El judici per la consulta del 9-N no ha passat desapercebut per ningú. La premsa espanyola, però, s'ha centrat en la mobilització sobiranista que va acompanyar l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, concentració que qualifiquen de "pressió".

"Pressió" perquè, segons La Razón, "la Generalitat ha demanat als treballadors agafar el dia d'assumptes propis i donar suport a Mas", tot i que afegeix que "els sindicats majoritaris de la funció pública asseguren que no han rebut pressions directes", mentre subratlla que tant CC.OO. com UGT "donen suport a la mobilització d'avui".

El rotatiu citat té clara la sentència: "Veredicte per unanimitat", titula en gran a la seva portada de l'edició en paper, on assegura que tant el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, com els magistrats Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez tenen la mateixa opinió sobre la sentència. I no només això. També titlla la ciutadania mobilitzada de "jubilats noliejats" i subratlla que "fins i tot, els Mossos van utilitzar un helicòpter".

En el seu editorial, Alfonso Ussía va un pas més enllà. Assegura que "Espanya no es pot robar a si mateixa perquè Catalunya és Espanya" i posa de manifest que la situació és "al revés", que "s'ha contribuït al saqueig independentista català emparat en el covard silenci de la societat". També aprofita per carregar contra diverses figures clau de l'independentisme com Mas, Pujol o la "monja conyàs argentina" per referir-se a Sor Lucía Caram.

Les mentides

L'ABC dedica diferents notícies al judici. Entre elles, hi destaca una titulada "Les deu mentides més grans d'Artur Mas", a qui defineixen com "el polític que ha fallat més a Europa, en una patològica necessitat de presentar-se com el que no és després d'haver constatat [...] que els catalans no el volen".

El rotatiu citat fa un repàs del judici obert en el marc de l'Operació Pika i assegura que el referèndum és "una fantasmada electoral". També aprofita per definir la concentració com a "romeria sobiranista, la rutina dels 'dies històrics'", on intueix que, aquesta vegada, l'independentisme ha perdut eufòria", i estableix que el judici va ser un "míting".

En una altra peça, dubten sobre si, en cas que Catalunya arribés a la independència, "els contraris podrien ocupar un escó al Parlament", així com que els cossos de seguretat "garanteixin la llibertat de manifestació dels no independentistes, per acabar concloent que "pot ser que a Espanya la democràcia sigui imperfecta, però comparada amb aquesta hipotètica República de Catalunya, Espanya és un estat de dret plusquamperfet, amb tots els seus defectes".

I ho justifiquen així: "A Catalunya, els presumptes xoriços i lladres, si són independentistes, reben banys de masses".

Utilitzar el judici...

En aquesta mateixa línia, El País deixa anar que l'expresident de la Generalitat va utilitzar el judici "per mobilitzar l'independentisme" i "donar-se un bany de masses", fet que, recorden, "va fer esperar el tribunal quasi mitja hora" i això és, a parer seu, "un desaire" al TSJC.

Pel mitjà citat, el judici ha estat una estratègia pel sobiranisme "que va aprofitar el seu inici per escenificar un nou projecte de ruptura". Tot plegat és una nova evidència de la "divisió de la societat catalana" i avisen que, tot i això, "el desenllaç del procés judicial i dels altres dos en marxa seran determinants perquè s'acceleri o es mantingui el calendari previst per l'independentisme de convocar un referèndum".

...sense èxits

Per El Mundo, el TSJC "ha tallat l'intent d'Artur Mas de polititzar el judici" i destaca que va acudir a declarar amb la insígnia oficial de president penjada de la solapa esquerra".

Això, però, no és el pitjor. En el seu editorial titulen que "Mas acabdilla un esperpent per coaccionar la Justícia" i posa de manifest que l'inici del judici va ser "un espectacle esperpèntic el final del qual no és un altre que el de condicionar l'acció de la Justícia". Tot això "certifica l'estratègia frenista i rupturista orquestrada per l'independentisme, la pretensió del qual és fer fallida la legalitat encoratjant l'anomenat dret a decidir".

Aquest diari també aprofita per carregar contra TV3 i defineix el seu desplegament de "trufat amb el biaix informatiu que ja és costum a la televisió que paguen tots els catalans". 

Suspendre l'autonomia

Comparant Catalunya amb Irlanda del Nord, el mitjà citat recorda que Tony Blair va suspendre l'autonomia d'Irlanda del Nord per evitar la celebració d'unes eleccions anticipades i emplaça l'Estat a fer el mateix amb Catalunya perquè el referèndum "posaria l'Estat en una situació límit" i insta Mariano Rajoy a "negociar amb els partits constitucionalistes per alinear un front comú que impedeixi l'esquarterament d'Espanya".

Justament per això, demana aplicar l'article 155 de la Constitució per anticipar-se a qualsevol actuació del Govern i, mentrestant, proposa arribar a algun acord amb Catalunya "per tornar Puigdemont i els seus secessionistes al llit constitucional".

Per tot plegat, avisa: "Caldrà tenir tot disposat, en qualsevol cas, perquè no ens atropelli el vendaval secessionista català, a punt de desbaratar l'esperit de la Transició i de fracturar la unitat nacional mantinguda des de fa cinc segles. Estremeix pensar que puguin caure una altra vegada ensagnades les pàgines de la Història d'Espanya".

Suport fantasma?

"Mas irrita a la vegada els seus socis i el tribunal, sense el suport esperat". Així titula El Español, que defineix el testimoni de Mas com a "rocambolesc" i assegura que algú d'ERC (de qui no diuen el càrrec ni el nom) va qüestionar al seu mitjà que "qui s'atreveix a celebrar un referèndum a nivell institucional" amb aquesta declaració.

I això no és tot. Pel diari citat, la mobilització no va ser "tan massiva" i subratlla que, a més, la majoria dels assistents eren jubilats, càrrecs polítics i "algun que altre curiós".