Judici llampec a Pau Juvillà per no retirar els llaços grocs de la Peria de Lleida. La Fiscalia manté la petició de 8 mesos d'inhabilitació i 4 mesos de multa, que li pot costar l'escó, per al diputat de la CUP  i membre de la Mesa del Parlament. Avui s'ha fet el judici al Palau de Justícia de Barcelona. Juvillà s'ha reafirmat en els fets admetent que no van retirar els llaços grocs perquè atemptava els drets fonamentals: "Vam decidir col·lectivament en assemblea no treure els llaços grocs. Lesionava de manera directa la nostra llibertat ideològica. Són símbols que ens defineixen com a organització política. No podíem autocensurar-nos i limitar la nostra llibertat ideològica".

L'acusat ha recordat que la CUP va penjar els llaços grocs al seu despatx de l'Ajuntament de Lleida el desembre del 2017, en protesta per l'empresonament dels líders de l'ANC Jordi Sànchez i d'Òmnium Jordi Cuixart, per denunciar "l'estat d'excepció" que creu que es vivia a Catalunya, i que ningú els va ordenar que els retiressin en cap procés electoral fins que Ciutadans ho va exigir en la campanya de les generals del 28 d'abril del 2019, a les quals, a més, no concorrien.

En l'últim torn de paraula Pau Juvillà ha fet un al·legat a la llibertat, els drets fonamentals i al procés independentista, reivindicant, presos, represaliats i exiliats: "el que es volia no era retirar símbol partidista, el que es volia era invisibilitzar una repressió que l'estat manté de manera constant contra presos, represaliats i exiliats".

Durant la seva declaració, Juvillà ha incidit també que el logo de la CUP és groc i té una estelada (una bandera independentista), per la qual cosa considera que l'ordre de la Junta Electoral, a instàncies de Ciutadans, els obligava a "censurar" la seva pròpia ideologia, la qual cosa "lesionava" de manera directa la seva llibertat ideològica. "No podíem ni volíem que es lesionessin els nostres drets", ha insistit Juvillà, que ha advertit al tribunal que van recórrer els tres requeriments que van rebre de la Junta Electoral i que finalment els Mossos d'Esquadra van retirar aquests símbols el 13 d'abril del 2019, quan encara no s'havia resolt el seu últim recurs, la qual cosa considera que els va provocar una situació de "certa indefensió".

L'actual secretari tercer de la Mesa també ha denunciat davant el tribunal que Ciutadans va demanar que es requerís directament a la CUP perquè retirés aquests símbols i no a l'alcalde, que llavors era el socialista Àngel Ros, per evitar que assumís el "cost polític" d'executar aquesta resolució, perquè el PSC i el partit taronja tenien un "pacte de facto" al consistori.

La defensa de Pau Juvillà s'ha mantingut en la demanda de l'absolució. "La Fiscalia relata uns fets incomplets i omets uns matisos", ha dit l'advocat contravenint la versió del Ministeri Públic. "La persona requerida no era rellevant, perquè eren requerits com a CUP. Darrere s'està requerint la formació política", ha esgrimit la defensa. L'advocat també ha recordat que el ministeri públic ignora que la CUP no concorria a les eleccions a les quals afectava la campanya i la convocatòria electoral del 28A: "El grup municipal no era un poder públic que estigués obligat a tenir una neutralitat política. No afecta els partits polítics, afecta les institucions. No es podia pretendre obligar un partit polític a retirar una simbologia que l'identifica". Recordava així l'advocat que tant el color com l'estelada formen part de la imatge corporativa de la CUP.

El grup municipal de la CUP a la paeria de Lleida va rebre fins a 3 requeriments. Algun d'ells, a nom de Francesc Gabarrell que actuava de portaveu de la formació. Però Juvillà ha deixat clar que tot el que es rebia es considerava del grup municipal i que així es tractava tant en el grup com en les assemblees. I en aquest sentit, la CUP va decidir no retirar els llaços grocs que havia ordenat treure la Junta Electoral perquè "manllevava i lesionava la nostra ideologia", ha exposat Juvillà durant la seva declaració.

 

Pla general de la sala de vistes del TSJC on s'ha fet el judici - ACN

Durant el judici ha declarat la denunciant, regidora de Ciutadans, Àngeles Ribes, com a testimoni, que ha insistit que "és indiferent" si la CUP es presentava a les eleccions o no i que ERC i Comuns van treure "molt ràpid" els llaços. Segons l'advocat de Juvillà Ciutadana buscava una "persecució ideològica" del grup municipal. 

Suport a les portes del tribunal

Dirigents d'ERC, Junts, la CUP i les diverses entitats socials independentistes s'han acostat davant del TSJC a primera hora del matí per donar el seu suport al cupaire en un acte que fins i tot ha comptat amb l'actuació del grup Ginestà. L'actual diputat s'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 1.440 euros. És a dir, en cas de condemnat, Juvillà podria perdre l'escó.

Juvillà abans del judici amb Junqueras i Riera - Sergi Alcàzar

Abans d'entrar al tribunal, Juvillà ha agraït el suport que ha rebut de tots els partits i organitzacions independentistes i ha reivindicat la desobediència de no retirar els llaços. "Quan diuen neutralitat volen dir uniformització i invisibilització", ha aclarit. 

El diputat cupaire ha fet una crida a estar "organitzats socialment per fer de la desobediència palanca de canvi" i a que hi hagi "milers" darrere de cada "empresonat, inhabilitat i represaliat". Per últim, Juvillà ha alertat que "els efectes positius de la desobediència es multipliquen" quan aquesta s'estén i és practicada per més gent.