El TSJCat ha processat Josep M. Jové i Lluís Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, per la seva participació en l'organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Hauran d'anar a declarar l'11 de març i a partir d'ara s'han de presentar un cop al mes als jutjats, se'ls retira el passaport i tenen prohibit sortir del país. A més se'ls ha imposat una fiança de responsabilitat civil de 2.889.000 € en el cas de Jové i de 1.635.000 en el cas de Salvadó.

La magistrada instructora entén que Jové, secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda "va tenir una participació activa en la preparació del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible cas que els vots favorables a la independència en l'il·legal referèndum fossin superiors als negatius".  Segons la informació aportada a la causa, la magistrada considera acreditat que Jové, des de les responsabilitats públiques, va obtenir dades de ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades, per a les quals no disposava de competències. Igualment, la magistrada instructora detalla a la interlocutòria de processament que Jové "no va fer cas dels mandats del Tribunal Constitucional intervenint activament en la recerca de locals on s'havia de dur a terme el referèndum".

La magistrada instructora es basa en l'agenda Moleskine de Jové i en l'informe d’Enfocats que es va trobar en l'escorcoll a casa seva el 20-S per dir que aquest processat "va conèixer i va autoritzar determinades despeses per dur a terme el referèndum il·legal", en una quantitat superior als 2.100.000 euros. "Totes les despeses van haver de ser indiciàriament supervisats pel senyor Jové, tant en la seva condició de coordinador de l'referèndum, segons les seves pròpies anotacions, com per ostentar el càrrec de secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, com de responsable formalment des del juliol de 2017 de l'àrea dels processos electorals i consultes populars que es va mantenir en el departament fins al decret 1/2018, de 19 de maig, pel qual aquesta responsabilitat passa a un altre", diu la interlocutòria.

 

Pel que fa a Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda del Departament de Vicepresidència des de gener de 2016, igual que Jové "va planejar que era necessari preparar les estructures d'Estat i un adequat finançament per quan Catalunya tingués la independència". A Salvadó se l'assenyala indiciàriament com a "responsable de la ideació del Programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns o tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l'Estat", tot això per tal de promoure la recaptació impositiva suficient. Aquest pla no es va executar, encara que va ser aprovat pel Govern a l’abril de 2017 per afectar en matèria de recaptació a tots els ens locals, a les universitat públiques, el servei català de la salut i, en definitiva, a tot el sector públic de l’administració autonòmica sense que això fos comunicat a l’Agència Tributària ni publicat en diaris oficials ni mencionat en el Consell Territorial per a la direcció i coordinació de la gestió tributària a Catalunya (mecanisme de coordinació en matèria fiscal).

Segons recull la magistrada instructora a la interlocutòria de processament, els indicis permeten inferir que el programa es proposava "aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions socials provinents de les institucions públiques autonòmiques i locals i informació fiscal dels contribuents". El programa va tenir un cost de més de 1.200.000 euros segons la investigació.