Judici exprés. La consellera Meritxell Serret ha comparegut avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva participació en el referèndum de l'1-O. Ho ha fet dos anys després del seu retorn de l'exili, quan va decidir presentar-se davant del Tribunal Suprem, i l'endemà que la seva excompanya de Govern i d'exili Clara Ponsatí li dediqués un reguitzell de retrets, responsabilitzant-la de crear amb el seu retorn pactat una doctrina Serret que alimenta les interlocutòries del jutge instructor, Pablo Llarena. Avui, el judici s'ha fet alhora dins i fora de la sala del tribunal. La vista formal s'ha posat en marxa passades les deu del matí i el jutge ha anunciat el vist per a sentència quan passaven tres minuts de les 13 hores.
A les portes del TSJC han acompanyat la consellera un centenar de persones. L'èpica fa molt de temps ja que ha desaparegut de les visites al tribunal. Abans d'entrar a l'edifici, Serret ha defensat en declaracions als mitjans "l'estratègia jurídica i política" que li va permetre tornar de l'exili. Per la seva banda, els representants d'ERC, Junts i la CUP han torejat com han pogut la polèmica atiada pels retrets de Ponsatí, en un intent d'evitar que les restes de la unitat independentista es dessagni precisament a les portes del tribunal que l'està jutjant.
Tampoc dins del tribunal, que presidia el jutge Fernando Lacaba, hi ha hagut especial èpica. Fins i tot les topades que el veterà advocat de la defensa, l'abertzale Iñigo Iruin, ha protagonitzat amb el jutge Lacaba han quedat a anys llum de les enganxades que a la mateixa sala ha desplegat l'advocat dels exiliats de Junts, Gonzalo Boye. La primera topada entre Iruin i el jutge ha estat per aconseguir que Serret s'assegués al costat del seu advocat. La sessió s'ha fet tota en castellà, per respecte a "la defensa", com s'ha encarregat de subratllar la fiscal, Neus Pujal.
Debat per la "manifestació" de Serret
Serret, que, després de la discussió sobre on s'asseia, també ha declarat al costat del seu advocat en comptes de fer-ho a l'espai habitual davant del tribunal, no ha volgut respondre a l'interrogatori de les acusacions. De fet, tampoc tenia intenció de respondre al seu advocat i ha explicat que volia reduir la seva intervenció a "una manifestació". Això ha descol·locat el tribunal. "No respondrà al seu advocat?", ha volgut aclarir el jutge, que ha advertit que aleshores no podria intervenir, atès que aquestes "manifestacions" corresponen al dret a l'última paraula. Això ha obert un nou debat entre el jutge i l'advocat defensor, que ha recordat que l'acusada ha de tenir dret a manifestar-se sense límit i ha retret que mai s'havia trobat amb un encotillament com aquest, que "no té base normativa".
Iruin s'ha resignat finalment a formular preguntes, atès que així li ho exigia el jutge, per donar peu a la intervenció de la seva defensada. "Per això està l'interrogatori!", ha replicat Lacaba.
La pregunta ha estat: "Va tenir intervenció relacionada amb la convocatòria del referèndum?". I Serret, com si no hagués assistit al debat previ entre el jutge i l'advocat, ha arrencat la seva resposta: "M'agradaria fer una manifestació, que crec que engloba tots els missatges que voldria expressar avui per aquest judici". La consellera ha assegurat que defensa el projecte polític independentista, que aquest s'ha volgut criminalitzar, però que és legítim; que té "dret a defensar-lo políticament i pacíficament i a guanyar-lo democràticament"; que una majoria social a Catalunya ha expressat la voluntat de decidir quin ha de ser el seu futur polític; que com a membre del Govern tenia l'obligació de complir els mandats parlamentaris; que va intentar prendre decisions coherents amb aquest manament "sempre i sense dubtar-ho"; i que organitzar un referèndum no és un crim d'acord amb el Codi Penal espanyol. "El que estem vivint és un conflicte polític d'arrels democràtiques. Un conflicte democràtic com el que vivim només es pot solucionar a través de la política i de solucions democràtiques", ha reblat abans de refermar-se en el fet que l'1-O "no va ser un delicte, que votar no va ser un delicte i que el projecte independentista és legítim".
Fiscalia: "No acusem idees, acusem fets"
El relat de la consellera ha tingut una resposta igualment contundent de la Fiscalia. "El ministeri fiscal, com no podria ser d'una altra manera, basarà el seu informe estrictament en termes jurídics, no farà electoralisme", ha arrencat la fiscal, Neus Pujal, que ha assegurat tot seguit: "Aquí no s'estan criminalitzant idees ni cap projecte polític. No s'ha assegut al banc dels acusats cap votant de l'1-O".
La fiscal ha assegurat que no s'està acusant ningú pel seu pensament ni per les seves idees i que només s'està acusant per fets concrets, com és la desobediència "reiterada, continuada, obstinada i contumaç" de les ordres del TC. La fiscal ha acabat el seu informe reiterant les acusacions i la pena d'inhabilitació que reclama contra Serret. En aquest punt, ha subratllat que la inhabilitació que reclamen per Serret ha d'incloure també el veto a exercir com a eurodiputada.
Tot seguit, l'advocada de l'Estat ha exhibit una capacitat sorprenent per llegir a una velocitat de vertigen el seu informe, que s'ha ventilat en 4 minuts, mentre que l'acusació popular, de Vox, ha recordat que els consellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, que van ser jutjats al Tribunal Suprem també d'un delicte de desobediència igual com està sent jutjada Serret, i van ser condemnats a inhabilitació. Iruin ha subratllat en la seva intervenció que el que es va produir l'1-O va ser una diferència entre legalitat i legitimitat, entre mandat democràtic i constitucional. "En definitiva, es va produir una crisi constitucional derivada fonamentalment per un conflicte sobre on està la sobirania, la resolució de la qual haurà de transcórrer per vies diferents de les judicials", ha conclòs.
Serret ha renunciat al seu dret a la darrera paraula i el cas ha quedat vist per a sentència abans de l'hora de dinar.