L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, s'ha convertit en la primera alcaldessa a qui jutgen per l'1-O. Mindan s'enfronta a 1 any d'inhabilitació i a pagar 3.240 euros de multa per, segons l'acusació, obrir locals municipals perquè se celebrés el referèndum. La defensa en demana l'absolució i subratlla que no hi ha cap prova "objectiva" que demostri que ella facilités l'obertura dels col·legis.

L'alcaldessa de Roses ha sostingut durant el judici, que ha començat aquest dimarts, que en cap moment va fer res per facilitar que els locals municipals s'obrissin pel referèndum. Segons ha explicat, no va facilitar-ne les claus ni tampoc va manar a ningú que els obrís per les votacions de l'1-O.

Qui l'ha portada a judici ha estat un veí del poble, que inicialment la va denunciar per haver donat suport al referèndum. El veí, que diu que treballa d'escorta, ha admès que la denúncia es basa en imatges extretes de xarxes socials.

L'Audiència de Girona va ordenar reobrir la causa

En un inici, el jutjat d'instrucció va arxivar la causa, però l'Audiència de Girona va ordenar reobrir-la. A partir d'aquí, el cas es va redirigir. Perquè l'eix sobre el qual pivotava l'acusació ja no va ser que Mindan hagués signat el decret donant suport al referèndum, sinó haver permès que durant l'1-O s'obrissin locals municipals per a les votacions.

El cas ha arribat a judici aquest dimarts al Penal Número 1 de Figueres. A les preguntes de la fiscalia, Mindan ha recordat que va signar el decret abans de rebre l'advertiment del Tribunal Constitucional, i que a finals de setembre del 2017, en va donar compte al ple per "transparència" i perquè es tractava "d'una declaració política".

L'alcaldessa també ha dit que, durant aquell mes, va penjar cartells i propaganda de l'1-O tant als carrers del poble com a les xarxes socials. Però quan la fiscalia l'ha interrogada sobre el dia del referèndum, la seva resposta ha estat clara. "No vaig iniciar, ni motivar, ni tampoc manar cap acció", ha afirmat.

Ni claus ni ordres a la policia

L'alcaldessa Mindan ha explicat que no va autoritzar que s'obrissin locals municipals per fer el referèndum, ni que tampoc va cedir les claus perquè tercers ho fessin. "Hi ha moltíssima gent a Roses que en té", ha dit en referència a les claus.

També ha assegurat que l'1-O "tot Catalunya coneixia que s'havia de celebrar el referèndum" però que no sap qui va obrir els locals municipals per a les votacions. Ha negat –com sosté l'acusació- que anés personalment a primera hora al col·legi Els Grecs i a l'Ajuntament per fer-ho ella mateixa. "Sí que sé que els locals es van obrir, perquè durant el dia hi vaig anar", ha precisat.

Mindan també ha explicat que en cap moment va ordenar res a la Policia Local, perquè de fet el cos no podia intervenir. I per últim, ha admès que va trobar-se amb dos Mossos d'Esquadra davant l'Ajuntament, que li van comunicar que havien d'aixecar acta perquè s'havia obert el col·legi electoral.

Un vídeo a les xarxes socials 

El veí que l'ha portada a judici és un autònom que treballa d'escorta o perit. L'home ha explicat que durant l'1-O va recórrer els diferents col·legis electorals, va veure que estaven oberts i que la Policia Local "no va anar-hi en tot el dia". "Els únics que hi havia eren els Mossos d'Esquadra", ha explicat.

El veí inicialment havia dit que havia vist l'alcaldessa a primera hora del matí a l'escola Els Grecs i a l'Ajuntament. Però després ha explicat que ho deia en referència a les imatges que apareixien en un vídeo. De fet, aquest veí ha explicat que la denúncia es basava en imatges que havia extret de les xarxes socials.

Durant el judici també han declarat dos testimonis en referència a aquest vídeo. Un d'ells és el jove que l'havia editat; l'altre, el regidor d'ERC Joan Plana. El primer ha explicat que el vídeo s'havia fet per commemorar l'aniversari de l'1-O i que contenia imatges enregistrades durant diferents dies. Tots dos han assegurat que Mindan, el dia del referèndum, no va anar a l'Ajuntament a primera hora.

Per últim, Plana ha assegurat que l'alcaldessa no li va entregar cap clau per obrir la porta del consistori; i que, de fet, aquella que es veu que ell obre en el vídeo és, en realitat, la del seu despatx i no la de la sala de plens, on es va fer la votació.

L'actitud de l'alcaldessa va ser activa o omissiva

Al final del judici, la fiscal ha mantingut la petició de pena per a Mindan per un delicte de desobediència. Sosté que se l'ha de condemnar perquè l'alcaldessa era "plenament conscient" que els col·legis obririen per l'1-O i "no va dur a terme cap acte per impedir-ho". Per al ministeri públic, si bé l'actitud de l'alcaldessa de Roses no va ser "activa", sí que va ser "clarament omissiva". "És a dir, va dur a terme un assentiment passiu perquè se celebrés", ha dit la fiscal. 

Per a la defensa de Mindan, però, el cas ha d'acabar amb absolució. L'advocat de l'alcaldessa, Joan Ramon Puig, sosté que pretendre condemnar l'alcaldessa basant-se en la tesi de la desobediència per omissió és "inversemblant".

"El requeriment que es va fer als alcaldes deia clarament que no fessin res per facilitar el referèndum; per tant, en aquest cas, l'omissió es convertiria en una actuació proactiva", ha dit Puig, recordant que, precisament, Mindan "no va fer res" perquè s'obrissin els col·legis.

El judici ha quedat vist per a sentència. La celebració de la vista, però, s'ha fet a batzegades. Primer, perquè la defensa ha plantejat dues qüestions de nul·litat –que es resoldran en sentència- i això ha fet suspendre el judici temporalment. I després, perquè ha calgut assegurar-se que un altre jutjat de Figueres no hagués arxivat una denúncia contra Mindan pels fets que, precisament, es jutjaven avui.

Fotografia principal: L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, al judici aquest 17 de novembre.