El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha deixat vist per sentència el judici a la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret per desobediència. Serret, que va ser consellera d'Agricultura durant el Govern de Carles Puigdemont, es va exiliar a Brussel·les el 2017, va tornar a Catalunya el març de 2021 i es va personar voluntàriament davant el Tribunal Suprem a Madrid, que la va deixar en llibertat. Un any després del seu retorn i després de declarar davant el Suprem, aquest tribunal va obrir un judici oral contra Serret per delicte de desobediència greu i va enviar la causa al TSJC, ja que no es va formular cap acusació de malversació. Mertixell Serret ha estat el primer membre del Govern del referèndum que és jutjada a Catalunya i no a Madrid pel referèndum de l'1 d'octubre.
La fiscalia li demana un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa. Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.
"S’ha volgut criminalitzar l’independentisme i la república catalana i és un projecte polític que tinc dret a defensar". La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, s’ha acollit al seu dret de no contestar a cap de les parts, ni a la seva defensa, i només ha fet una manifestació, aquest dimecres en el judici al TSJC, acusada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) quan era consellera d’Agricultura el 2017.
🔴 El cas queda vist per a sentència.
"Meritxell Serret tenia la creença ferma que en aquest context no hi havia raons per qüestionar-se que la seva conducta era contrària a dret", assegura la defensa de Serret.
Amb referència a la comissió de Venècia, responent al Ministeri fiscal, Iñigo Iriun indica que en el seu escrit demanen que "s'ha de reforçar que el Tribunal Constitucional només actuï com un àrbitre".
La defensa de Serret defensa que davant de la convocatòria del referèndum "Meritxell Serret adopta una conducta entenent que un referèndum és democràtic".
"En l'aprovació del referèndum es diu que és la màxima representació de democràcia amb relació als resultats del 27 de setembre".
"En aquest delicte el primer que sorprèn és l'àmbit dels culpables, inclou autoritats i funcionaris, quan són evidents les diferències d'estatut públic," argumenta.
Sobre la pregunta del referèndum i la declaració de la data, Iriun argumenta que "no neguem que Meritxell va ser allà, però no existeix cap acord oficial ni cap norma sobre totes dues qüestions, perquè qui ha de fixar la data i la pregunta és el Parlament".
La defensa de Serret parla sobre el decret en el qual es va acordar el referèndum de l'1-O. "El concepte de solidaritat era el que havia permès que els consellers del Govern se'ls acusés de malversació de fons, però és irrellevant penalment".
Iñigo Iriun, critica que en les 3 acusacions s'han inclòs qüestions relacionades amb el delicte de malversació.
La defensa de Serret reitera que és un nou judici. "No hem presentat prova que no va fer de la qual cosa se l'acusa perquè no oculta els seus actes, ho ha reconegut des del 21 d'abril del 2021, on va reconèixer que va rebre els requeriments".
Sobre l'extensió de la pena, "considerem proporcionada tant la inhabilitació com la pena de multa, seguint la imposada als seus homòlegs companys, i ella ha estat 3 anys en rebel·lia, no pot negar-se que tensió al màxim el Tribunal Constitucional".
"No es jutja la convocatòria d'un referèndum, sinó a la desobediència al Tribunal Constitucional", reitera també l'acusació particular.
Finalment, torn per a l'acusació particular. "La senyora Serret ha fet manifestacions autoinculpatòries".
"L'acusada va ser declarada en rebel·lia no compareixent fins a l'11 de març de 2021, que considerem que s'ha de tenir en compte", conclou Vizcaíno.
Torn de nou per a l'Advocacia de l'Estat, Beatriz Vizcaíno, que reitera que l'acusada va ometre els decrets imposats per l'Estat. "Amb la notificació d'aquests requeriments, havia de conèixer el seu contingut".
"La inhabilitació ha d'assolir qualsevol càrrec en funcions públiques, així que també hauria d'incloure ser diputada del Parlament Europeu", conclou el Ministeri fiscal.
"Cap responsable polític no pot imposar la seva voluntat per sobre del Tribunal. A la condemna se li dona suport en desobeir un mandat del Tribunal Constitucional", defensa el Ministeri fiscal.
Amb referència a la despenalització de la convocatòria de referèndum il·legal, "l'estem acusant d'un delicte de desobediència al Tribunal Suprem".
L'acusació del Ministeri fiscal fa referència a la defensa de Serret, i retreu que no es fa referència a la negativa per part de la Comissió de Venècia de donar suport al referèndum. "Insisteixo que no s'està criminalitzant cap moviment polític".
