Aquest divendres arrenca el judici a Laura Borràs. Es tracta d'un litigi que, més enllà de les possibles implicacions personals, també tindrà efectes i conseqüències polítiques per a la presidenta de Junts per Catalunya. La més immediata té a veure, precisament, amb la trajectòria de la presidenta suspesa del Parlament. La Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic i l'acusa d'haver comès els delictes de falsedat documental i de prevaricació en la seva etapa al capdavant de l'Institut de les Lletres Catalanes per haver fraccionat, presumptament, contractes per valor de més de 300.000 euros. Una sentència condemnatòria, per tant, podria trastocar i minvar la seva projecció política. En paral·lel, serà una prova de foc per si, entre altres aspectes, afectaria al seu paper al capdavant de Junts i si això reobre fractures internes en el si de la formació. Una sentència condemnatòria obligaria Junts a triar un nou presidenciable. I encara més: Borràs fa front a aquest judici sense el suport dels altres partits independentistes, Esquerra Republicana i la CUP, que consideren que aquest cas no s'emmarca en la repressió de l'Estat, sinó que és "mala praxi dels fons públics". En canvi, comptarà amb el suport de l'ANC i el Consell de la República, però no d'Òmnium, que no hi anirà com a entitat.
Mitja hora abans de l'inici del judici —que aquest divendres, a partir de les 10 del matí, té previst abordar el tràmit de les qüestions prèvies i es reprendrà el proper 20 de febrer—, hi ha convocada una mobilització de suport a la presidenta de Junts davant el TSJC. El secretari general de la formació, Jordi Turull, va enviar la setmana passada una carta a la militància per encoratjar-los a anar-hi davant el que, a parer seu, és un "nou episodi de persecució política a l'independentisme a través de la repressió sobre els seus dirigents". "Allà on es produeixi una injustícia, allà on hi hagi persecució política, allà on es posin en perill drets fonamentals, nosaltres hi serem per denunciar-ho. Com hi hem estat sempre, i ara també", sentenciava Turull. De fet, hi ha organitzats sis autobusos per facilitar que afiliats del territori puguin anar-hi.
El judici, una nova prova de foc per a la unitat de Junts
Aquest panorama obre, de nou, alguns dubtes sobre la cohesió interna de Junts per Catalunya en un context en què el futur polític de la presidenta del partit és incert. Després de la consulta, en què la militància va apostar per sortir del Govern —els afins a Borràs es van alinear decididament per aquesta opció—, les diferents ànimes del partit han procurat mantenir una convivència més tranquil·la i traslladar una sensació de pacificació una vegada es va arribar al punt àlgid de divisió amb la votació sobre la continuïtat a l'executiu i el cas Dalmases. A tall d'anècdota, en el primer Consell Nacional de l'any, celebrat a Igualada, alguns dels membres en sortien molt satisfets sobre el transcurs d'aquest: "Semblem un partit d'ordre", apuntaven, a diferència d'episodis que es van viure, com quan Jaume Alonso-Cuevillas va dir en una entrevista a SER Catalunya a finals d'octubre que una part de la direcció de Junts havia volgut convertir Borràs "en peça de caça major".
En tot cas, ara hi ha mirades posades en quins membres del partit hi aniran, tot i que es preveu que hi hagi pesos pesants de l'executiva nacional del partit i dels grups parlamentaris. En públic, el suport és força explícit; però portes endins, Borràs no suma tants adeptes. En els darrers dies, alguns diputats de Junts i membres de l'executiva han compartit un vídeo denunciant que és un cas de "persecució política" i que anima a "fer-li costat". Al vídeo, no apareix el logotip del partit i val a dir que l'han compartit, justament, els més propers a la presidenta de la formació. Aquest nou repte per calibrar els equilibris interns del partit arriba quan falten menys de quatre mesos per a unes eleccions municipals, les primeres de Junts com a partit polític registrat i la primera convocatòria posterior a la sortida de l'executiu. Una contesa que veuen "clau" i que pot revifar les expectatives del partit amb un Xavier Trias que ha capgirat les enquestes de Barcelona i situa la llista juntaire al capdavant de la cursa per liderar l'ajuntament més important i gran del país.
Fa setmanes que Trias avisa que vol un partit "fort" i que "deixi de fer ximpleries". De fet, aquest és un dels ingredients en què l'alcaldable insisteix per poder arribar forts al 28 de maig i tenir opcions de fer reals els vaticinis demoscòpics. Alhora, el discurs de l'exalcalde pren distància dels postulats més unilaterals del sector encapçalat per Laura Borràs i reprèn expressions més pròpies del gen convergent, com quan va instar el partit a ser "el pal de paller" del país en la Convenció Municipalista de Girona. Una victòria de l'alcaldable a Barcelona pot fer que la via més pragmàtica prengui força en el si de Junts.
