“Hi havia voluntat per resoldre-ho per les dues parts. Però, a l’administració tot costa molt, i a l’Ajuntament de Badalona, encara més.” Amb aquesta frase, l’exgerent de l’empresa municipal Engestur, Cristian Carneado, ha resumit els problemes que va tenir -des que va assumir el seu càrrec el 2015- perquè responsables municipals resolguessin, sense èxit, el cas de les dues antenes de telefonia mòbil instal·lades de forma il·legal al solar de la comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona, el 2012. Les companyies de Vodafone i Movistar van treure les instal·lacions a l'estiu del 2018 perquè no van poder arribar a cap acord amb els governs locals, primer liderat pel PP i després amb la coalició de Guanyem Badalona amb ERC i ICV.
Carneado ho ha explicat aquest dijous davant el tribunal de l’Audiència de Barcelona, que jutja l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i altres cinc excàrrecs municipals, com l’exregidor d’Urbanisme, Oriol Lladó (ERC). La Fiscalia els acusa de prevaricació i els demana penes de presó per haver permès aquestes instal·lacions sense el preceptiu permís urbanístic i ambiental.
Connectades al servei elèctric municipal
En la quarta sessió del judici, Carneado -que va assumir el càrrec que tenia Tomàs Vizcaíno, un dels imputats- ha detallat que l’empresa Engestur va ser delegada per a la tramitació de les antenes, però ha afegit que “els permisos corresponia donar-los a l’Ajuntament”. Es va assabentar de la situació irregular de les dues antenes per una denúncia del Sindicat de Funcionaris de Policia (SPF), amb agents preocupats per les radiacions, i al final va saber que les dues antenes “no tenien papers” i estaven connectades al servei elèctric de les instal·lacions municipals, sense saber quines llicències els calien.
El llavors gerent d’Engestur ha assegurat que el tema de les antenes el parlava amb responsables municipals i polítics a cada trobada, i amb Lladó, fins que es va incorporar el regidor Francesc Duran, que era el vicepresident d’Engestur, i amb qui tractava els temes; no el president o presidenta, que sempre és l’alcalde de torn. És a dir, que no ho va parlar mai amb Albiol, a qui la fiscal demana 2 anys i 10 mesos de presó, més 10 anys d’inhabilitació a càrrec públic. Per a l'exgerent d'Urbanisme, Xavier Salvà, i per a Vizcaíno demana el mateix càstig com a cooperadors.
Disputa entre àrees municipals
A més de paràlisi en la gestió, els testimonis que han declarat aquest dijous a l’Audiència de Barcelona han destapat una picabaralla entre àrees del consistori badaloní sobre qui tenia la responsabilitat sobre el conflicte de les antenes. Dos responsables de Vodafone han explicat que van parlar diverses vegades amb Josep Duran -cap d’àrea de llicències en l’època de l’alcaldessa Dolors Sabaté, i un dels imputats- per intentar arribar a signar un conveni d’ocupació del terreny. “Hi havia inquietud dels caps de Vodafone per legalitzar la situació perquè no es pagava res”, ha declarat Carles Esquerra, responsable jurídic de la companyia, que el març de 2018 va intentar un acord.
Esquerra ha assegurat que la tramitació d’una llicència per a antenes de telefonia mòbil no era clara: “En 8.000 ajuntaments m’he trobat de tot.” Ha afegit que va mantenir “una conversa franca amb Josep Duran per pagar i legalitzar-ho tot”. Des de les companyies van oferir donar-los models de convenis, però no van tenir cap resposta. I, mesos després, el juliol de 2018, Vodafone i Telefònica van desmuntar les antenes.
En aquest sentit, l’exgerent d’Engestur ha detallat que també va parlar amb Josep Duran i que finalment va proposar una reunió amb totes les parts, que tampoc va arribar a bon port. A més, Carneado ha afegit que era l’àrea de Patrimoni qui hauria de tramitar la llicència o la posterior recuperació del bé públic.
L’excap del servei de Patrimoni i tresorer accidental, Jordi Crisol, ha tirat pilotes fora i ha assegurat que la responsabilitat era d’Engestur i de l’àrea d’Espai Públic i Territori, “com en el cas de la instal·lació de terrasses als carrers”. Per contra, el secretari de l’Ajuntament de Badalona del 2016 al 2019, Isidre Martí, ha manifestat -a preguntes del president del tribunal- que “és l’àrea de Patrimoni” qui hauria de recuperar un solar ocupat il·legalment o sense llicència habilitant. Ha afegit que no se li va demanar cap opinió oficial sobre el cas de les antenes, i que verbalment va dir que "primer l’Ajuntament havia de decidir si volia deixar aquesta instal·lació, i en funció dels usos la llicència de l’àrea corresponent". Dels sis acusats per la Fiscalia, cap és de l’àrea de Patrimoni.
El cap policial va tancar l’accés a les antenes
D’altra banda, un dels primers a declarar ha estat el superintendent de la Guàrdia Urbana, Conrado Fernández Justes, que ha explicat a l’Audiència de Barcelona que va ordenar la prohibició d’accés a fer modificacions o manteniment a les antenes en descobrir que "no existia contracte”, el 2017, dos anys després de tornar al seu càrrec, el 2015. Fins i tot ha assegurat: “Algun cop ens havien trucat de l’aeroport del Prat que les antenes interferien en els avions.” Ha explicat que agents de la Urbana li van mostrar la seva preocupació per la radiació de les instal·lacions i sobretot per la mort de 3 companys de càncer, que -ha afegit-“segurament no tenia res a veure amb les antenes, perquè eren diferents, però els agents estaven alterats”.
Fernández, que continua al capdavant de la Urbana, ha detallat que, inicialment, no sabia que no tenien llicències les antenes, i que quan va parlar amb el regidor de Seguretat Ciutadana, Miguel Jurado -també investigat- “donava per suposat que les instal·lacions complien les autoritzacions”.
A preguntes de l’advocat de Lladó, el penalista Andreu Van den Eynde, el superintendent ha confirmat que el 2009 va signar un informe contrari a la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil al Turó d’en Caritg, malgrat que, al final, van ser instal·lades el 2012.
El judici contra Albiol i els excàrrecs municipals es reprèn dilluns vinent i és possible que ja comencin a declarar els acusats. Inicialment, el tribunal de la secció 5a de l’Audiència de Barcelona vol que dimarts s'anunciïn les conclusions -moment clau en què la Fiscalia ha d'anunciar si manté les peticions de presó o les modifica- i tancar el judici dimecres vinent amb els informes finals, i el dret a la darrera paraula dels processats.