Avançaven en direcció al Tribunal Suprem enmig de la boirina, com si d'un exèrcit silenciós de gairebé 300 personalitats polítiques, entitats i ciutadans es tractés, tot i que ells deien que venien a representar més de dos milions tres-cents mil. És la mateixa xifra que fa més de dos anys i mig va dipositar el seu vot a la consulta participativa del 9-N del 2014, però que tenia aquest dilluns a Madrid l'encarnació en el diputat del PDeCAT, Francesc Homs. La Justícia asseu al banc dels acusats l'individu, però el sobiranisme a Catalunya és col·lectiu. 

La comitiva havia partit a les 9 hores del matí de la plaça del Rey de la capital espanyola amb la solemnitat del Cant dels Segadors. "No tenim por. Volem votar. Love democracy. Escolta'ns, món. Ni un pas enrere. In-Inde-Independència" eren els crits de la multitud silenciosa, que igualava tots els seus caps visibles entre els ciutadans. Hi havia els qui van posar les urnes, com l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'Associació de Municipis per la Independència, Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana. I també, els qui les volen tornar a posar: la vicepresidenta Neus Munté, el grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, Marta Rovira i Roger Torrent, el líder d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i el seu número dos, Gabriel Rufián, entre d'altres.

Tot ho presidia una urna gegant amb paperetes a l'interior, i alguns voluntaris duien una urna "de veritat", de les del 9-N, com si del símbol de la resistència es tractés. Però de cop, la massa homogènia del sobiranisme es trencava per la presència d'una bandera espanyola, portada per un ciutadà madrileny que exhibia una pancarta: "Rajoy, el artículo 155 existe. Úsalo", i un altre que l'acompanyava, "El problema son las Autonomías". El primer bramava a crits constants de "Viva Espanya. Traidores. Catalunya es Espanya. Sin ley no hay democracia". 

Sense que estigués previst, l'espontani saltava davant de la comitiva de polítics i onejava la rojigualda mentre continuava cridant. Però ni Homs, ni Mas, ni Munté, ni un sol dels manifestants movia ni una sola parpella. El dret a decidir, traslladat en autocar a Madrid des d'ahir al vespre, exhibia així el pacifisme de la manifestació del 2012, de la Via Catalana del 2013, les urnes del 2014, de la "V" a Barcelona del 2015, de l'anterior mobilització al Suprem, el 2016. Cap paperera es va trencar aleshores. Tampoc el 2017, mentre el sobiranisme contenia visiblement la respiració.

Estefania Molina

Superada la prova, la marxa seguia amb pas ferm cap al Tribunal Suprem, on Homs estava citat a declarar en un judici de tres dies per la seva implicació com a exconseller de la presidència en el 9-N. La tropa trencava files i cadascú parlava amb algun amic o afí. Homs duia agafada de la mà dreta la seva dona, i a l'esquerra, la carpeta del judici. L'envoltava una corona de consellers, el d'Exteriors, Raül Romeva; el de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; la de Governació, Meritxell Borràs; els diputats Lourdes Ciuró i Ferran Bel i el senador Josep Lluís Cleries. 

Amb els escàndols sobre la Fiscalia frescos la setmana anterior, Mas deia que la democràcia espanyola "s'esquerdava per moments". Per això, si avui fos 8-N, l'endemà ho tornaria a fer. "Deixar que la gent voti no és dolent. Les dictadures són les que ho creuen". Munté recordava les clavegueres de l'Estat, la "manca de divisió de poders", i el "deteriorament important" de la democràcia espanyola, que provenia de la "incapacitat" d'escoltar de l'executiu central. La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, assegurava que desconfiaven de la Justícia espanyola, i que l'Estat propi tindria "altres regles de funcionament". 

L'altra meitat de Junts pel Sí, ERC, prenia la paraula, amb un gran absent com és l'exsenador Santiago Vidal. Tardà denunciava que el govern del president espanyol, Mariano Rajoy, era de "persones amb molts estudis, però molt tontos perquè la democràcia és imbatible. Ja hi ha un 80% de la societat catalana que vol el dret a decidir. I no permetrà una repressió", advertia a la Moncloa per la presumpta Operació Precinte. Rovira afegia que "400 expedients judicials seguiran sent convertits en més democràcia, perquè només volen impedir que votem. No ho faran", tancava. Rufián se somreia perquè deia que ell volia parlar en castellà. I s'engegava. "No importen els noms, les ideologies o les sigles. Estem aquí perquè el que importa és expressar-se i votar. Som en un Estat que condemna rapers, tuitaires, independentistes. Aquesta és la seva campanya del 'no', i davant un Estat indigne, sempre ens tindran davant. Ens veiem a les urnes", avisava Rajoy. 

D'altra banda, hi havia amics, com el líder del PNB, Aitor Esteban. I Mas s'hi acostava per agrair-li-ho. Esteban deia que una condemna en un judici "anòmal" "il·lustraria la fragilitat de l'Estat espanyol". Altres sobiranistes bascos com EH Bildu hi eren presents, i catalans també, com Marcelo Expósito, d'En Comú Podem. Ell recordava que Podemos i confluències van votar en contra del suplicatori d'Homs, a diferència del PSOE i el PSC. Aprofitava la posició de membre de la Mesa del Congrés per demanar que aquest s'usés per "resoldre problemes polítics", no per alimentar-los. Algú es preguntava on era Íñigo Errejón, desplaçat i absent. 

A escassos cent metres de la porta del jutjat, l'exèrcit s'aturava. I tots miraven el Quico, com dient "quina una n'has fet". Ell reia sense deixar anar la dona. I seguia avançant ferm, per endinsar-se en un edifici de pedra grisa, freda per fora, però de llums barrocs, sanefes a les parets i seients de vellut a l'interior. "Avui Homs està sol a dins del Suprem, però a fora hi ha més de dos milions tres-centes mil persones que li donen suport", deia Jordi Sánchez, president de l'ANC. "Serenor a Catalunya, som un país de lluites compartides", reblava Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural. La tensió entre llei i democràcia, entre individu i col·lectiu, era l'al·legoria d'Homs al Suprem.