El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Josep Maria Jové, ha presentat un incident de recusació contra el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, per les declaracions crítiques a la llei d’amnistia que va fer en un discurs públic, segons ha confirmat ElNacional.cat. Precisament, Barrientos presidirà el judici a Jové, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per organitzar l’1-O, a partir del 10 d'abril.
En l’escrit, la defensa de Jové sosté que el magistrat amb aquelles declaracions “ha perdut imparcialitat” i li reclama que s’aparti de la causa de l’1-O perquè és una de les que hauran de ser amnistiades quan la llei sigui aprovada, que es preveu per a finals de maig, justament quan ha d’acabar el judici del TSJC.
Element de "discòrdia"
En concret, Barrientos va qüestionar obertament la llei d’amnistia en el discurs de benvinguda als nous jutges i jutgesses que exerciran a Catalunya, en un acte al Palau de Justícia el 26 de febrer passat. Va assegurar que una llei que “privilegia una part davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia” i va fer referència a "espais d'impunitat".
El president del TSJC va fer referència explícita a la llei d'amnistia, que aquesta setmana tornarà a arribar al ple del Congrés dels Diputats per aprovar-se de forma definitiva després de l'acord del PSOE, ERC i Junts, amb la seva aprovació a la comissió de Justícia. El president del TSJC sempre ha defensat que “la llei ha de ser igual per a tothom”, en clara referència a la llei de l'oblit penal dels fets del Procés, però mai havia estat tan clar i crític com en el darrer discurs.
Sense imparcialitat
La defensa de Jové —exercida pels advocats Ramón Setó i Andreu Van den Eynde— considera que les declaracions del president del TSJC afecten de "forma clara i manifesta la deguda imparcialitat predicable" de qualsevol tribunal i impliquen una "oposició frontal" del jutge a la llei d'amnistia. Hi afegeix que si Barrientos augura "espais d'impunitat" quan s'apliqui la llei, és perquè es mostra convençut "sobre el caràcter delictiu dels fets que podrien arribar a ser amnistiats". Per això, els advocats sostenen que el que expressa el jutge Barrientos és "el convenciment que totes les persones que se'n puguin arribar a beneficiar [de la llei d'amnistia] són culpables dels fets que se'ls atribueixen i mereixedors d'una condemna penal".
En la petició de recusació, els advocats de Jové també argumenten que les declaracions de Barrientos afegeixen un "dubte raonable sobre l'existència de prejudicis". Per tot plegat, la defensa assenyala que existeix "una pèrdua d'imparcialitat objectiva" del magistrat, i per això li demana que s'aparti de la causa contra Jové.
El diputat republicà va criticar, recentment, que el TSJC vulnerava els seus drets polítics perquè no va acceptar canviar-li vuit sessions del judici a altres dies per poder assistir als plens del Parlament.
Segona recusació
És la segona recusació que el diputat d’ERC presenta contra el president del TSJC. Josep Maria Jové va recusar Barrientos i també el magistrat Carlos Ramos, als quals el Suprem va fer apartar del judici de la Mesa del Parlament, que presidia el republicà Roger Torrent, i que van ser recusats per l’exvicepresident de la Mesa Josep Costa. I posteriorment, de la diputada d’ERC Anna Simó per la seva aparença de falta d’imparcialitat. Totes elles són causes vinculades amb el procés. La primera recusació feta per Jové no va ser acceptat per una sala especial del TSJC.
Caldrà veure si aquesta segona recusació paralitza el judici de l’1-O al TSJC. El tribunal també podria aturar la vista per l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, que s’espera que sigui efectiva aquest estiu. El posicionament crític de Barrientos no fa pensar en aquesta opció, sinó més aviat que presenti una consulta al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com ja s’espera que ho farà el Tribunal Suprem per haver inclòs en l’amnistia certs supòsits del delicte de terrorisme i del de malversació. Aquest darrer és pel qual acusa la Fiscalia a Jové, a qui li demana 7 anys de presó, a Salvadó, 6 anys, i a la consellera Garriga, inhabilitació a càrrec públic.