Triomf parcial dels càrrecs intermitjos acusats d’organitzar l’1-O. L’Audiència de Barcelona ha acceptat la petició de l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro, de retornar la investigació al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona perquè la magistrada resolgui si ha d’assumir una segona investigació sobre la despesa exterior del Govern del 2014 al 2017, que la primavera del 2021 va assumir d’investigar un altre jutjat, el d’instrucció 18 de Barcelona. Villatoro, a través del seu advocat Ramon Setó, reclamava de no ser jutjats dos cops per fets connexos. La resolució de l'Audiència significa que s’endarrereix el judici contra la trentena de càrrecs tècnics i polítics processats per organitzar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, que ja entrava a la recta final i la secció 21 de l’Audiència de Barcelona ja tenia tota la documentació per fixar la data del judici.

En aquest reclam, també es va afegir l’exdirector general del Diplocat, Albert Royo,  defensat per la penalista Judit Gené, també investigat en els dos jutjats. La fiscalia, i fins i tot VOX, que exerceix l’acusació popular, es van afegir a aquesta petició de Villatoro perquè la magistrada Alejandra Gil aclareixi el seu posicionament. L’advocat de Francesc Fàbregas, administrador d’El Vallenc i un dels trenta processats per l’1-O, també s’hi va sumar, així com altres investigats, com ara Antonio Molons i Josué Sallent.

Motivació

En la resolució, comunicada avui, la secció 2a de l’Audiència de Barcelona exposa que la magistrada Alejandra Gil hauria d’haver atès la petició de Setó del juliol de 2021 i resoldre la qüestió inhibitòria, ja que la secció 21 de l’Audiència quan li va retornar la causa per uns darrers interrogatoris sol·licitats per la fiscalia també podia haver resolt el recurs de Villatoro, com va fer amb d’altres processats, segons exposa el seu advocat i recull el tribunal. La secció 2a, però, va més enllà i precisa que el retorn de la causa significa que recula  de la fase intermèdia a la instrucció, i en la qual -afegeix- es poden demanar més proves, com també  demanar més investigats. En els processos penals, hi ha tres fases:  la investigació, la intermèdia si són sumaris, i on es poden demanar més proves, i el judici oral. Així  doncs, aquesta resolució és un pas endarrere i significa mantenir la causa oberta  més temps i també més incertesa sobre la data del judici. Actualment, tancada la instrucció i en la fase intermèdia, el que faltava era que la fiscalia presentés els escrits d’acusació i les penes que els sol·licita pels delictes de malversació de fons i desobediència.

En la vista de l’11 de gener passat, el penalista Ramón Setó va exposar al tribunal que la instrucció de la causa principal de l’1-O, al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, es va concloure, però el juny passat la magistrada va reobrir la instrucció, ordenada per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, en acceptar el recurs de la fiscalia que volia fer unes indagatòries i preguntar a certs acusats sobre les resolucions del Tribunal Constitucional per  assegurar-se l’acusació de desobediència. La magistrada -va afegir Setó-  també va resoldre uns recursos, això no obstant, no va acceptar el seu recurs en el qual li sol·licitava que reclamés al jutjat d’instrucció 18 la seva investigació a Exteriors perquè era en el mateix període, i afecta tres persones del jutjat 13: Villatoro, Royo i Teresa Prohías, directora dels serveis de Presidència.  “La fragmentació de la causa provoca indefensió i poden haver resultat diferents”, va alertar Setó.

Per la seva part, Judit Gené també va intervenir en la vista i va apel·lar al tribunal de la 2a que donés un pronunciament clar i de fons, i va assegurar que la causa del jutjat d’instrucció 18  va aparèixer de forma “estranya”, quan ja s’havia acabat la instrucció al jutjat 13 i amb base a un informe del Tribunal de Comptes, el qual estava incorporat en aquest jutjat, i, per tant,  eren coneixedors d'ell les parts i la fiscalia, que és qui va impulsar una querella contra responsables d’Exteriors,  en la que està l’exconseller Raül Romeva, al jutjat  d’instrucció 18. “És una fragmentació artificial”, va declarar Gené, que també va insistir que s’estava vulnerant el dret de defensa i a un procediment amb totes les garanties.

Ara, la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona haurà de resoldre si accepta assumir la nova investigació del jutjat d’instrucció 18 o la rebutja. La secció 8 de l’Audiència de Barcelona també ha de resoldre el recurs d’Albert Royo, que també reclama que la causa s’unifiqui en una sola. Si la magistrada del jutjat 13 ni la del 18 volen atendre les peticions dels advocats defensors, aquests encara poden presentar recurs a l’anomenada sala de competències de l’Audiència de Barcelona. Una situació que encara dormirà més el procés penal. La causa va fer saltar al carrer  la ciutadania amb les detencions d'una vintena de càrrecs del Govern el setembre del 2017, així els escorcolls en departaments com el d'Economia a la cercar de les urnes.

Foto principal: Manifestació contra els escorcolls al Departament d'Economia per aturar l'1-O, el setembre del 2017 /Sergi Alcàzar