La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional comença a jutjar aquest dimarts la peça matriu de la trama Gürtel, denominada Època I: 1999-2005, en què s'asseuran al banc dels acusats el presumpte cap de la xarxa, Francisco Correa, l'exsecretari d'Organització del PP gallec Pablo Crespo, l'extresorer popular Luis Bárcenas i 35 persones més, entre elles una desena d'ex alts càrrecs del PP.

El judici de la primera època de la trama Gürtel, que se celebrarà a la seu de San Fernando de Henares (Madrid) set anys després que els principals responsables fossin detinguts pel jutge Baltasar Garzón –que va començar a instruir la causa–, serà un dels més mediàtics d'aquest any, a causa que s'analitzaran en profunditat els primers anys d'una de les grans trames de corrupció d'Espanya que ha marcat l'agenda política.

La sessió inicial coincideix amb la declaració d'ex alts directius de Caja Madrid, com l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato, per la utilització de les targetes black, la vista de la qual va començar el passat 26 de setembre.

Increpats en arribar

Luis Bárcenas, Francisco Correa i altres acusats han estat insultats aquest matí quan han arribat a l'Audiència Nacional per ser jutjats en el primer macrojudici de la trama. Cap a les 9.10 hores, gairebé una hora abans de la fixada per al començament del judici, Bárcenas ha arribat al tribunal acompanyat del seu advocat, Francisco Maroto, i davant d'una vintena de càmeres de diferents mitjans de comunicació apostades a les portes de l'Audiència Nacional.

Quatre preferentistes que s'han concentrat per protestar en ocasió del judici de les targetes opaques de Caja Madrid, que se celebra al mateix temps, l'han increpat amb crits de "lladre" i "xoriço". Quinze minuts després de Bárcenas ha arribat Correa, a qui els preferentistes han cridat "malfactor", "pocavergonya", "cabró" i "corre, corre!".

Més de 40M€ de guanys

Els magistrats que componen el tribunal, Ángel Hurtado –president i ponent–, José Ricardo de Prada i Julio de Diego, jutjaran les operacions que la xarxa de Correa va desenvolupar entre els anys 1999 i 2005 amb ajuda de Crespo. Van organitzar un entramat societari utilitzant els seus contactes amb responsables del PP per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics, el pagament de comissions i dons i ocultar al fisc els guanys que ascendeixen a més de 40 milions d'euros, segons la Fiscalia.

Aquestes activitats es van dur a terme en les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón i a la localitat malaguenya d'Estepona. Per això, el jutge Pablo Ruz, va decidir dividir la peça en diversos apartats, que coincideixen amb aquestes administracions més una introducció –subdividint la relativa a Madrid en Municipi i Comunitat de Madrid– per emmarcar les activitats que es van dur a terme durant aquells sis anys i qui va intervenir en cada un d'ells.

Precisament, el llavors titular del Jutjat Central d'Instrucció 5 de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va explicar a la interlocutòria amb què va donar per acabada la instrucció, que la trama va fer servir els contactes en aquestes administracions per obtenir "adjudicacions il·lícites per a les seves empreses mitjançant un entramat de societats per les quals es canalitzaven els dons, pagaments de comissions i pagament a proveïdors a través d'un sistema de facturació falsa".