El Ministeri fiscal fa referència als fonaments jurídics, i parla de la sentència que modifica la pena d'inhabilitació, i estableix una sèrie de requisits per al delicte de desobediència.
"A diferència d'altres consellers que es van apartar, o van ser apartats, l'acusada va decidir seguir, per tant, estava assumint que estava cometent una il·legalitat, a sobre va fer actes d'adhesió a aquest acte", defensa Pujal.
El Ministeri fiscal repassa tots els fets referits a la convocatòria i el posterior compliment del referèndum, així com les resolucions posteriors per part de l'Estat espanyol.
"L'acusada juntament amb tots els membres del Govern van firmar el decret de convocatòria del referèndum malgrat els requeriments rebuts", defensa el Ministeri fiscal.
Torna a parlar el Ministeri fiscal, que ha elevat les seves conclusions prèvies a definitives. Pujal assegura que no s'estan criminalitzant idees, "no s'ha assegut a la banqueta dels acusats a ningú que votarà l'1-O. No intentem desviar el que és".
Serret conclou la seva manifestació al·legant que "votar no va ser un delicte i en què el projecte independentista és un projecte legítim i tinc dret a defensar-ho i en guanyar-ho democràticament".
"M'he mantingut en què un conflicte polític com aquest només es pot resoldre amb política i de manera democràtica, però hem vist com s'ha judicialitzat aquest conflicte i en fer-ho s'ha avançat en un camí que va en contra de la resolució. S'ha volgut anul·lar la via política impedint i negat el debat polític", afirma Serret en la seva manifestació.
"Teníem en compte veus d'àmbit internacional, que aleshores i posteriorment, que han manifestat que el dret a la llibertat d'opinió inclou també la decisió dels pobles a escollir quin és el seu futur polític".
"A l'hora de prendre les meves decisions com a membre del Govern vaig intentar ser sempre coherent, i per tant sempre i sense dubtar-ho vaig prendre les decisions que fossin coherents amb aquest mandat", al·lega Serret.
"En aquell moment havíem de donar resposta a la majoria independentista i als partits que van presentar un programa electoral independentista, i va ser aquesta majoria que va instar i col·laborar per tirar endavant el referèndum de l'1-O"
La defensa pregunta a Serret sobre el referendum, Serret explica que "les conviccions que tenia aleshores i tinc encara és que defenso el projecte de república catalana i tinc dret a expressar-ho i manifestar-lo públicament, així com guanyar-lo".
La solució que aporta el Tribunal és que el pas a la manifestació de Serret, sigui que el lletrat Iñigo Iriun li formuli una pregunta.
Per la seva part, la defensa de Serret, argumenta que té dret a parlar abans del dret d'última paraula, on ella simplement vol fer una manifestació sense respondre a l'interrogatori, ja que, és un dret de manifestació.
"L'acusada té dret a contestar o no contestar en fase d'interrogatori, la prova d'interrogatori acaba i té el dret a última paraula", defensa el Tribunal.
Meritxell Serret confirma que no contestarà a les preguntes de cap de les parts.
El Ministeri fiscal fa referència a les notificacions i requeriments que s'havien fet avisant de la impossibilitat d'organitzar un referèndum.
Torn per a l'acusació popular, que es mostra a favor dels arguments presentats per l'advocacia de l'Estat.
"No és un nou delicte. Si no hagués fugit juntament amb Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, hauria estat jutjada pel Tribunal Suprem".
"Entenem que l'Advocacia de l'Estat està molt interessada en el compliment de les decisions dels òrgans jurisdiccionals", assegura el Ministeri fiscal.
Torn ara per al Ministeri fiscal, en paraula de Neus Pujal. "La presència de l'advocacia de l'estat no afecta la garantia a un judici just. Entenc que l'advocacia de l'estat està plenament legitimada, ja que va ser, acceptada per l'instructor, Pablo Llarena."
"L'advocada de l'Estat defensa que tots els fets, així com tots els recursos que es van interposar davant de la convocatòria del referèndum per part de l'estat".
Torn de paraula per a l'advocacia de l'Estat.
La defensa de Serret fa referència a la diferència de pena entre l'advocacia de l'estat i la que demana el ministeri fiscal, que és superior quant a la multa.
"La Sala Civil i Penal del TSJ ja s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, i les tres sentències de les quals parla no tenen res a veure amb el delicte que s'està jutjant".
La defensa de Serret té una altra característica és el caràcter ben jurídic, que no és de naturalesa patrimonial, per la qual cosa no existeix cap patrimoni del ministeri perjudicat.
