Josep Pagès i Massó (Sant Celoni, 1972) és professor de Dret Constitucional, va ser diputat de Junts per Catalunya al Congrés els últims dos anys de la passada legislatura i ara forma part de l’equip jurídic del partit de Carles Puigdemont durant l’elaboració i la tramitació de la llei d’amnistia. Portaveu de la Comissió de Justícia entre el 2021 i el 2023, ara lamenta que el redactat actual de l’article de l’amnistia referent al terrorisme “és insuficient i té riscos” veient les actuacions del Poder Judicial i reivindica que la insistència del ministre Félix Bolaños a evitar que s’elimini l’exclusió del terrorisme és “una decisió politica sense fonaments jurídics i que respon a una supeditació a la cúpula judicial espanyola”. En una llarga conversa telefònica amb ElNacional.cat, Pagès subratlla que “una amnistia és el reconeixement de l’Estat que ha estat aplicant de manera injusta el Dret per motius polítics”, però assumeix que, davant del Poder Judicial, l’aplicació de l’amnistia és “un terreny pantanós” difícil de preveure.
Aquesta setmana començava amb l’esmena transaccional sobre el terrorisme que van pactar Junts, ERC i el PSOE i que es va aprovar a la Comissió de Justícia el dimarts. Com va aparèixer aquest nou redactat?
No hi ha cap raó perquè el terrorisme estigui dins de les exclusions de l’aplicació de l’amnistia perquè no hi ha ni normativa ni jurisprudència europees que hi obliguin. De fet, la majoria d’amnisties per raons perfectament comprensibles inclouen en el seu espectre acusacions de terrorisme. Per tant, negar-se a incloure les acusacions de terrorisme dins de l’amnistia com fa el ministre Félix Bolaños és una decisió politica sense fonaments jurídics i que neix d’un marc equivocat i que respon a una supeditació a la cúpula judicial espanyola. A més, és una decisió molt arriscada per a la continuïtat de la legislatura. Evidentment, això està connectat amb una realitat, que és que no hi ha hagut cap acte de terrorisme durant el procés independentista català, és una invenció i una ficció del Poder Judicial. És absolutament irreal. Sempre estem parlant de construccions artificioses per tergiversar la realitat.
La nostra proposta era eliminar el terrorisme com una causa d’exclusió. No hem arribat a aquesta eliminació, però hem aconseguit una millora respecte al redactat inicial, que podia ser declarat inconstitucional perquè s’establia com una exclusió els actes tipificats de terrorisme amb sentència ferma i era un tracte desigual respecte a les altres exclusions. El pas que hem fet ha sigut necessari, però considerem que no és l’últim.
El redactat actual sobre el terrorisme és insuficient i té riscos
Com es va arribar al redactat de la transaccional sobre el terrorisme?
Aquesta esmena i totes les esmenes ja es van posar sobre la taula en el moment de redactar la llei. El que passa és que es van aconseguint avenços de manera progressiva en els diferents moments de la tramitació. En la redacció de la proposició de llei, que finalment va presentar el PSOE, ja havíem defensat que s’havia d’eliminar la referència al terrorisme en les exclusions de l’article 2. Posteriorment, vam buscar solucions. La primera: directament, treure el terrorisme de les exclusions. És la transaccional amb el PNB i creiem que és la solució bona. Opció menys gravosa: incorporar a les exclusions els actes que, de manera manifesta i amb clara voluntarietat, suposin violacions dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans sense fer referència al terrorisme, la transaccional amb ERC. De moment, ens hem quedat en un pas intermedi que és insuficient i té riscos. En un estat de dret madur, hauria de ser suficient.
El que va fer el dijous el jutge Manuel García-Castellón, al·legant que les protestes del Tsunami Democràtic van vulnerar els drets humans, fa que sigui més necessari modificar l’article del terrorisme?
