Els discursos sobre immigració dels partits catalans acostumen a quedar desdibuixats entre vagues declaracions grandiloqüents. Per a la majoria de les formacions resulta més còmode patinar damunt la superfície que endinsar-se en uns conflictes d’enunciats enverinats i solucions complexes. I l’extrema dreta s’atrinxera en aquest buit farcint-lo de demagògia. ElNacional.cat ha volgut plantejar a representants dels grups del Parlament algunes d’aquestes qüestions que la correcció política —i la comoditat— dels partits prefereix mantenir en segon pla. Juan Fernández (Badalona, 1986) és portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya i primer tinent d'alcalde al govern municipal de Xavier García Albiol. També mà dreta del líder popular català, Alejandro Fernández, a la cambra catalana, ha guanyat pes en aquesta legislatura com la segona cara més visible dels 15 diputats populars catalans. El Nacional.cat conversa amb ell sobre immigració, una temàtica de moda i que ha provocat una preocupació en augment en els últims anys a Catalunya.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, diu que és català tothom qui ve a millorar Catalunya. Per vostè què és ser català? Una persona que ve a viure a Catalunya i vol ser catalana ha de sentir-ho?
Una expressió que jo crec que és molt semblant a la del president. Els meus pares van venir, fa molts anys, de Màlaga. Van venir per necessitats econòmiques i, per tant, són tan catalans com ho soc jo, que he nascut a Catalunya. Aleshores, sí que és veritat que hi ha una part d'aquesta expressió que és real. És català qui s'adapta i estima Catalunya, i qui ve a fer de Catalunya una comunitat millor.
Jo crec que ni les administracions ni la resta de persones no podem interferir en els sentiments de pertinença de les persones. Al final, cadascú se sent com vol, i té el sentiment de pertinença que creu oportú. Si tu vens a Catalunya i tens vocació de permanència i vols estar-hi molt de temps, vols plantar-hi les teves arrels, jo crec que això es produeix de manera natural. Acabes estimant la terra i sentint-te català.
En els últims mesos, més catalans, segons el CEO, situen la immigració com un dels principals problemes del país. Anys enrere, això no era així. Què ha canviat?
La immigració ha constituït un problema per a la societat en diverses etapes. Crec que torna a ser un problema per les males polítiques que practica i exerceix el govern de l'Estat, que actua sense un control de fronteres i amb efectes crida continus. Això no ajuda al manteniment del sistema públic de serveis. Aquesta immigració descontrolada pot acabar creant un problema social important per a aquells que viuen a Catalunya, ja que poden sentir-se amenaçats en aquest sentit.
Un 44% dels catalans està a favor de controlar l'entrada d'immigrants. Vostès hi estan a favor?
Hi estem d'acord perquè és una qüestió de sentit comú. Qualsevol estat europeu i qualsevol societat creu que s'han de controlar de manera adient, i això és una qüestió que jo crec que si li preguntes a qualsevol ciutadà de qualsevol país europeu et dirà el mateix: les fronteres s'han de controlar i també s'ha de controlar l'entrada d'immigrants, perquè els recursos són limitats. Si deixem entrar a molta gent al nostre país, el que pot provocar és que el sistema públic faci fallida.
És català qui s'adapta i estima Catalunya, i qui ve a fer de Catalunya una comunitat millor
Creu que la ciutadania té una percepció que hi ha més immigrants a Catalunya dels que realment hi ha?
Jo crec que hi ha un volum d'immigració superior en determinats barris. Sobretot, a l'àrea metropolitana de Barcelona i algunes ciutats. Això fa que la societat pugui tenir aquesta impressió, però jo crec que les administracions han de fer un esforç per ajudar a l'adaptació d'aquestes persones i, sobretot, el respecte a les lleis, els costums, les normes bàsiques de civisme i d'educació. El que fa qualsevol persona quan viatja, quan visita o, fins i tot, va a treballar a un altre país és adaptar-se als costums i normes bàsiques de civisme d'aquest país.
Jo crec que les administracions han de fer un esforç per fer que aquestes persones, que n'hi ha moltes que se salten aquestes lleis, s'hi adaptin i les compleixin. I així jo crec que podrem normalitzar un fenomen que és comú a tot país d'Europa, com, per exemple, Anglaterra.
En alguns estats d'Europa s'està prohibint que les nenes o les adolescents musulmanes portin vel. Quina posició té el PP respecte a això? S'hauria de fer aquí, també?
Nosaltres respectem el dret a la llibertat religiosa, però sí que crec que hi ha una qüestió, com és el fenomen del nicab, del burca, que s'ha de regular per motius de seguretat. Això és el que estan fent altres països europeus i s'ha de fer al nostre país.
