El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li apliqui la llei d’amnistia del procés i que s'oposa a enviar la norma de l’oblit penal a consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons ha informat el partit aquest dijous. En el comunicat, es detalla que la defensa de Jové, exercida pels penalistes Andreu van den Eynde i Ramón Setó, consideren innecessari plantejar tant una qüestió d'inconstitucionalitat com qüestions prejudicials a la justícia europea per la causa dels comandaments d'ERC per l'organització de l'1-O. Tots dos advocats indiquen a l’alt tribunal català que "les consultes a Europa no són per qüestionar lleis en abstracte ni plantejar qüestions hipotètiques, sinó que serveixen per resoldre dubtes sobre com aplicar el dret europeu quan es faci necessari per dirimir un cas local”, i hi afegeixen que aquest no és el cas de Jové. La reclamació del republicà arriba l’endemà que el Tribunal Suprem hagi anunciat que porta la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional, per una condemna de desordres, en assegurar que vulnera els principis d’igualtat i seguretat jurídica.
En la seva resolució del 9 de juliol passat, el TSJC afirmava que hauria d’aplicar la llei d’amnistia a Josep María Jové i Lluís Salvdó, a qui la Fiscalia demanava 7 i 6 anys de presó pels delictes de prevaricació i malversació de fons per l’organització de l’1-O- en considerar que no s’havien enriquit amb aquesta despesa, motiu que marca la norma per no eliminar la responsabilitat penal.
El dret a la igualtat davant la llei es manté
No obstant això, l'alt tribunal català hi afegia que té "reserves" sobre la legalitat de la llei d'amnistia, i per això preguntava a les parts si calia consultar al Tribunal Constitucional o al TJUE sobre la seva legalitat. Hi anunciava sense argumentar que la llei podria vulnerar la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE); la igualtat de tots els ciutadans davant la llei (art. 14 CE) i exclusivitat en l'exercici de la potestat jurisdiccional (art. 117.3 CE)".
La defensa de Salvadó, exercida pel penalista Josep Riba, també sosté que no hi ha cap dubte que se’ls ha d’aplicar l’amnistia. En la causa al TSJC, també està processada la consellera de cultura en funcions, Natàlia Garriga, a qui se li demana una pena d’inhabilitació a càrrec públic per l’1-O.
Cap efecte als interessos financers de la UE
En concret, la defensa de Jové argumenta que "no està gens fonamentada una suposada inconstitucionalitat de la llei d'amnistia perquè la claredat de la llei garanteix seguretat jurídica, com fixa també la Comissió de Venècia". A més, els advocats sostenen que "es garanteix la igualtat davant la llei perquè els criteris que estableix la llei d'amnistia per ser aplicada es troben clarament definits a la mateixa norma".
Finalment, els advocats d'ERC afirmen que no hi ha cap efecte contra interessos financers de la Unió en la causa de l'1-O. "En cap cas es poden fer interpretacions extensives, ni plantejar qüestions basades en futuribles per elucubrar sobre un hipotètic impacte en els interessos financers de la Unió d'un projecte independentista, sobretot quan aquestes premisses no formen part del relat acusatori", conclouen els penalistes.