Una part de la premsa estatal s'està fregant les mans amb el judici pel 9-N, que ja donen per feta la sentència i veuen garantida la inhabilitació d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. A la recta final del judici, els testimonis "comencen a desmuntar l'estratègia de les defenses de l'expresident i les exconselleres" i assegura –sense conèixer el veredicte final del tribunal– "ni la consulta del 9-N va ser legal, ni la van organitzar en exclusiva els voluntaris".

Així ho posa de manifest l'ABC en un article titulat "els testimonis i les proves de la Fiscalia desmunten la defensa de Mas", on resta importància a la mobilització de dilluns, dia del tret de sortida del judici, i assegura que "les proclames, les banderes, els discursos èpics del primer dia han donat pas a unes jornades de contingut més tècnic [...], més esclaridor per conèixer el vertader abast penal de la conducta dels encausats".

Les defenses de Mas, Ortega i Rigau "no tenen res d'heroisme", segons el rotatiu citat, que, en un altre article, aprofita per titllar els catalans favorables al procés d'"hispans del vell Regne d'Aragó". En aquest escrit, Ramón Pérez Maura troba "incomprensible" la insistència en el procés "perquè les seves probabilitats d'assolir els objectius desitjats són tan remotes com inversemblants".

La senyera, a portada

Poques vegades es podrà veure la portada de l'ABC amb una senyera gegant, que serveix de fons a una espècie d'història sobre el procés explicada amb fotografies dels líders sobiranistes en forma de vinyeta sota el títol "El procés, un dia qualsevol".

Hi denuncien que "els líders del secessionisme acrediten cada dia amb els seus actes, tan greus com delirants, el seu menyspreu a la llei i als catalans" i asseguren que "l'independentisme català necessita desesperadament comparèixer davant del món com un poble oprimit en què no es respecta la democràcia".

Com, asseguren, Espanya sap que això no és veritat, "la Generalitat ha fet un gran esforç per atreure tots els observadors estrangers al procés".

Utilitzar la força

El Mundo trenca amb l'argument que seria bo aplicar l'article 155 de la Constitució perquè considera que des del 20 de setembre del 2012, el dia en què Mas es va plantar a la Moncloa amb la seva proposta de pacte fiscal, hi ha moltes més persones que reivindiquen que l'Estat assumeixi les competències de Catalunya, però que això "seria tan catastròfic per les dues parts que, probablement, és implantejable".

Ara bé. Precisament per això posa en relleu que "l'independentisme haurà de claudicar dels seus postulats més radicals", a banda de perquè "a Catalunya li va molt bé dins d'Espanya". En aquest article, titulat "la política o la força a Catalunya", el mitjà esmentat compara la situació actual amb el Govern de Jordi Pujol de fa 33 anys, quan l'expresident "s'embolicava amb la senyera per defensar-se d'un problema personal amb la Justícia". 

A parer seu, el que ha canviat des de llavors és que ara s'ha canviat la senyera per l'estelada, així com que "ara tenim la sensació que el xoc de trens entre la Generalitat de Catalunya i el govern central s'acosta inexorablement".

Homs i Pilat

La Razón va un pas més enllà i centra la seva atenció en la declaració del portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, a qui compara amb Ponç Pilat perquè considera que aplica la seva frase "res és veritat ni mentida" al peu de la lletra i carrega contra ell per haver abordat el fiscal a la sortida per dir-li que "quina llàstima que no m'hagis preguntat, t'hagués pogut contestar".

En un altre article, deixen anar que "podria dedicar quantitat de qualificatius a l'actitud davant dels magistrats del TSJC" de Mas, Ortega i Rigau, però assegura que no ho farà, mentre es pregunta si "de veritat es pensen tenir credibilitat al manifestar desconeixement de vulnerar la Llei quan van decidir organitzar el referèndum desobeint les ordres del Tribunal Constitucional".

Justament per això, emplaça els "acusats" a deixar "les rialles per a les comèdies" i no per als jutges i els ciutadans i els demana "una mica de seriositat" perquè considera que "l'espectacle muntat entorn de la seva compareixença judicial dóna per a molt".