El titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O ha demanat al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que inclogui els excàrrecs de la Generalitat Josep Maria Jové i Lluís Salvadó en la causa que instrueix per presumpta rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern de Carles Puigdemont i membres de l'anterior Mesa del Parlament.

Tant Jové com Salvadó són aforats, són diputats del Parlament de Catalunya. El seu cas es manté al jutjat 13 de Barcelona des de l'inici de la investigació de Santi Vidal i que va acabar sent una causa general contra el referèndum amb gairebé 30 imputats. Barcelona investiga en paral·lel el mateix que investiga el Suprem fins al punt de compartir informes de la Guàrdia Civil. 

La causa s'hauria d'unificar, de fet. No es pot investigar els mateixos fets en dos tribunals diferents. Amb tot, mantenir la via en paral·lel és mantenir també en llibertat els ex-alts càrrecs de Govern i empresaris que estan acusats d'ajudar a tirar endavant l'1-O.

Ara el jutge del 13 fa aquesta petició, en una exposició raonada de 21 pàgines, en considerar que els dos excàrrecs del Govern poden ser responsables d'un presumpte delicte de rebel·lió perquè, a parer seu, "acceptaven plenament la possibilitat que per a l'assoliment dels seus fins es requerissin actes de violència" en anar a la via de la declaració unilateral.

En el seu escrit, el jutge constata la "rellevància cabdal en la preparació logística del referèndum celebrat l'1 d'octubre de 2017 i també econòmica en el disseny de la hisenda pública catalana" d'aquests dos polítics, integrants del comitè estratègic del procés sobiranista, segons ell.

Considera que, per la seva condició d'aforats, en ser diputats al Parlament, la causa contra ells només pot seguir al Tribunal Suprem en el cas de investigar-los per rebel·lió, i si no, haurà d'investigar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El cas Jové i Salvadó

Jové i Salvadó van ser detinguts el 20 de setembre en l'operació de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat d'instrucció 13 per evitar l'organització de l'1-O, i actualment estan investigats en aquest jutjat.

Ramírez Sunyer exposa en el seu escrit els indicis recollits contra Jové i Salvadó en els registres que es van fer aquest dia als seus domicilis i despatxos, i cita el document Enfocats amb el pla sobiranista i les agendes Moleskine de Jové, entre d'altres proves.

Entre d'altres indicis, al·ludeix a dos fulls manuscrits trobats al despatx de Salvadó amb els títols Escenari Guerra i Escenari Guerrilla, on es preveuen dues possibilitats diferents sobre les mesures a adoptar pel Govern segons la intensitat de reacció de l'Estat, especialment en l'àmbit econòmic, segons el jutge.

A més, al despatx de Jové es va intervenir un document amb anotacions manuscrites que mostra la seva posició en el procés sobiranista "i que resulta determinant en els preparatius del referèndum", amb anotacions com: "Anunci de la preparació del referèndum com a contraatac català a la pressió judicial. Jo anunciaria un procés participatiu i festiu a tot el país per fabricar urnes".

En analitzar el document Enfocats, anotacions i converses intervingudes, el jutge sosté que existeixen "prou indicis sobre la participació de Jové en la ideació, desenvolupament i execució de el 'full de ruta' cap a la independència i la proclamació d'un nou estat".

Concretament, cita una conversa amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sobre la instal·lació de col·legis electorals a Barcelona per l'1-O i una altra amb el llavors conseller de Salut, Toni Comín, que gestionava els locals on instal·lar col·legis i que van plantejar poder-ho fer a centres d'atenció primària (CAP).

Sobre Salvadó, afirma que "no només tenia coneixement puntual de les activitats del seu departament, sinó que resultava un element imprescindible per a la distribució, obtenció i ocultació en la millor manera possible del finançament de tot el que estava relacionat amb el procés, un finançament que es va fer a través de contractes marc generats el 2015, quedant així fora del control més gran de l'administració tributària espanyola del segon trimestre del 2017.