El que va fer García-Castellón era totalment previsible, no és cap novetat per nosaltres . El que sí que pot servir perquè el PSOE i la resta de partits que estan donant suport a la llei d’amnistia s’adonin que no hi haurà una amnistia real, completa i efectiva si no s’encaren els problemes assumint la realitat i buscant solucions correctes. I la solució correcta és eliminar el terrorisme de les exclusions o, almenys, no esmentar el terrorisme dins dels delictes greus que puguin vulnerar els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.
L’ús del terrorisme per escapar de l’aplicació de l’amnistia és una instrumentalització política del Dret
Veient el nou embat de García-Castellón, la llei, tal com està ara, blindaria els investigats pel Tsunami Democràtic?
D’entrada, creiem que la paraula «blindar» que no és adequada perquè difícilment es pot aconseguir un blindatge total i absolut amb el poder judicial espanyol, que aplica la llei amb criteris parcials, partidistes i interessats. En segon lloc, el redactat actual seria un redactat totalment garantista si s’apliqués respectant la voluntat del legislador. Ara bé, com tots sabem, el poder judicial espanyol pot arribar a unes solucions absolutament quimèriques i desconnectades de la realitat. Ho hem vist en molts casos, com amb la reforma de la malversació l’any 2022: es va reformar el Codi Penal i, més tard, el Tribunal Suprem l’estava aplicant com li donava la gana.
Una amnistia és el reconeixement de l’Estat que ha estat aplicant de manera injusta el Dret per motius polítics
Quina diries que ha sigut la principal dificultat durant aquestes setmanes per enrobustir l’amnistia i acabar de perfilar tot el que s’hi inclou?
La principal dificultat és la manca de consciència del que significa una amnistia: una amnistia és una esmena a la totalitat de l’Estat de Dret espanyol i el reconeixement de l’Estat que ha estat aplicant de manera injusta el Dret per motius polítics a un determinat grup de persones. Molt sovint no tenim en compte l’abast constitucional d’una llei d’amnistia. No podem permetre que la llei d’amnistia continuï consentint instrumentalitzacions polítiques del Dret com és l’ús del terrorisme per escapar de la mateixa aplicació de l’amnistia. Qui decideix és el legislador. La llei d’amnistia és una “derogació retroactiva” del dret per un determinat supòsit en virtut de la justícia, tal com diu el Tribunal Constitucional. En realitat, els jutges que pretenguin no aplicar l’amnistia ho estarien intentant en uns judicis que ja manquen de base perquè la decisió que ha pres el legislador és que allà no s’apliqui el dret de la manera que ho han fet els jutges fins a aquell moment.
L’aplicació de l’amnistia és un terreny pantanós en el qual no podem fer gaires previsions
L’article 4 (que fa referència a la responsabilitat penal, a les mesures cautelars i a l’aplicació immediata de l’amnistia) s’ha modificat tant a la ponència com a la comissió. Quina és la importància d’aquests canvis i perquè calia acabar de perfilar les expressions en cada cas per rubricar el redactat?
Sobre l’article 4 hi ha hagut un debat doctrinal molt interessant. La referència a “l’òrgan judicial competent”, per exemple, s’havia de substituir per evitar debats sobre quin és l’òrgan competent. Com que podia comportar la inaplicació de la llei durant un termini de temps que no és acceptable, s’ha decidit que era molt més adequat fer una referència a l’òrgan judicial que, en cada moment, “estigui coneixent de la causa”. Aquesta és una de les qüestions que s’han canviat.
També hi ha hagut un debat doctrinal sobre la qüestió de l’alçament de les mesures cautelars: hem considerat que calia reforçar aquesta qüestió perquè la llei d’amnistia, per la seva naturalesa, requereix una aplicació immediata. No és acceptable una amnistia a terminis (per uns l’endemà d’entrar en vigor i per uns altres al cap d’uns mesos o al cap d’uns anys). Això no seria una llei d’amnistia.
Tal com està ara el redactat, quan podrien tornar Carles Puigdemont i Marta Rovira?
