campdepadrós van denunciar que se’ls havia perseguit penalment,  amb la detenció de Costa, i que al final el Tribunal de Superior Justícia de Catalunya (TSJC) els va absoldre, en considerar que no havien desobeït el TC. L'òrgan de garanties ha anat prohibint tot debat independentista des de la seva resolució del 2015, malgrat que les mocions no tinguessin caràcter executiu.

Recursos contra el TC

L'advocat també destaca un error de la resolució del tribunal: "És incorrecte acusar el sol·licitant de “continuar” ignorant les sentències del Tribunal Constitucional pertinents. Es tracta d'un altre greu error factual. El sol·licitant no tenia cap relació amb aquestes sentències abans del 2018, i  de fet es va enfrontar a càrrecs penals la primera vegada que el govern espanyol va iniciar un procediment d'execució contra ell per presumptament ignorar una sentència.
És més, quan es va convertir en diputat, en lloc de fer-los cas omís, el sol·licitant va impugnar de totes i cadascuna de les decisions del Tribunal Constitucional que va tractar de prohibir els debats parlamentaris i va demanar al tribunal que aprovés compatibilitat amb la Convenció."

Fins i tot, Costa exposa que el tribunal amb seu d'Estrasburg no interpreta correctament les resolucions  del TC sobre monarquia i la independència. L'òrgan de garanties hi precisa que al rei no se'l pot reprovar  de cap acció per inviolable; però  la institució de la Monarquia es pot debatre. I una esmena constitucional  pot fer canviar el país.  "De fet, tots els parlaments subestatals tenen el poder de proposar i iniciar el procés de modificació de la Constitució espanyola", conclou.

Per tot això, Costa demana al TEDH que “un cop rectificats aquests errors”, admeti la seva demanda i conclogui que s’han vulnerat els seus polítics i de llibertat d’expressió.

Rebutjada la querella contra la magistrada Alegret

Paral·lelament, aquest dilluns el Tribunal Suprem ha anunciat que ha rebutjat “per manifesta irrellevància penal” la querella presentada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa contra la magistrada del TSJ de Catalunya Maria Eugenia Alegret, que va ordenar la seva detenció l'octubre de 2021, per no haver-se presentat a declarar com investigat en una causa per desobediència, després d'haver manifestat la seva intenció de no comparèixer; i de la qual, al final va ser absolt.

El tribunal desestima tots els motius de la querella interposada per Costa contra la magistrada per delictes de prevaricació i inviolabilitat parlamentària en connexió amb un altre delicte contra l'exercici dels seus drets cívics, El Suprem conclou que no conté “cap fet que pugui merèixer retret legal i que, per tant, justifiqui l'obertura d'un procés penal d'investigació”.

La sala penal assenyala que “no deixa de resultar paradoxal -i, en termes processals, abusiu- que desenvolupada una estratègia defensiva que presenta trets comuns amb la coneguda com ‘défense de rupture’ es pretengui, per a fundar fàcticament la querella contra la magistrada instructora, reconstruir un relat fàctic paral·lel al realment esdevingut per pròpia iniciativa del recurrent”.

I, pel que fa a l'ordre de detenció acordada després de la no compareixença del querellat quan se'l va citar com investigat, el Suprem indica que va respondre a "una finalitat legítima" com és la pràctica d'una situació processal contemplada en l'article 775 de la llei d'Enjudiciament Criminal (LECRIM).

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!