Hi ha una màquina recreativa infantil l'objectiu de la qual és esclafar talps amb un martell. La dificultat del joc és que els talps apareixen cada vegada més ràpid, de manera que el jugador arriba un moment que no dona l'abast i ha de donar-se per vençut. Una mica a això sembla haver començat a jugar el rei emèrit, Joan Carles I, a qui li afloren els talps a molta més velocitat del que és capaç d'intentar esclafar-los amb un martell insuficient.
Així, després que la setmana passada afloressin milions descontrolats a Suïssa i se sabés de caceres de maletins al Kazakhstan, avui el rei ha intentat tapar l'afer de Jersey, la suposada fortuna oculta en aquesta illa anglonormanda coneguda per la seva versatilitat financera a més de per donar nom a una peça de vestir. Segons El Mundo, l'emèrit s'ha pronunciat i ha negat que tingui diners a Jersey. Això sí, ho ha fet per via de persona interposada a través d'un suposat 'entorn'.
Però mentre Joan Carles fa saber que no és el propietari de cap vehicle financer amb seu a les illes del Canal de la Mànega i que de cap manera no ha ordenat moviments bancaris amb fons fora d'Espanya en temps recents, de cop li surt un altre talp esmunyedís, 6,5 milions d'euros apareguts a Suïssa.
El cosí Álvaro
Així ho explica avui El Confidencial, que recull com la Fundació Zagatka, dirigida pel cosí Álvaro de Orleans-Borbón va registrar fins a cinc ingressos de procedència desconeguda en un dels vuit comptes que va arribar a tenir a Credit Suisse, per un valor conjunt de 6,5 milions d'euros.
En concret, segons el mitjà citat, algú va transferir des de l'anonimat 5,5 milions d'euros el desembre del 2008 com a colofó a una sèrie de transferències d'origen ocult que incloïen quatre pagaments precedents a raó de 250.000 euros cada un, és a dir, un altre milió més al sac. Total, 6,5 milions.
El mateix mitjà indica que aquests diners van quedar dipositats en un dels vuit comptes que va tenir Zagatka a Credit Suisse, i el seu ús no va ser cap altre que el pagament de vols privats i altres despeses del Rei emèrit, una cosa que, almenys, resol la incògnita de com es pagava Joan Carles el seu tren de vida. Almenys sembla que part d'això no sortia de fons públics, ja és alguna cosa.
En tot cas, aquells ingressos no van encendre cap llum d'alarma a Credit Suisse, que no va alçar la veu fins a 2015, quan va convidar Zagatka a canviar d'entitat financera, cosa que Orleans-Borbón no va dubtar a fer, i va passar a treballar des d'aleshores amb Lombard Odier, una altra entitat financera amb seu a Ginebra.
Esclafar un talp
A mesura que afloren noves revelacions sobre les presumptes corrupteles de l'emèrit, sembla que a Joan Carles se li acaba el temps. Mentre a Espanya ja l'investiguen per tres qüestions diferents, el setge suís s'estreny mentre no paren d'aflorar nous milions opacs. Negar l'assumpte de Jersey no és més que esclafar un talp mentre n'apareixen molts més. Quan es donarà per vençut?