L'exvicepresident del Parlament Josep Costa ha sol·licitat al Tribunal Suprem que no se li apliqui la llei d'amnistia, ja que considera que la seva aplicació "es pot interpretar com un reconeixement de culpa". Segons ha comunicat a través de les xarxes socials, Costa ha reclamat que la seva causa sigui declarada nul·la. "Com a persona perseguida per raons polítiques tinc dret a rebutjar l'amnistia i obtenir l'anul·lació completa de la causa penal", ha sostingut Costa.
L'exdiputat de Junts per Catalunya ha publicat a Twitter (ara, X), el recurs de cassació remès al Tribunal Suprem. Costa ha afirmat que el recurs està avalat per la Declaració Universal de Drets Humans de l'ONU. També insta a fer efectiu el seu "dret a obtenir una reparació i perseguir els culpables", així com el dret a exigir garanties de no repetició, textualment.
"L'amnistia i altres mesures de clemència no afecten el dret de les víctimes a la reparació", és remarca en el recurs que ha compartit Costa, on es demana que es "dicti una nova sentència declarant la nul·litat de totes les actuacions", com preveu la querella presentada contra el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per detenció il·legal.
Aplicació de l'amnistia
Ja es comencen a conèixer els primers amnistiats, entre els quals es troba Miquel Buch. El passat dimarts, el TSJC va decidir amnistiar l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 d’inhabilitació pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per nomenar com a assessor un mosso d’esquadra que feia d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya el 2017. El tribunal també va amnistiar aquest mosso, Lluís Escolà, condemnat pels mateixos delictes a quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació.
En la sentència, de 18 pàgines, els quatre magistrats de la sala d’apel·lacions interpreten unànimement que la llei d’amnistia afecta el delicte de malversació quan els diners públics s’hagin destinat als fets amnistiables, és a dir, a promoure la independència de Catalunya. En canvi, no consideren que es pugui amnistiar la malversació si els fons públics van enriquir patrimonialment algú al marge de la promoció de la independència.