Es tracta d’una decisió política que prendran cadascuna de les persones a qui s’apliqui la llei d’amnistia. El president Puigdemont prendrà les decisions que cregui convenients amb el benentès que ell sempre ha optat per posar el projecte polític davant dels seus interessos personals.
Més enllà de quan sigui la tornada efectiva que ell decideixi, a partir de quin moment podrà prendre la decisió de tornar?
Estem parlant de l’aplicació de la llei i és un terreny pantanós en el qual nosaltres no podem fer gaires previsions. L’aplicació que es faci de la llei no sabem quina serà. El que sí que hem posat sobre la taula és la necessitat que el mecanisme de control de legalitat europea (la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea) i el mecanisme de control de la constitucionalitat (la qüestió d’inconstitucionalitat al TC) no puguin ser utilitzats pel jutge com a instruments de repressió política. És a dir, hem introduït una esmena que pretén treure de l’abast dels jutges aquests instruments per impedir l’aplicació immediata de l’amnistia. Quan un jutge ha d’aplicar una llei que atorga drets, com la llei d’amnistia, el que no pot fer és vulnerar els drets de les persones que en són beneficiàries. El plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat o d’una qüestió prejudicial no pot comportar un dany tan intens pels drets fonamentals de les persones beneficiàries de la llei d’amnistia com que els seus drets a la lliure circulació o a la participació política o a la llibertat puguin ser coartats. I això no és una vulneració de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
I tampoc és una vulneració de l’Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
De cap manera. Perquè la legislació europea, es remet a la normativa interna a l’hora de regular els efectes de la interposició de la qüestió prejudicial. I, per tant, si la normativa interna, que és la Llei Orgànica d’Amnistia, diu que no s’apliquen aquestes mesures cautelars, no s’apliquen. No té més.
L’Operació Catalunya és una d’aquestes “operacions policials artificioses”
Una de les esmenes de Junts al·ludeix a les “operacions policials artificioses”. Estaríem parlant de l’Operació Catalunya?
El redactat d’aquesta esmena parla per ell mateix. És evident que en el marc del procés independentista hi ha hagut “operacions policials artificioses”. Per tant, jo crec que deixa poc marge a la interpretació per entendre que les víctimes d’aquestes actuacions policials, que han creat causes allà on no hi havia cap fonament, han d’estar alliberades de tota actuació judicial. L’Operació Catalunya és una d’aquestes “operacions policials artificioses”.
Hi ha qui interpreta que aquestes “operacions policials artificioses” tenen a veure amb Laura Borràs, Josep Lluís Alay o els Pujol. Hi ha alguna cosa de certa en tot això?
Algú que llegeixi la llei d’amnistia amb un mínim rigor jurídic arribaria a una conclusió molt clara: les conductes que estan incloses són les relacionades amb el procés independentista català. En aquest sentit, em remeto al preàmbul de la llei d’amnistia, que insisteix que l’amnistia es dicta per resoldre un conflicte polític i social, i a l’article 1, que estableix que queden amnistiats els “actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017”. Aquest és el marc, poca cosa més s’hi ha d’afegir, està perfectament delimitat.
Sobre aquest marc, hi ha marge perquè el PSOE accepti avançar la data a l’1 de novembre del 2011?
Creiem que els límits temporals s’haurien d’ampliar un parell de mesos perquè l’amnistia abasti una persecució que va tenir lloc al Tribunal de Comptes i que és absolutament injusta, tant com les que van tenir lloc al mateix Tribunal de Comptes a partir de l’1 de gener del 2012. Un cop s’ha discutit la llei a fons i s’ha parlat amb les persones que han estat perseguides pel Tribunal de Comptes, s’ha tingut coneixement d’altres casos que podien no quedar coberts. És millor fer aquesta simple reforma puntual perquè els efectes de la llei siguin els que han de ser: que sigui una llei d’amnistia que abasti a tothom que ha estat injustament tractat pel poder judicial espanyol.