Josep Ramon Bosch i Codina és el factòtum encarregat de convèncer Manuel Valls perquè encapçali la llista “constitucionalista” per Barcelona a les municipals del 2019. Ho explica El Mundo. Malgrat que el diari no s’està de definir Valls com “una figura en retrocés”, oblida explicar l’activisme ultradretà de Món Bosch i altres episodis tèrbols protagonitzats pel que anomena “cervell” de “l’operació Valls”. El tabloide madrileny el retrata com un executiu i activista “expulsat del PP [...] i víctima dels escarnis de l’independentisme”.

Amb aquest mateix retrat ja van ensarronar el Financial Times fa unes setmanes.

L’operació per atreure Valls arrenca el desembre del 2017 al Palau de Congressos de Barcelona, on el polític francès intervenia en un acte de Societat Civil Catalana (SCC), plataforma unionista de la qual Bosch és cofundador. En aquella ocasió, Valls va donar carbasses a Bosch. L’activista no es va desanimar. A mesura que venia l’exprimer ministre d’Hollande, el va anar presentant pels salons bons de Barcelona. El punt on Valls s’anima arriba quan el fan protagonista de la marxa espanyolista del passat març, segons El Mundo.

Per esbandir els seus últims dubtes, Bosch ha posat a Valls un equip de quinze professionals (“de 40 a 50 anys”) que es dedica a fornir-lo d’informes sobre Barcelona. No deu ser barat. El Mundo no explica com es paga tot això. Sí que diu que Valls s’hostatja a l’hotel Alma, on la tarifa més barata és de 245€ per nit. Almenys és més econòmic que el primer hotel on el van allotjar, el Cotton Club, que va de 295€ a 1.500€ per nit.

Al francès l’han passejat a fons. Dissabte passat, ell, Bosch i altres van esmorzar en un restaurant de Santpedor per continuar preparant la candidatura, segons Nació Digital. Afegeix El Mundo que també ha dinat amb la gent de Twenty50, un lobby de gent en els seus 30. I és coneguda l'esbroncada de Valls a l'elit unionista en un sopar.

Un activista 

Com a activista espanyolista, Bosch (Santpedor, 1963) té un historial exuberant. Li ve de família. El seu pare va obtenir el carnet del partit ultra Fuerza Nueva el 13 de setembre del 1977. Tres anys després figurava a les llistes d'FN a les primeres eleccions al Parlament. Fins el 2005 encara organitzava una missa anual en honor a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera.

Bosch fill, inicialment, era més de la Transició. Va afiliar-se al PP el 1986. Ho va deixar el 2008, després de donar suport a la fallida candidatura de Montserrat Nebrera a la presidència del PP català. Des de llavors participa i promou tota quanta activitat antiindependentista pot.

El 16 de novembre del 2013 funda Somatemps, grup que defensa la “identitat hispana” de Catalunya. Ell en fou el primer president. A aquella crida hi va acudir una peculiar representació de l’extrema dreta: dirigents de Plataforma per Catalunya o del Movimiento Social Republicano, referent espanyol de partits feixistes com el grec Alba Daurada o el Partit Nacional Britànic.

Bona part de les companyies a Somatemps de l’ara assessor de Valls procedien de l’entorn ultra. El successor de Bosch al capdavant de l'entitat fou Josep Alsina, qui de jove va militar al Partido Español Nacional Socialista, grup responsable d’atemptats contra llibreries, cinemes, teatres, editorials... Un altre company de viatge és Javier Barraycoa, un carlí històric que va ocupar càrrecs a la Comunión Tradicionalista Carlista.

Fundació de SCC

El mateix Barraycoa acompanyaria Bosch en la fundació de Societat Civil Catalana, l’entitat major de l’unionisme a Catalunya, constituïda el gener del 2014 amb afany d’ampliar l’espectre social i polític de l’espanyolisme i blanquejar els orígens ultres del moviment.

La plataforma es declarava apolítica i volia “fer front a la depressió col·lectiva que havia generat la manca de resposta del govern central al procés secessionista de Mas”, en referència al 9-N. Entre els seus promotors hi figuraven representants de Somatemps, Som Catalunya-Somos España, i de Impulso Ciudadano, grups d'extrema dreta.

SCC es va presentar el 15 d'abril de 2014. Bosch en seria el primer president. En l'acte, a més d’ell, hi havia Susana Beltrán (ara diputada per Cs al Parlament), Isabel Porcel (ara secretària d’organització de SCC), Josep Rosiñol (ara president de SCC) i Joaquim Coll (de Federalistes d’Esquerres).

En aquell moment, Bosch ja havia participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco i s’havia declarat admirador del dirigent ultra Blas Piñar, fundador de... Fuerza Nueva.

Amenaces anònimes

També s’havia fet una fama com a activista anònim en xarxes socials. En un compte de Facebook a nom de Josep Codina (el seu segon cognom) es va descobrir que, des del 2012, s’hi havien penjat “una gran quantitat de material propagandístic feixista, amb diversos vídeos amb la veu en off enregistrada pel mateix Josep Ramon Bosch”, explicava El Món. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes; en altres al bàndol franquista de la guerra civil.

Pocs mesos després, al setembre del 2015, el col·lectiu Drets es querellava contra Bosch pels delictes d’amenaces i injúries a diverses figures indepes des d’un altre perfil anònim de Facebook, aquest a nom de Fèlix de Sant Serni de Tavèrnoles. Entre els amenaçats hi figuraven Toni Albà, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Artur Mas o David Fernández. Drets també denunciava que el mateix perfil celebrava delictes com danys contra béns públics en diversos ajuntaments, béns privats i robatoris de material de campanya de partits polítics indepes. Fins i tot els anunciava, segons la querella.

L'Audiència de Barcelona va arxivar la causa en considerar que els fets ja havien prescrit.

Aquesta querella, però, va fer vessar el got. SCC va anunciar la substitució de Bosch en la presidència de la plataforma “per raons d'índole personal i professional”.

Polèmica contínua

Fora d’aquests incidents notoris, l’activitat pública de Bosch va sovint acompanyada de polèmica. El 2014, en un fòrum organitzat per l'Associació per a la Defensa de la Transició, va parlar de Víctor Grífols, el propietari de la farmacèutica líder mundial en hemoderivats: “Aquest senyor ha fet les declaracions que ha fet. Està per la independència. Aquest senyor hauria de ser boicotejat pel govern espanyol allà on vagi”. Bosch era llavors executiu d’una altra petita empresa farmacèutica.

L’activisme de Bosch, però, no para. Els incidents tampoc. De tota mena, des d'un tuit masclista on compara l'exdiputada de la CUP, Eulàlia Reguant, i la regidora de Cs a l'Ajuntament de Madrid, Begoña Villacís, com “La bella i la bèstia”, a fer campanya contra el duo eurovisiu Alfred i Amaia, o a declarar que “el procés ha estat la fi de la convivència i l'apogeu del supremacisme”.

No para. Aquest estiu l’han convidat a la trobada “Anatomía del procés. Claves de la mayor crisis política española”, a la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, on participaran 31 professors, periodistes i polítics, cap dels quals és independentista ni sobiranista. Bosch farà la benvinguda, en aquest cas en qualitat de president d’un altre artefacte unionista, la Fundació Joan Boscà. Manuel Valls no figura entre els ponents. De moment.