La llengua catalana sempre surt perdent als tribunals. L’Audiència de Barcelona ha començat, aquest dilluns, el judici contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), i altres cinc exresponsables del consistori, acusats de prevaricació per la instal·lació de dues antenes de forma il·legal el 2012 en un espai qualificat per a equipaments, al costat d'una comissaria de la Guàrdia Urbana al Turó del Caritg, i finalment retirades el 2018. El president del tribunal, el magistrat Josep Maria Assalit, ha començat la vista parlant en català -com és habitual en ell, tot i que és un dels pocs magistrats que ho fa- i ha canviat al castellà en dir-li que l’advocat de Vodafone -empresa, que juntament amb Movistar és responsable civil a títol lucratiu en el cas- no entén la llengua pròpia.
En el torn de qüestions prèvies, l’advocat d’Albiol, el penalista Cristóbal Martell, ha demanat que declari al final del judici per garantir millor el seu dret de defensa. També ho han sol·licitat la resta d’advocats. El judici s'ha programat durant tota aquesta setmana i fins al 18 de desembre. Per la seva part, l’advocat Josep Riba en defensa de l’exregidor de Seguretat Ciutadana de Badalona i actual regidor del PP a Santa Coloma, Miguel Jurado, ha demanat la seva dispensa durant tres dies perquè va patir un ictus recentment i ha d’anar a rehabilitació. El tribunal li ha acceptat perquè és un tema de salut. Això no obstant, el tribunal ha rebutjat la petició de l’advocada de l’exgerent de l’empresa pública Engestur, Tomás Vizcaíno, de dispensar-lo a assistir al judici per temes laborals. I, l’advocat Andreu Van den Eynde, ha demanat, en català, que l’exregidor d’ERC, Oriol Lladó, encausat el 2015, també declari al final.
Declaració, al final
El tribunal de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha permès que tots els processats declarin al final del judici, i a dos quarts d’onze del matí ha acabat la vista d’avui. La sessió continua demà, dimarts, amb la declaració dels primers testimonis: els Mossos d'Esquadra que van fer la investigació. N’hi ha 43, a banda dels pèrits.
A les portes del Palau de Justícia, García Albiol ha celebrat davant els periodistes que el cas hagi arribat a judici: "D'una vegada per sempre es posarà en evidència el que va passar i el que no va passar. I a partir d'aquí que cadascú en tregui les seves conclusions.”
Les ànimes i els funcionaris
En el torn de qüestions prèvies, l’advocat Cristóbal Martell ha aportat uns documents davant notari per treure responsabilitats sobre la gestió de llicències a Albiol, en el seu primer mandat com a alcalde badaloní. “En un ajuntament de 220.000 ànimes amb 1.000 funcionaris hi ha determinats extrems que són aliens, naturalment, a l'alcaldia”, ha manifestat el penalista. L'empresa Engestur era la que tenia les competències per donar les llicències a les empreses de telefonia mòbil, segons les defenses d'Albiol i de Jurado.
Penes de presó i inhabilitació
En el judici, hi havia el fiscal responsable d’Urbanisme, Antoni Pelegrín, i una fiscal. Inicialment, la Fiscalia de Medi Ambient demana per a Albiol 2 anys i 10 mesos de presó i 10 anys d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte continuat de prevaricació, un delicte continuat de prevaricació urbanística, i un altre de prevaricació ambiental per la instal·lació de les antenes a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La mateixa pena demana per a Xavier Salvà, exgerent d'Urbanisme, i Vizcaíno, com a cooperadors.
Per a Lladó i Josep Duran -cap del departament de llicències i obres, amb l'alcaldessa Dolors Sabater- la Fiscalia sol·licita un any i 6 mesos de presó pel delicte de prevaricació urbanística, i per a Jurado, un any d’inhabilitació a càrrec públic per delicte d’omissió del deure de perseguir delicte.
L'Oficina Antifrau de Catalunya va xifrar en 17.448 euros, els diners que hauria d'haver recaptat el consistori per aquestes instal·lacions, per això el magistrat instructor va indicar que Albiol i Vizcaíno havien d’aportar de forma solidària una fiança en metàl·lic de 20.000 euros. També va ordenar que Vodafone aportés una fiança en metàl·lic de 15.000 euros, la mateixa que es reclama a Movistar.