Fa dies, si no mesos, que Yolanda Díaz acapara gran part dels focus mediàtics. No només ha aconseguit culminar el seu gran projecte de legislatura, la reforma laboral, encara que fos pels pèls i gràcies a l'error d'un diputat del PP per Cáceres. La vicepresidenta segona del govern espanyol també intenta construir la seva pròpia plataforma política --i per alguns personal-- que superi les sigles de Podemos. Un espai que aixoplugui tot el que hi ha a l'esquerra del PSOE i que aspiri fins i tot al sorpasso. D'aquí els canvis substancials en el seu discurs, no només sobre la legislació laboral, sinó també en qüestions tan polítiques com el referèndum sobre la monarquia o el d'autodeterminació. A la sala de màquines on la dirigent gallega està coent tot això, sempre l'acompanya un català. És l'històric d'ICV Josep Vendrell (Camarasa, Lleida, 1968), que és el seu director de gabinet. Sempre un pas enrere, però sempre al seu costat.

Díaz el va fitxar l'abril del 2021, quan Pablo Iglesias ho va deixar i la va designar com a successora. El va escollir no perquè fos un coneixedor de l'administració, que també, o perquè l'enviessin els comuns. La raó és molt més simple: són amics. Ho són des de la seva etapa compartida al Congrés dels Diputats com a parlamentaris rasos, entre el 2016 i el 2019. Els comuns catalans i els gallecs tenien els despatxos porta a porta a les dependències de la cambra baixa i van travar una bona relació personal. També provenien de tradicions polítiques veïnes: una del PCE i l'altre del PSUC.

Vendrell és un home més aviat discret, més d'estar a l'ombra que a la llum, tot i que ha ostentat càrrecs amb visibilitat pública, primer sota el paraigua d'ICV i després dels comuns. La seva trajectòria va començar amb els governs tripartit, sempre al costat de Joan Saura. Entre el 2003 i 2006 va ser cap de gabinet de la conselleria de Relacions Institucionals i Participació i entre el 2006 i el 2010 secretari de Relacions Institucionals i Participació. Un any després de la pèrdua del poder, en favor d'Artur Mas, va acabar de diputat al Parlament de rebot, en substitució de Laia Ortiz, que marxava al Congrés. A la cambra catalana s'hi va estar del 2011 al 2016, quan també va fer les maletes per anar a les Corts espanyoles, de número 3 de Xavier Domènech, on s'hi va estar fins al 2019. Abans que el repesqués la seva amiga Yolanda Díaz, exercia de nou al Parlament, com a coordinador del grup parlamentari.

Com a històric d'Iniciativa, Vendrell va viure les tensions del seu partit amb Ada Colau. En aquell moment era el secretari general de la formació i els ecosocialistes veien amb recel el fet d'esborrar les seves sigles dins d'una gran confluència d'esquerres liderada per l'activista antidesnonaments. No debades, ja durant la campanya de les municipals de Barcelona del 2015, la llavors candidata va relegar-los a una segona fila, amb molt menys protagonisme. També va viure les tensions a l'interior dels comuns pel referèndum de l'1-O. Vendrell va signar un manifest a favor de participar-hi, juntament amb Jaume Bosch o Sara Vilà. Malgrat assenyalar que no tenia garanties per a ser vinculant, també sostenien que "l'actitud reaccionària i repressiva del PP mereix una resposta contundent".

Ara, però, aquells recels i batalles són pantalla passada, vist l'èxit electoral de la nova marca, impensable amb les anteriors sigles. El mateix pas han fet altres dirigents ecosocialistes que van sobreviure de la purga, com David Cid, que ha confluït plenament. Ara els que queden remen en la mateixa direcció i Vendrell és persona de la màxima confiança. El mateix Vendrell també compta amb Colau per al projecte de "Front Ampli" que està muntant Yolanda Díaz. Ja va haver-hi una primera escenificació la passada tardor a València, on l'alcaldessa va acompanyar la vicepresidenta.

Yolanda Díaz va fitxar Vendrell perquè ell és algú que coneix per dins l'administració i ella algú que vol vendre gestió, des del salari mínim fins a la reforma laboral. D'aquí la bandera que ha onejat del diàleg amb els sindicats i sobretot la patronal. Però també per a dotar la seva vicepresidència amb un marcat caràcter polític, no només tècnic. D'aquí que sigui vicepresidenta però es reuneixi amb dirigents estrangers i fins i tot faci una visita oficial al Vaticà, per a visitar el Papa Francesc. 

Els fruits d'aquesta visibilització ja s'estan notant: ja fa mesos que supera en nota a Pedro Sánchez al CIS. Només falta que es decideixi a oficialitzar la seva candidatura (els temps són importants en política).