La diversitat estratègica que es detecta entre les grans formacions de l'independentisme des de la fallida declaració d'independència es veu reflectida també en les diferents organitzacions juvenils independentistes. El Nacional ha contactat amb quatre de les formacions amb més pes, com són el Jovent Republicà (integrat a ERC), les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (integrades al PDeCAT), Arran (formen part del moviment de l'Esquerra Independentista on també hi és la CUP) i Joves Demòcrates (Demòcrates) per conèixer el posicionament en els principals reptes a què s'enfronta el sobiranisme.

Durant dècades, el paper que van tenir les organitzacions juvenils dels partits catalanistes, principalment a ERC i l'antiga CDC (ara el PDeCAT) va ser el d'actuar de punta de llança de l'independentisme i tractar d'influir en les seves respectives formacions polítiques. Preguntat per quin és el paper de les organitzacions juvenils independentistes en l'actualitat, un cop els partits ja defensen plenament aquest posicionament, el secretari general de les JNC, Sergi Miquel, reivindica que aquest fet "és una bona notícia". "Això significa que l'organització té capacitat d'influir", explica. "Hi ha altres qüestions de caràcter social, de democràcia interna, d'organigrama i organització per les quals hem de seguir treballant", afegeix.

El portaveu nacional del Jovent Republicà, Pau Morales, recorda que "ERC fa dècades que va assumir com a pròpia la línia política de treballar per la independència". Sobre els objectius actuals de l'organització, el republicà assegura que la seva tasca és "pressionar quan calgui a la societat per avançar en el procés d'independència i dotar el projecte independentista d'un contingut transformador, social i amb una visió de Països Catalans".

Valoració del Govern de Torra

En aquest aspecte la divisió és profunda. De les quatre organitzacions entrevistades, dues estan vinculades a partits, ERC i el PDeCAT -formació integrada a la candidatura de JxCat-  que donen suport al Govern presidit per Quim Torra, i les altres dues critiquen durament l'Executiu català. Les joventuts de Demòcrates, partit que comparteix grup parlamentari amb ERC, ha arribat a demanar la dimissió en bloc del Govern. El portaveu de Joves Demòcrates, Albert Torelló, ens explica el motiu de la seva petició: "Vam demanar la dimissió en bloc del Govern per donar l'oportunitat al president d'explicar-se".

El portaveu de Joves Demòcrates, Albert Torelló | Foto: Joves Demòcrates

Per Torelló, l'alternativa és que es postuli "un nou candidat amb una intenció clara d'aplicar el mandat de l'1-O i aplicar la República que vam guanyar". En cas de no ser així, explica, "s'hauria d'anar a eleccions anticipades". Preguntat per quin candidat veuen ells amb voluntat d'aplicar el mandat del referèndum, respon: "Nosaltres som escèptics en el fet que hi hagi algú al Parlament, tret dels diputats de Demòcrates, amb la intenció clara d'aplicar el mandat de l'1-O en el curt termini".

Arran, tot i no haver demanat la dimissió, també manifesta la seva disconformitat amb l'Executiu de Torra. "Aquest no és el nostre Govern, però tenim una posició limitada. Si vam demanar concretament la dimissió del conseller Miquel Buch va ser per les actuacions dels Mossos durant l'1-O del 2018, que és similar a la que ja havien fet amb altres consellers anys enrere, com per exemple durant el 15-M", explica una de les seves portaveus Adriana Roca.

Adriana Roca (Arran): "Aquest no és el nostre Govern"

A l'altre costat hi ha el Jovent Republicà i la JNC. "Nosaltres sempre estarem a favor que el Govern faci tots els esforços possibles i encara més en l'eix social. En aquest sentit l'acompanyem, però també en som crítics", afirma Morales. Concretament, el portaveu republicà apunta cap als comptes catalans: "En l'aspecte pressupostari s'haurà de fer un esforç perquè la ciutadania ho reclama". Miquel recorda que "en primer lloc aquest Govern està gestionant la recuperació de les institucions que van quedar embargades pel 155". Ara bé, el secretari general de la JNC també reconeix que "en termes d'alliberament nacional el Govern fa molt menys que el que voldria, però som conscients que estem en un punt que el Govern no pot declarar la independència demà".

El secretari general de la JNC, Sergi Miquel | Foto: JNC

L'1-O i el seu mandat: és la unilateralitat una opció?

La transcendència històrica de l'1-O és tal que cada actor independentista -i fins i tot alguns sectors que estan fora de l'independentisme- se'l fa seu. Però què va ser en realitat el referèndum de l'1-O per cadascuna de les joventuts consultades? Se'n desprèn algun mandat democràtic? Quina és la via que ha de seguir l'independentisme: el diàleg amb l'Estat o la unilateralitat després del referèndum? Aquestes són preguntes que divideixen profundament l'independentisme. Les respostes de les joventuts en són una clara mostra.

