El president del Consell Nacional d’Esquerra i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové, ha presentat l’escrit de defensa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el qual mostra la seva disconformitat per les acusacions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en imputar-li la direcció de l’1-O, sota les ordres de l’exvicepresident Oriol Junqueras. “El present procediment forma part d’una estratègia política i judicial iniciada fa una dècada que pretén estigmatitzar, perseguir i, en darrer terme, acabar amb un projecte polític, l’independentisme, legítim, democràtic i no violent”, afirma l’escrit presentat aquest dimarts, que hi afegeix: “Per fer efectiva aquesta estratègia diversos estaments de l’Estat, obviant els més elementals principis democràtics, han judicialitzat la vida política de Catalunya amb un ampli ventall de causes, algunes de les quals encara avui es troben pendents de judici”, fent referència a la trentena d’excàrrecs i empresaris pendents de judici i processats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

 El diputat republicà hi assegura que tot és “una investigació prospectiva des del 2015, vuit dies després de les eleccions al Parlament fins al 2020”.  A més,  Jové denuncia que en la investigació se li han vulnerat de drets per la seva vinculació a l'independentisme català, i assegurà que això és un grup de persones objectivament identificable (GOIP), tal com va definir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la recent sentència sobre una consulta del jutge Pablo Llarena. I també que se li ha fet una imputació exagerada, a més  de la “falta d’imparcialitat” dels magistrats Jesús Mara Barrientos i Carlos Ramos.  La seva defensa  conclou que l’actuació de Jové “no va causar cap perjudici”  a la ciutadania ni “tampoc es va apropiar de patrimoni públic”.

La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar, el febrer passat, l’escrit d’acusació contra els comandaments de Junqueras: demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.

La malversació atenuada

Per la seva part, l’Advocacia de l’Estat demana 3 anys i 6 mesos de presó, 7 anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per a Jové pels delictes de malversació de fons —en aquest cas atenuada, inclosa en la reforma del PSOE i ERC— i desobediència per haver organitzat l’1-O sota les ordres de l’exconseller Oriol Junqueras, com a secretari general d’Economia i Hisenda. Per contra, no acusa Lluís Salvadó. I per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, demana un any d'inhabilitació pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i pagar una multa de 18.000 euros. 

En l’escrit, Jové, defensat per l’advocada Cristina Rodríguez, es qualifica de “causa general” tots els procediments oberts per la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017. “És un judici a la voluntat democràtica d’una majoria amplíssima de la societat catalana”, s’hi afirma. I advoca que davant “conflictes polítics, solucions polítiques”.

La legalitat del referèndum

La defensa de Jové també manifesta que “celebrar un referèndum era, i continua sent, una decisió d’una legitimitat democràtica inqüestionable”, i que actualment “el suport ciutadà a resoldre el conflicte polític a través d’un referèndum es manté de forma molt majoritària, situant-se segons algunes fonts estadístiques oficials (baròmetre del CEO) en el 80%”.

Espiat amb Pegasus

També es denuncia irregularitats de la investigació i que Jové ha estat espiat pel govern espanyol, a través del programari Pegasus, el juny de 2020 com va evidenciar la investigació de Citizen Lab en l’anomenat CatalanGate, i que ara investiga una jutgessa de Barcelona.

Finalment, s’insisteix que les iniciatives promogudes des del Govern la tardor del 2017 "es van fer amb expressions públiques de voluntat de diàleg, negociació política, i la utilització de mitjans pacífics i democràtics”, i que “cap de les conductes que s’atribueixen a Jové va generar un perjudici econòmicament avaluable per la ciutadania ni l’entorpiment d’un servei públic.” I davant la falta de delicte afirma la defensa- es demana l’absolució de Jové.