El futur polític de Laura Borràs
L'examen més important, però, serà el veredicte del judici. Una inhabilitació posaria fi, per exemple, a la possibilitat que Laura Borràs torni a intentar encapçalar la llista de la formació al Parlament i concórrer-hi com a candidata a la presidència de la Generalitat, abocant el partit a triar un nou presidenciable. De fet, impediria que Borràs pugui exercir un càrrec públic i, en aquest cas, la incògnita també versaria sobre si manté el lideratge de la formació. En aquest sentit, es va aprovar al juliol una modificació dels estatuts que contempla que, quan es tracti de casos de lawfare, no s'apliqui la suspensió de la condició d'afiliat. Ara bé, qui té l'última paraula és la Comissió de Garanties, un òrgan amb qui Borràs ja va tenir diferències —Magda Oranich va denunciar haver rebut pressions de la líder juntaire— per l'informe sobre l'episodi de Francesc de Dalmases al 'Preguntes Freqüents' de TV3.
Amb tot, la defensa, si ho estima oportú, pot presentar un recurs davant el Tribunal Suprem en el cas d'una sentència desfavorable, fet que implicaria que la sentència no fos definitiva fins al pronunciament de l'alt tribunal. Tot i això, val a recordar que, en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, la Junta Electoral Central no va esperar a aquest darrer pronunciament per retirar-los l'acta i va deixar sense efecte les seves credencials. Aquest element, si es reproduís en el cas de Laura Borràs, també obriria un debat sobre la successió al capdavant del Parlament.
En l'altre extrem, si la sentència fos absolutòria, el reglament del Parlament estipula que la reincorporació de Borràs a les seves facultats seria immediata i, per tant, recuperaria la presidència de l'hemicicle. Però això tampoc suposaria necessàriament que fos, de nou, la cap de cartell del partit a la Generalitat, tot i l'èxit en les primeres primàries per triar candidat, en què la presidenta suspesa del Parlament es va imposar a Damià Calvet amb un 76% dels vots. En una entrevista a ElNacional.cat, per exemple, Jaume Giró no tancava la porta a presentar-se —circumscrivia la decisió a com vegi "la família, el país i el partit"— i hi ha veus que, quan se'ls pregunta per aquesta qüestió, manifesten que hi ha "molts actius" que s'hi poden postular a les primàries.
ERC i la CUP giren l'esquena a Borràs, Òmnium es desmarca; l'ANC s'alinea amb la dirigent de Junts
La visió del Govern, Esquerra Republicana i la CUP divergeix de la de Junts. Aquestes tres parts no faran costat a Borràs en els minuts previs a l'inici del judici. Per part de l'executiu, la portaveu Patrícia Plaja va traslladar que no consideren que hagin de ser-hi. En tot cas, va demanar "respecte" a la presumpció d'innocència i va esperar que Borràs tingui "un judici just amb totes les garanties". En el cas d'Esquerra Republicana, han girat l'esquena a la presidenta juntaire perquè sostenen que no es tracta d'una causa vinculada a la seva activitat com a política independentista, sinó que ho atribueixen a una "mala praxi i una mala gestió de recursos públics" en anteriors responsabilitats. Aquest dilluns, Marta Vilalta apuntava que "no podem permetre que es reprodueixin casos de corrupció, banalitzar-los o fer veure que són el que no són", una tesi que ja van defensar quan el 28 de juliol, la Mesa del Parlament va decidir suspendre Borràs com a diputada i presidenta.
La CUP tampoc participarà de la mobilització de suport a Laura Borràs aquest divendres. Eulàlia Reguant afirmava el dimarts, en termes similars als republicans, que "barrejar les coses i posar-ho tot al mateix sac fa un mal favor a la repressió política". Els cupaires també van votar favorablement a la suspensió de la presidenta a la Mesa del Parlament, juntament amb ERC i PSC, amb l'aplicació de l'article 25.4 del reglament de la cambra catalana. En aquest cas concret, a diferència d'altres judicis a líders de l'independentisme, la unitat dels partits s'ha vist truncada perquè no hi ha unanimitat en què la causa de Laura Borràs sigui "repressió política".
Aquest dijous a la tarda, Òmnium Cultural ha anunciat que, com a entitat, no assistirà a la concentració de suport a Borràs. En un comunicat, han valorat que "no som davant d'un judici per exercir drets civils i polítics i, per tant, no hi haurà una delegació de l'entitat a les portes del TSJC". Això sí, hi assistiran alguns membres de la junta directiva a títol particular. Tampoc ho farà l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que recorda que ells acompanyen els encausats quan són "temes relacionats clarament amb la independència".
Les discrepàncies per part dels altres dos partits independentistes envers la causa contrasta amb una part de les entitats. L'Assemblea Nacional Catalana va anunciar el dimecres que sí que hi assistirà amb una delegació encapçalada pel vicepresident de l'entitat, Jordi Pesarrodona. En una piulada, l'ANC manifestava que, des del seu punt de vista, "com a independentista, Borràs no tindrà prou garanties judicials ni protecció de la presumpció d'innocència". Finalment, el Consell de la República s'ha adherit a la convocatòria. L'òrgan presidit per Carles Puigdemont ha traslladat el seu suport perquè sosté que s'ha "vulnerat el dret a la presumpció d'innocència" i denuncia que es tracta d'un cas "flagrant de lawfare". Un judici, per tant, que, al cap i a la fi, condicionarà el futur polític de Laura Borràs i posarà a prova les costures de Junts.