Defensa d’atac. El diputat d’ERC i president del Consell Nacional d’Esquerra, Josep Maria Jové, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) noves proves pel judici que ha d’afrontar com a acusat d’impulsar i organitzar l’1-O, juntament amb Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, quan eren al Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, sota les ordres de l'exconseller Oriol Junqueras. Una de les noves proves sol·licitades és la declaració del periodista Carlos Enrique Bayo, de Público, que va entrevistar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de la investigació als independentistes catalans i que va descobrir que era el titular del compte de Twitter amb el pseudònim Tácito, on criticava i es burlava de l’acció del Govern, segons han confirmat fonts judicials a ElNacional.cat. L’objectiu de Jové és evidenciar que la investigació de la Guàrdia Civil de l'1-O va ser “prospectiva”, prohibit en l’àmbit penal. La Fiscalia interpreta aquesta petició d'ERC com una mesura dilatòria per ajornar encara més l’inici del judici, que no té data. En el judici, Baena i el seu equip estan citats a declarar com a testimonis.

La petició de més proves, ha estat realitzada per Ramon Setó, nou advocat de Jové i bon coneixedor de la causa de l’1-O perquè representa distints excàrrecs d’ERC en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on hi ha processats una trentena de persones per l’organització de l’1-O. En l’escrit, de 12 planes i presentat al juliol, Setó demana, a més de la declaració del periodista, que s’incorpori l’àudio on Baena primer admet al periodista de Público que és Tàcito i després sosté que és un compte compartit per un grup de persones. El penalista també demana la incorporació de més testimonis i la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d’Interior, en la qual es critica obertament la investigació de la Guàrdia Civil. L’anterior advocada de Jové, Cristina Rodríguez, va presentar un elaborat escrit de defensa, en el qual assegura que és “una causa general contra l’independentisme català”, i recorda que l’Audiència Nacional, en la sentència de Trapero, critica el tinent coronel Baena perquè  "el seu clar biaix ideològic interferia en la investigació i el correcte desenvolupament de les seves funcions com a investigador”.

Tres investigacions paral·leles

En el judici al Tribunal Suprem, els advocats dels líders independentistes ja van denunciar que la investigació de la Guàrdia Civil contra el govern va ser prospectiva, a la cerca de possibles delictes, amb la invasió de la vida privada de polítics i ciutadans. El tinent coronel Daniel Baena va confirmar aquestes acusacions, indirectament, quan, en l’interrogatori realitzat per la fiscal Consuelo Madrigal en el judici al Suprem, el març de 2019, va admetre que tenia tres investigacions obertes a l’independentisme català i des del 2015!

La primera va ser oberta el 5 novembre de 2015 per ordre del llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, vuit dies després de les eleccions al Parlament. “Aquest procediment —sosté l’escrit de defensa de Jové— s'incoa abans que existeixi cap pronunciament ni de la cambra catalana, ni del Govern, i també abans que existís cap mena de pronunciament del Tribunal Constitucional. Va ser amb l’únic fonament de l’existència d’un resultat electoral favorable al dret d’autodeterminació.” I des del 2015, la guàrdia Civil demana la justificació tota mena de despeses al Govern. La segona investigació és la del TSJC, que el 2017, encarrega investigar els anuncis de l’1-O. Finalment, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona inicia una investigació per les declaracions de l’exmagistrat Santiago Vidal, que desemboquen en l’organització de l’1-O, una causa força temps secreta. I Baena, al final, ha d’informar el jutge que hi ha tres procediments oberts, que cal unificar. Destapades aquestes activitats, Baena va ser apartat com a cap de l’equip judicial de Barcelona i va ser ascendit a dirigir la comandància de Barcelona.

A part d’aquestes irregularitats, la defensa de Jové també sosté que ha estat espiat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), a través del programari Pegasus, com va evidenciar la investigació del Catalangate, amb unes 65 persones afectades. Aquest espionatge és investigat en un jutjat de Barcelona sense gaire impuls. En aquest sentit, Jové també ha demanat al TSJC que se li aporti el mòbil que se li va requisar el 2017  en ser detingut per l’1-O per evidenciar aquest espionatge. Fins ara, el TSJC ho ha descartat.

Invitació a l’abstenció

El tribunal que ha de jutjar els tres càrrecs d'ERC, format pels magistrats Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Fernando Lacaba, ha de resoldre ara l’admissió de les proves que acusacions i defenses li han plantejat. A més, els magistrats Barrientos i Ramos haurien de respondre a la invitació a la seva abstenció feta per la defensa de Jové, i a la qual Vox s’hi ha afegit. A l’inici del procediment, l’advocada de Jové va qüestionar la imparcialitat de Barrientos i Ramos, abans que la sala 77 del TSJC els apartés del judici de la Mesa de Roger Torrent —en considerar que es podia qüestionar la seva imparcialitat— i que el Suprem fes repetir el judici de la Mesa de Forcadell, sense ells, per haver donat per bones afirmacions de la Fiscalia. Passat el tràmit de recusació, la defensa de Jové ha demanat als dos magistrats que s’apartin, tràmit que s’hauria de fer a les qüestions prèvies, tot i que sosté que ho avança per tal d’evitar la suspensió a l’inici del judici o el perill de nul·litat i repetició. Vox, de forma sorprenent, ha admès que pot haver-hi aquest perill, mentre que la Fiscalia Superior de Catalunya, no. El judici a Jové, Salvaóo i Garriga podria durar uns dos mesos, ja que hi ha uns 70 testimonis proposats.

Les penes demanades

La Fiscalia Superior de Catalunya ja va presentar el febrer passat l’escrit d’acusació, en el qual demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové;  6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa. L’Advocacia de l’Estat, per contra, va reduir força la seva petició de càstig:  3 anys i 6 mesos de presó, 7 anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per a Jové pels delictes de malversació de fons —en aquest cas atenuada, inclosa en la reforma del PSOE i ERC— i desobediència per haver organitzat l’1-O sota les ordres de l’exconseller Oriol Junqueras, com a secretari general d’Economia i Hisenda. Per contra, no acusa Lluís Salvadó. I per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, demana un any d'inhabilitació pel delicte de desobediència al TC i pagar una multa de 18.000 euros.