L'empresari i expresident de Foment i de la CEOE, Juan Rosell, defensa aquest dissabte, en un article-panegíric a La Vanguardia, la suposada honestedat del rei Joan Carles I, en un moment en què la seva honradesa està en dubte després dels continus escàndols que l'han portat a prendre la decisió d'abandonar Espanya i anar-se'n a l'exili.

En el text, titulat El Rey i les empreses, Rosell assenyala que pocs polítics podrien passar el nivell de rectitud que se li exigeix al monarca emèrit. "Si a escala personal posem el llistó tan alt, probablement molt pocs podran salvar-se", escriu Rosell, que afegeix: "Vegem tants polítics actuals, analitzem la seva vida privada i les seves circumstàncies. I veurem que no són, amb excepcions, un exemple de res; tret de de servir-se a si mateixos i al seu benestar particular, si ho comparem amb el que van ser ells mateixos abans d'entrar en política".

Rosell, que va ser president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional entre 1995 i 2011 i de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) entre 2010 i 2018, ha tornat a primera línia de l'actualitat aquest estiu gràcies a una sèrie d'articles, a la qual cosa cal afegir que, enmig de la crisi que sacseja al FC Barcelona, el seu nom ha sonat amb força en els últims dies per encapçalar una candidatura continuista a la presidència del club.

Un panegíric de principi a final

Al seu article, Rosell dibuixa un perfil molt positiu de Joan Carles, al que defineix com "una figura històrica excepcional i un gran ambaixador que ha estat clau en el progrés econòmic", i per a això no amaga que l'emèrit va explotar la seva influència ajudant "a promocionar els productes i els serveis espanyols".

De fet, Rosell admet que el tràfic d'influències era una tònica habitual en el modus operandi de Joan Carles de qual es van beneficiar molts empresaris espanyols, i ho fa a més amb exemple molt visuals: "Un empresari em deia: 'Jo soc a la Xina per ell, així de clar. Va fer que els dirigents xinesos m'obrissin les portes, una cosa que jo mai no havia aconseguit.' Un altre empresari afegia: 'Hi havia dubtes en el meu projecte, i el Rei va intercedir i vam guanyar, recordes?'. I així podria citar molts exemples".

A més, Rosell apunta que aquesta manera d'actuar segueix vigent en la tasca de l'hereu de Joan Carles, Felip VI, ja que ambdós "han servit i serveixen a les empreses espanyoles com a ambaixadors immillorables, els dos amb estils ben diferents, però si l'un bo, l'altre encara millor".

L'expresident de Foment i CEOE no dubta a comparar el paper dels dos reis amb els dels polítics actuals insistint en la seva capacitat d'intercessió a favor de determinades empreses sense especificar quins dividends podrien obtenir els monarques, i afegint que sobre Joan Carles ha de primar la presumpció d'innocència, això sí, assegurant que "les seves ombres queden minimitzades pel seu paper institucional". D'aquesta manera, Rosell justifica els eventuals errors de Joan Carles en un, a parer seu, resultat global positiu, una cosa que per molt que defensi que a l'emèrit se li posa un llistó més alt que a d'altres, seria inconcebible en un polític.