Pau Morales (Jovent Republicà): "Ens cal que els Estats reconeguin algun mandat i que els partidaris del 'No' reconeguin la legitimitat. I això malauradament l'1-O no ens ho va donar"

"L'1-O és el principi de tot. Vam demostrar el millor que som com a poble", explica el portaveu republicà. "El problema és que ens fan falta més coses. Ens cal que els Estats reconeguin algun mandat i que els partidaris del 'No' reconeguin la legitimitat. I això malauradament l'1-O no ens ho va donar", afegeix. Preguntat per si és la unilateralitat la via que ha de seguir l'independentisme, Morales comenta que des del Jovent Republicà veuen absurd parlar d'aquest terme: "En cada moment és més aconsellable un mètode o l'altre, sempre que sigui un mètode democràtic i no violent. Mai descartarem la via unilateral. Mai podem saber què ens trobarem i creiem que és una eina legítima en el moment en què el Govern espanyol s'enroqui. De totes maneres, nosaltres entenem que els deures que ha de fer l'independentisme abans de plantejar-se un nou embat és tenir un consens estratègic".

El portaveu nacional del Jovent Republicà, Pau Morales | Foto: Jovent Republicà

Per a la JNC el referèndum "és al mateix lloc on el vam deixar, no ha canviat res. Però és evident que si el que hem de fer per sortir del conflicte és dialogar amb l'Estat, hi hem de parlar. El que no pot ser és emplaçar-te al diàleg com hem fet sempre, i quan l'altre et diu que vol parlar, no parlar-hi", explica Miquel en referència a la postura del Govern espanyol d'iniciar un diàleg amb les formacions independentistes. Preguntat per si contempla alguna solució fora del diàleg, el secretari general de la JNC és clar: "Jo no la contemplo". Tanmateix, segons explica, això no és incompatible amb la unilateralitat: "La JNC no descarta res. El que passa és que estem en un moment en el qual estem explorant la via del diàleg i, per tant, parlar dels escenaris possibles si aquesta via fracassa no té sentit. Ja vam veure l'octubre del 2017 una expressió de l'evolució del projecte sense el diàleg que crec que va ser insatisfactòria per tots". Miquel afegeix: "És tan bèstia el que estem intentant aconseguir, que això no pot anar de dies, ni setmanes, ni mesos".

Sergi Miquel (JNC): "Ja vam veure l'octubre del 2017 una expressió de l'evolució del projecte sense el diàleg que crec que va ser insatisfactòria per tots"

Molt diferent és el plantejament de les altres dues joventuts: Arran i Joves Demòcrates. Ambdues coincideixen en rebutjar un diàleg amb el Govern espanyol que consideren impossible. "La independència sempre serà unilateral. Mai serà pactada. Es pactaran els termes en què aquesta independència es produirà. Però el fet de la independència, la DUI, en cap cas pot ser pactada. Està en el concepte mateix de la independència", explica el portaveu de Joves Demòcrates. "L'única via és la unilateralitat. És il·lús plantejar un referèndum pactat, i més quan hi ha l'amenaça del tripartit de PP Cs i Vox", coincideix la portaveu d'Arran.

La portaveu d'Arran, Adriana Roca | Foto: Sergi Alcàzar

Preguntats per com es materialitza aquesta unilateralitat, les respostes són ben diferents. Roca se centra en la "mobilització popular" i en qui "lidera" el procés actualment: "Ara mateix hauria d'haver-hi canvi de correlació de forces. Aquest procés liderat per la dreta catalana, hereva de Convergència, que té uns interessos econòmics als quals no està disposada a renunciar. Això fa que es vegin contradiccions per part del Govern, com quan animen a la mobilització, però després si aquesta no és com ells volen, envien els Mossos a carregar" . "Quan parlem del canvi de correlació de forces no parlem d'un partit o d'una organització en concret, sinó que es tracta que el moviment popular s'organitzi", aclareix i afegeix que hi ha hagut "interès per part de certs actors perquè es produeixi una desmobilització de la ciutadania".

Albert Torelló (Joves Demòcrates): "La DUI comporta una sèrie de passos previs que són els que el Govern de JxSí no va fer, com vindria a ser el control de la policia"

Torelló, per la seva banda, explica: "La DUI comporta una sèrie de passos previs que són els que no es van fer durant l'octubre del 2017 i els 18 mesos del Govern de JxSí, com vindrien a ser el control de la policia, el control d'infraestructures crítiques com poden ser les centrals productores d'energia, les centrals de telecomunicacions, els punts d'entrada de fibra òptica al nostre país, ports i aeroports, centres aduaners i centres de logística. Tot això ha d'anar englobat en una estratègia governamental global i transversal per preparar el país cap aquest punt. Una bona estratègia en aquest sentit seria desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República que el Govern va redactar amb els 24 decrets, però que mai van ser aprovats".

Un altre portaveu de Joves Demòcrates, Jordi Planas, afegeix: "El Govern ha de comptar amb la gent, que és una cosa que no va fer en el seu moment. Aquell dia [el 27 d'octubre del 2017] tothom estava al carrer, pràcticament estaven esperant instruccions. El que vam veure va ser que se'ns va dir que anéssim cap a casa que la festa s'havia acabat. La gent ha d'entendre que la declaració d'independència té un punt de duresa i no ens la regalaran. Haurem de lluitar, no de forma violenta, però sí que haurem d'oposar-nos a un control del territori per part de l'Estat".