Una qüestió és la consideració que nosaltres puguem tenir sobre el que representa el vel islàmic. Sempre s'ha dit que el vel islàmic pot constituir una submissió de la dona respecte a l'home, però això és una consideració personal. És una consideració sobre aquest tret diferencial d'aquesta religió, però, en tot cas, jo crec que és una qüestió que s'ha d'entomar, analitzar i garantir la seguretat als carrers. Jo sí que tinc la visió que el vel islàmic pot tenir un fet de diferenciació i, sobretot, de submissió de la dona envers l'home.
S'han denunciat casos de famílies musulmanes que no deixen participar els fills en excursions o activitats extraescolars per raons religioses. Com s'ha d'abordar això en aquests casos?
Al final, aquí la llibertat és de la família. Hi ha famílies de tradició cristiana o no cristiana en el nostre país que tampoc volen que els seus fills participin en excursions. Aquí, el respecte no és cap a una creença o una religió en concret, sinó cap a la família a decidir l'educació o les activitats que pugui fer el seu fill en l'àmbit escolar. Però el que no podem fer a les escoles, ja siguin públiques o de tradició cristiana o concertades laiques, és adaptar i canviar la nostra forma de pensar i que hem tingut durant anys de gestionar l'educació per adaptar-la a aquells que venen de fora.
Són les persones que venen de fora les que s'han d'adaptar a les nostres tradicions i a les nostres formes de fer, que fa molts anys que les tenim. Tota societat ha d'evolucionar i canviar, però això no vol dir que no canviem i no evolucionem.
El fenomen del nicab, del burca, s'ha de regular per motius de seguretat
Hi ha un problema d'integració a Catalunya?
Hi ha un problema de determinades persones que venen de fora que poden tenir un problema d'integració. I mostra d'això són les situacions de mala convivència que es viuen en determinats barris de l'àrea metropolitana. Això no és un problema nou, sinó de fa molts anys. Hi ha barris, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, que pateixen problemes de convivència perquè hi ha persones que venen de fora, siguin del país que siguin o siguin de la creença que siguin, que no s'adapten i no s'integren en la societat occidental. En aquest sentit, jo crec que és una qüestió que les administracions tenen el deure d'entomar, d'actuar i, sobretot, de fer les gestions i les accions que creguin oportunes per canviar aquesta situació. Les administracions hem de vetllar perquè aquells veïns, que es guanyen la vida de manera honrada i fa molts anys que viuen en aquell barri en harmonia i pau social, puguin continuar de la mateixa forma.
Hi ha un problema de racisme a Catalunya?
No crec que sigui un problema de racisme. No crec que els problemes de convivència siguin provocats per un problema de racisme. El primer que hem de fer és actuar, amb l'adaptació de les persones que no es volen integrar. Després, es pot derivar que hi ha persones que aquestes qüestions les tractin amb problemes de racisme, però això és una qüestió personal de cadascú. Per mi, reprovar actuacions de determinades persones que venen de fora per una qüestió que no s'integren no és racisme, sinó sentit comú.
Hi ha barris, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, que pateixen problemes de convivència perquè hi ha persones que venen de fora que no s'adapten i no s'integren en la societat occidental
Sobre la llengua, el català ha de ser obligatori per a les persones que vulguin viure a Catalunya o treballar-hi?
Nosaltres no creiem en les imposicions lingüístiques. Creiem en la llibertat de cadascú en triar en quin idioma es vol expressar i en quina llengua vol comunicar-se amb la resta de persones. Obligar una persona a parlar una determinada llengua no és propi d'una democràcia.
Però la llengua no és una eina de cohesió social i d'integració?
És una eina de cohesió social parlar català o castellà, indistintament. O parlar qualsevol idioma. Al final, cadascú ha de buscar la seva forma de comunicar-se millor, sigui en castellà, en català, en anglès o en l'idioma d'origen. Evidentment, jo crec que les persones que venen de fora han de fer un esforç per aprendre i adaptar-se a la cultura del país que t'acull. Això és una qüestió de sentit comú. Ara bé, passar a l'obligació és un pas que no és propi d'una democràcia. Jo crec que les persones que venen de fora les hem d'acollir demostrant-los la nostra cultura, la nostra llengua, fomentant que es puguin adaptar, que puguin conèixer aquesta cultura i aquesta llengua. Però en cap cas obligant les persones que parlin una determinada llengua.
Creu que el creixement de la població immigrant a Catalunya està provocant una pèrdua de la seva identitat nacional?
