Data fixada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat aquest divendres que ja té dates per jutjar la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ha fixat vuit dies, amb l'inici el 10 de febrer i el final l'1 de març de 2023. La Fiscalia acusa Borràs de prevaricació i falsedat documental i li demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a càrrec públic. També seran jutjats Isaías Herrero, amic de Borràs, acusat d'haver obtingut 18 contractes fraccionats per actualitzar la web de la Institució i a qui la fiscalia li demana el mateix càstig, i Andreu Pujol, amic d'Herrero per haver signat una factura.
Es dona la circumstància que aquesta setmana que des de la defensa de Borràs, exercida pel penalista Gonzalo Boye, es va anunciar que es demanaria la recusació del president del TSJC Jesús María Barrientos, com a president i ponent del tribunal que jutjarà la presidència suspesa, per falta d'imparcialitat. Els altres dos magistrats que conformen el tribunal són Fernando Lacaba i Maria Jesús Manzano. Caldrà veure si aquesta recusació és acceptada i fa ajornar les dates del judici.
La pericial de Borràs, a debat
En una segona resolució, comunicada aquest divendres, el tribunal del TSJC detalla les proves que accepta i denega per al judici. En concret, el TSJC inicialment admet a tràmit la pericial clau presentada per la defensa de Borràs. L'octubre passat, la fiscal Anticorrupció, Teresa Duerto, va demanar al tribunal que expulsés un dels dos pèrits, Luis Enrique Hellín, per ser el pistoler de la ultradreta que va matar Yolanda González a Madrid el 1980. El tribunal precisa que la Fiscalia afirmava que la seva condemna era una “tatxa”, i el tribunal ha respost: “Es té per formulada la tatxa sense cap altre efecte, que el que preveu l'article 723 de la LECrim". Aquest article permet la recusació d'un pèrit i que el tribunal ho resolgui. El tribunal ha resolt que aquesta qüestió es plategi en la primera sessió del judici.
En l’informe pericial, els dos pèrits resumeixen en tres irregularitats greus les proves trobades pels Mossos d’Esquadra i que consideren que no es poden usar en el judici. La primera i principal és que “no hi ha hagut una cadena de custòdia” del material comissat al domicili d’Herrero, fins que el procediment va anar al Tribunal Suprem el 2021.
Justificar millor els testimonis
Precisament, el tribunal també insta la Fiscalia i a la defensa de Borràs a justificar perquè han sol·licitat 12 agents de Mossos com a testimonis o els reduirà a 5. El tribunal també demana a Borràs que justifiqui perquè demana el testimoni de tres exconsellers de Cultura. A més, el tribunal ha precisat que resoldrà en l'inici del judici si accepta que Laura Borràs declari al final de la vista, després de veure i escoltar totes les proves, com es fa actualment en gran part de judicis, per garantir millor el dret de defensa.