L'històric dirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea Josu Ternera ha quedat aquest dimecres en llibertat sota control judicial per decisió del Tribunal d'Apel·lació de París.

Urrutikoetxea, que va ser detingut al maig als Alps francesos, ha de lliurar el seu passaport, no podrà sortir de França i haurà de fitxar una vegada per setmana en una comissaria del centre de París.

Josu Ternera ha comparegut avui davant del tribunal per uns fets que ja li van valer una condemna en rebel·lia a set anys per pertinença a l'organització terrorista i que ell va recórrer una vegada arrestat el mes de maig passat.

En aquest context, els advocats han al·legat que el seu estat de salut és incompatible amb la seva detenció ja que ha de ser operat de la pròstata, qüestió que han abordat els jutges que l'han deixat en llibertat.

"Forçosament espanyol"

L'etarra, de 68 anys, ha arribat a l'audiència a les 10.35 locals (8.35 GMT), vestit amb texans, camisa blanca i una caçadora negra. Està prim, i porta barba amb abundants canes.

Quan la presidenta li ha interrogat, ha donat els seus noms i cognoms, el seu lloc de naixement i, a la pregunta sobre la seva nacionalitat, ha respost "forçosament espanyol".

El d'aquest dimecres és el procés pel sumari que l'1 de desembre de 2010 va conduir a la seva condemna en absència a set anys de presó per pertinença a ETA, i en concret pel seu paper com a dirigent de l'organització terrorista.

Va ser sentenciat llavors al costat del seu fill Egoitz, al qual el Tribunal d'Apel·lació de París -la Fiscalia havia recorregut la decisió en primer instància- va imposar quatre anys de presó, una pena anul·lada més tard. Egoitz, present en el tribunal igual com la seva germana Irati, té pendent tres sumaris per la seva pertinença a ETA.

Citat per al 28 de juny

El d'aquest dimecres és el primer dels dos judicis previstos contra Urrutikoetxea pare a París aquest mes de juny, ja que el dia 28 s'asseurà de nou al banc dels acusats del Tribunal Correccional perquè també ha recorregut una segona condemna que la justícia francesa havia dictat contra ell en rebel·lia, quan estava en la clandestinitat.

Llavors pels fets que l'1 de juny de 2017 van portar a aquest mateix tribunal a dictar una condemna de vuit anys de presó pel seu paper com a membre de l'aparell polític de la banda entre 2011 i 2013, que inclou, sobretot, el període en què va estar a Noruega fins a ser expulsat per aquest país.

Josu Ternera havia anat a Noruega al costat d'altres dos destacats membres d'aquesta estructura, Iratxe Sorzábal i David Pla, per intentar obrir una negociació amb el Govern espanyol, que la va rebutjar.

Sorzábal i Pla, arrestats el setembre de 2015, van ser condemnats el passat mes de febrer a París a set i cinc anys, respectivament, en un sumari que també incloïa la seva implicació l'episodi de Noruega. El segon està en llibertat a França des del 18 d'abril.

Josu Ternera va ser detingut el passat 16 de maig a la localitat de Sallanches, als Alps francesos, i va ingressar a la presó l'endemà a París, la qual cosa va posar fi a un llarg període en la clandestinitat que havia començat el 2002.

Petició d'extradició a Espanya

A més dels procediments a França, l'Audiència Nacional de Madrid ha sol·licitat a França el seu lliurament per ser jutjat per l'atemptat de 1987 contra la casa caserna de Saragossa en el qual van morir onze persones, entre elles sis de menors.

Aquesta demanda serà abordada per la sala d'instrucció del Tribunal d'Apel·lació de París, tot i que encara no es coneix en quina data. Els seus advocats encara no han rebut cap notificació.

Urrutikoetxea Bengoechea va ser sentenciat una primera vegada a França a deu anys de presó després del seu arrest a Baiona el gener de 1989.

Quan va complir aquesta pena, va ser lliurat el 1996 a Espanya, on va ser elegit parlamentari basc el 1998 en les llistes d'Euskal Herritarrok, va quedar en llibertat el 2000 i dos anys més tard va passar a la clandestinitat, fins al 16 de maig passat.