Les administracions han de vetllar per la consolidació i el manteniment de la identitat que puguem tenir com a país. Com a Espanya. Sí que és veritat que les persones de fora també porten qüestions que poden enriquir la cultura i la societat. La nostra feina és fer d'aquestes persones coneixedores de la cultura pròpia, d'Espanya i de Catalunya.
Un estudi revela que un 11% dels immigrants reben ajudes de l'Estat. Creu que és molt o poc?
Jo crec que treballem en aquest sentit amb dades que són diferents. Les administracions no acaben de donar unes dades correctes quant a la percepció d'ajudes socials a aquestes persones que venen de fora. Hi ha una falta d'informació important. I és per això que els partits polítics incidim tant en el fet que l'Administració ha de facilitar aquestes dades i, moltes vegades, els partits polítics ens veiem amb dificultats per obtenir-les. El més important és la màxima transparència, perquè els ciutadans tenen el dret a saber qui és i qui percep aquestes ajudes socials.
Nosaltres no creiem en les imposicions lingüístiques. Creiem en la llibertat de cadascú en triar en quin idioma es vol expressar
Creu que s'han de tancar els centres d'internament d'estrangers (CIE)?
Si els CIE estan oberts és perquè compleixen una funció. Per tant, nosaltres defensem que continuïn oberts. Crec que les administracions i les institucions han de tenir els mecanismes adients per fer la seva feina.
Està a favor de la política que vol implantar a Itàlia la seva primera ministra, Giorgia Meloni? Vol implantar els CIE fora de la Unió Europea...
Amb Giorgia Meloni tenim diferències, però també tenim qüestions en les quals ens podem posar d'acord en matèria migratòria. Crec que l'estratègia i les propostes que té el PP en matèria migratòria són molt de sentit comú. Al final, el PP el que demana és el control de les fronteres, acabar amb l'efecte crida, perquè això pot significar que les persones que venen de fora arribin a un país col·lapsat, amb serveis públics col·lapsats. I, sobretot, perquè no és moral, perquè les persones que vinguin de fora es trobin també en una situació precària en l'àmbit econòmic i social en el país al qual volen venir. Una qüestió que jo crec que és molt de sentit comú és que les persones que venen de fora s'han d'adaptar a les nostres normes i també als nostres costums, així com als principis bàsics de convivència i civisme.
Catalunya ha de tenir totes les competències en immigració?
No, si Catalunya no està avui dia exercint de manera correcta les competències que ja té, amb prou feines i amb moltes dificultats podrà desenvolupar les competències d'immigració. La política migratòria l'ha de regir i marcar l'Estat, perquè la visió que hem de tenir és global, no d'una comunitat autònoma determinada. En aquest país, Espanya, no només tenim fronteres als Pirineus, sinó que les tenim a les Canàries, a Andalusia i tot el que és la costa mediterrània. Catalunya no pot tenir aquesta mirada global. Els que pretenen tenir aquestes competències pretenen tenir una mirada molt reduïda i molt concreta. Aquesta és una responsabilitat que s'ha d'exercir des del país.
L'Estat què hauria de fer diferent respecte a les actuals polítiques d'immigració?
Ara com ara, tenir una política migratòria concreta. El problema que tenim actualment a Espanya és que no hi ha una política migratòria concreta, ordenada i amb cap i peus. No hi ha unes polítiques determinades. I s'han d'aplicar les polítiques de control de fronteres, que puguin venir persones de fora a contribuir a la millora de la societat, a treballar de manera honrada i, sobretot, adaptant-se a les normes i principis bàsics de convivència del país.
Si Catalunya no està avui dia exercint de manera correcta les competències que ja té, amb prou feines i amb moltes dificultats podrà desenvolupar les competències d'immigració
En l'últim repartiment per part de l'Estat de menors estrangers no acompanyats hi va haver certa polèmica per la quantitat que acollia Catalunya. Creu que la Generalitat hauria de poder fixar quotes o poder tenir la capacitat de veto a l'hora d'avalar el repartiment?
Jo crec que la política migratòria ha de tenir una mirada global. No pot ser que cap comunitat autònoma pugui tenir capacitat de veto, perquè això és un problema comú de les 17 comunitats autònomes. Sobretot, amb els problemes que hi ha a Canàries i a altres comunitats autònomes d'Espanya.
Quins drets i deures haurien de tenir les persones nouvingudes?
Les mateixes que les persones que ja vivim aquí. Les persones que venen de fora no han de tenir cap privilegi ni cap qüestió que estigui per sobre en drets i deures respecte a les persones que som originàries de Catalunya i d'Espanya.