"El procediment d'aquesta sala és nou, a l'objecte i en el subjecte. Únicament en el delicte de desobediència contra Meritxell Serret. I en aquest no hi ha cap petició de cap ministeri, ni de l'acusació particular de l'advocacia de l'Estat, i manca d'autoritat en aquesta causa".
La defensa de Serret explica que hi ha una petició del sotssecretari d'Hisenda perquè l'advocacia de l'estat es presenti com a acusació particular. "La sol·licitud és únicament als efectes que afecten les causes on hi hagi un perjudici per a la Hisenda estatal.
La defensa de Serret parla sobre l'advocacia de l'Estat "es persona com acusació particular mitjançant un escrit del 5 de febrer de 2018, aquest document és clau perquè la mateixa advocacia de l'Estat autodefineix els seus propis objectius. En representació del Ministeri d'Hisenda i funció pública, hi ha una referència molt extensa en recollir tot el referit de la querella amb la malversació de cabals públics".
"Hem de veure si l'advocacia de l'Estat està delimitat que en un delicte de desobediència pot actuar com a acusació particular. La llei indica que no".
"És molt important la naturalesa del conflicte, per saber si una persona té la categoria de perjudicat", al·lega la defensa de Serret.
"Cap persona no pot veure's acusada d'una part que manca de les condicions per a això. Una de les funcions d'un tribunal és la de controlar que es compleixen les condicions materials de legitimació".
La defensa de Serret denuncia la falta de legitimació d'advocacia de l'Estat. "La presència de l'advocacia de l'Estat comporta vulneració de la tutela de defensa efectiva. El dret a un judici just i equitatiu es posa en qüestió és que no és la primera vegada que aquesta qüestió es planteja en el TSJC".
Parla la defensa de Serret, Iñigo Iruin, sobre la ubicació de l'advocat dins de la sala, que havien demanat asseure al costat de Serret. "No és sana la posició de la meva defensada, qualsevol moviment pot alterar la consecució del judici". El jutge, finalment deixa seure a Serret al costat del seu advocat.
Arrenca el judici a la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, també compareix davant dels mitjans: "Tot el suport i escalf a Serret. Cap ciutadà ni polític hauria d’estar ni un sol minut represaliat per l’1-O, que va ser legítim. Ningú pot ser sotmès a repressió per aquest exercici de dignitat democràtica. És un tribunal que no pot garantir els drets de la ciutadania. Requereix una reflexió el que hem de fer el fet que ens trobem quasi cada dia davant de tribunals. Ens hem d’apilar per ser més forts".
Oriol Junqueras també compareix davant del TSJC: "Hi ha una part dels aparells repressius de l’estat que no poden resistir temptació d’envestir contra la democràcia. Donar vot a la ciutadania no és delicte, no està al Codi Penal, es va suprimir. No només no és delicte, sinó que és un exercici democràtic fonamental. Seguim defensant democràcia i lluita contra repressió. Desmuntant la repressió, podem crear condicions per defensar democràcia en plenitud".
Pere Aragonès: "Vull destacar el compromís, la constància i perseverança de Serret en la defensa del dret autodeterminació del poble, defensa que Catalunya sigui un actor internacional de primer nivell. El conflicte polític segueix viu, només es resoldrà amb diàleg, negociació, però sobretot votant. Fem una crida a l’Estat a abordar el fons del conflicte, a acompanyar i reconèixer dret a decidir lliurement el nostre futur".
Pere Aragonès, valora el judici a Meritxell Serret: "És una mostra més d'una repressió que continua, que encara avui afecta desenes de persones del nostre país vinculades amb el referèndum de l'1-O del 2017. Donar suport a la consellera del Govern actual i el de l’1-O".
Serret, que va estar tres anys exiliada a Brussel·les després de la DUI del 27 d'octubre del 2017, va tornar a Catalunya l'11 de març del 2021 per posar-se a disposició del Tribunal Suprem, que l'havia processat pels delictes de malversació i desobediència però que, finalment, el març del 2022 va acordar enviar-la a judici només per desobediència i va traspassar el cas al TSJC.
La consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ja entra al TSJC per enfrontar-se al seu judici que arrencarà a les 10:00 hores.
Serret: "Ho faig amb la màxima serenitat, consciència tranquil·la, clara voluntat de confrontar qui reprimeix la independència, qui està articulant l'estratègia que vol criminalitzar un projecte legítim, l'independentisme. Ho faig per reafirmar unes conviccions que tinc molt clares. Donar resposta a un mandat i organitzar un referèndum no és cap delicte, al contrari".
