Jordi Pujol Ferrusola hauria fet broma amb la idea que el responsable bancari semblava un "mossèn" i això hauria donat lloc a una altra broma del gestor bancari, que va acabar titllant Marta Ferrusola de "mare superiora". Això és el que ha dit el tercer fill de Pujol, Josep Pujol, en una entrevista a Público, en què ha defensat la seva família sota l'argument que els documents que aporten els germans Cierco —propietaris de la majoria del capital de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA)— "és una estratègia de defensa per a ells" per, entre d'altres, "recuperar els seus diners".
Posant en relleu, primer, que no reconeixen la nota en clau religiosa que la seva mare hauria escrit per ordenar una transferència, Josep Pujol ha deixat anar el següent: "El terme 'mare superiora' que hauria utilitzat la meva mare era una broma que procedia del principi de la relació amb ell [el responsable bancari], quan el meu germà Jordi el va conèixer i va començar a dir-nos que semblava un capellà i a dirigir-se a ell, de vegades, per escrit com a mossèn". Una broma que en cap cas, afirma per activa i per passiva, "s'utilitzava com un codi".
El tercer dels Pujol, a més, ha defensat el seu germà Jordi Pujol Jr. quan ha qüestionat si només pel fet que ell "degués diners", i que se li hagi imputat un delicte fiscal i no prevaricació o tràfic d'influències, és un motiu per anar a la presó, motiu pel qual ha emplaçat el jutge a demostrar que l'herència "té un origen il·legítim".
L'estratègia dels Cierco
Segons Josep Pujol, la informació aportada pels germans Cierco —propietaris de la majoria del capital de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA)— "és una estratègia de defensa per a ells" per, entre d'altres, "recuperar els seus diners".
L'estratègia dels Cierco seria, segons el tercer dels Pujol, "provar de demostrar que el banc no el van perdre per la seva mala gestió, sinó perquè hi ha una maniobra al darrere, orquestrada, per tombar-los la llicència i el banc".
I no només això. Josep Pujol va un pas més enllà i acusa els germans Cierco de "muntar un procés de xantatge" perquè "poden demostrar que van perdre el seu banc a causa d'una extorsió", tot i que assegura que, diguin el que diguin i facin el que facin, ells "han comès un delicte, segur".