El jurista Josep Costa ha deixat en ridícul la presidenta de la comissió de peticions del Parlament Europeu, Dolors Montserrat (PP), per la decisió d'enviar una missió a Catalunya per avaluar la situació de l'espanyol a les escoles, i l'ha acusada de "desprestigiar la UE" des d'una comissió controlada pels populars espanyols. "No era prou escandalós que el comitè de Pegasus del Parlament Europeu deixi Espanya fora de la seua investigació. Ara una comissió controlada pel PP espanyol vol muntar una visita per investigar “la discriminació del castellà a Catalunya”. No saben com desprestigiar més la UE", ha afegit.
Montserrat enviarà una missió a Catalunya per avaluar la situació del castellà a les escoles, a demanda de l'entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). La comissió de Peticions del Parlament Europeu, ha aprovat la petició després que els coordinadors dels grups polítics hagin pactat tirar endavant la visita a Catalunya. Seran els mateixos coordinadors els qui detallaran l'objectiu de la missió, l'agenda, la delegació i les dades del viatge en les pròximes trobades. El que se sap és que la visita es farà el segon semestre del 2023 perquè no es podrà fer durant la primera meitat de l'any. El motiu? Les eleccions municipals de l'any vinent.
La petició va ser presentada l'any 2017 per la presidenta de l'AEB, Ana Losada, i tractava sobre "l'impacte de la immersió total en català a l'escola per a les famílies que es traslladen a la regió". Llavors, l'associació espanyolista demanava "que els infants de Catalunya rebin la seva educació en les dues llengües oficials, castellà i català, per igual". Una demanda que es va fer en un context que encara s'arrossega, de descens de l'ús i coneixement del català entre el jovent. En aquesta línia, el text de la petició afegeix que exigeix "que els establiments públics o finançats amb fons públics facin docència en ambdues llengües" — i, per tant, que abandonin la immersió completa obligatòria en català.
D'altra banda, per ara Espanya ha aconseguit que no hi enviïn cap delegació de la comissió Pegasus per investigar-hi els casos d'espionatge polític. Fins ara, el Parlament Europeu s'ha limitat a demanar a l'Europol que investigui l'espionatge amb Pegasus a Espanya, però actua amb molta prudència abans d'intervenir en els Estats membres. La notícia sobre l'espionatge a polítics i altres personalitats de Catalunya es va donar a conèixer al juliol a través d'un informe del centre d'investigació canadenc Citizen Lab, on s'indicava que almenys 65 persones de l'entorn independentista havien estat espiats amb el programa israelià Pegasus. Entre els espiats figuren presidents de la Generalitat, diputats, polítics, periodistes, activistes i advocats.