Meritxell Serret, davant les portes del TSJC: "Amb el ferm convenciment que estem davant d'un conflicte polític, d'arrels democràtiques, la solució no serà mai en els jutjats, serà sempre política. Continuarem reivindicant l'amnistia i el dret a decidir".
En la seva declaració davant Pablo Llarena l'abril de 2021, després del seu retorn a Catalunya, Serret va reconèixer rebre els "advertiments" que va enviar el Tribunal Constitucional i haver assumit el mandat democràtic per tirar endavant el referèndum. Serret també ha "corroborat" que des de la conselleria d'Agricultura "no es va assumir mai cap mena de cost relacionat amb el referèndum".
La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, el secretari general de Junts, Jordi Turull, el diputat, Francesc Dalmases i el portaveu de Junts, Josep Rius també estan al TSJC per mostrar el suport a Meritxell Serret.
Davant del TSJC la comitiva del Govern es troba amb delegacions Junts, CUP i d'Òmnium.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i Carme Forcadell també estan a les portes del TSJC per mostrar el suport a la consellera Meritxell Serret.
🔴 Arriba la consellera d'Exterors, Meritxell Serret, a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El judici, que també compta amb l'Advocacia de l'Estat com a acusació particular i Vox com a acusació popular, està previst que duri només un dia i sense la declaració de cap testimoni. Els magistrats del judici seran Fernando Lacaba, Francisco Segura i Marta Pesqueira, després que Jesús María Barrientos i Carlos Ramos proposessin al mateix tribunal la seva abstenció després que el Tribunal Suprem anul·lés el judici contra la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell per falta d’imparcialitat d’aquests dos magistrats.
Oriol Junqueras i Ernest Maragall esperen davant del TSJC l'arribada de la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret.
La consellera d'Acció Exterior dona per descomptat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la pot inhabilitar per l'1-O. "No dono les batalles per perdudes. Però ara com ara és el que no descarto i em mentalitzo", deia aquest dilluns en una entrevista a RTVE.
En el seu escrit d'acusació, la fiscal Neus Pujal assegura que almenys des del novembre del 2015 el Govern i el Parlament de Catalunya i les entitats independentistes van iniciar el procés sobiranista amb funcions diferenciades i l'objectiu comú d'aconseguir la independència de Catalunya. Respecte el paper concret de Serret, la fiscal recorda que Serret va ser consellera d'Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l'article 155 de la Constitució a finals d'octubre del 2017. Així, va participar en les reunions del Consell Executiu que van aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017.
L’exconsellera de Cultura, Clara Ponsatí, que aquest dimarts va tornar a Catalunya després de cinc anys a l’exili, ha criticat obertament Serret per personar-se davant el jutge Llarena i ha assegurat que ella no ho farà. Ponsatí va ser detinguda pels Mossos i va passar més de quatre hores al jutjat de guàrdia de Barcelona, esperant una resposta del Suprem.
L'ara consellera d'Exteriors serà el primer membre del Govern del referèndum que serà jutjada a Catalunya i no a Madrid pel referèndum de l'1 d'octubre.
El TSJC jutja la consellera Meritxell Serret per desobediència al TC, sense testimonis. La Fiscalia demana per a Serret un any d'inhabilitació a càrrec públic i pagar una multa de 12.000 euros. Per Mayte Piulachs
ERC ha informat que una comitiva d'Esquerra Republicana encapçalada pel president del partit, Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicesecretari de prospectiva, Agenda 2030, Transició Ecològica i Esports, Raül Romeva, i l'exconsellera Dolors Bassa acompanyaran aquest dimecres la consellera Meritxell Serret fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el judici per la seva actuació l'1 d'octubre de 2017.
El ministeri públic li demana a Meritxell Serret un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per desobediència greu per, entre altres actes, haver aprovat el pressupost el març del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional.
El TSJC jutja aquest dimarts a la consellera d'Exteriors de la Generalitat i titular d'Agricultura durant el Govern de Carles Puigdemont per un delicte de desobediència greu. Serret, que es va exiliar a Brussel·les el 2017, va tornar a Catalunya el març de 2021 i es va personar voluntàriament davant el Tribunal Suprem a Madrid, que la va deixar en llibertat. Un any després del seu retorn i després de declarar davant el Suprem, aquest tribunal va obrir un judici oral contra Serret per delicte de desobediència greu i va enviar la causa al TSJC.