Judici a Meritxell Serret pel procés, EN DIRECTE | Última hora

La fiscalia li demana un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa. Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.

"S’ha volgut criminalitzar l’independentisme i la república catalana i és un projecte polític que tinc dret a defensar". La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, s’ha acollit al seu dret de no contestar a cap de les parts, ni a la seva defensa, i només ha fet una manifestació, aquest dimecres en el judici al TSJC, acusada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) quan era consellera d’Agricultura el 2017.  

🔴 El cas queda vist per a sentència. 

"Meritxell Serret tenia la creença ferma que en aquest context no hi havia raons per qüestionar-se que la seva conducta era contrària a dret", assegura la defensa de Serret.

Amb referència a la comissió de Venècia, responent al Ministeri fiscal, Iñigo Iriun indica que en el seu escrit demanen que "s'ha de reforçar que el Tribunal Constitucional només actuï com un àrbitre".

La defensa de Serret defensa que davant de la convocatòria del referèndum "Meritxell Serret adopta una conducta entenent que un referèndum és democràtic".

"En l'aprovació del referèndum es diu que és la màxima representació de democràcia amb relació als resultats del 27 de setembre".

"En aquest delicte el primer que sorprèn és l'àmbit dels culpables, inclou autoritats i funcionaris, quan són evidents les diferències d'estatut públic," argumenta.

Sobre la pregunta del referèndum i la declaració de la data, Iriun argumenta que "no neguem que Meritxell va ser allà, però no existeix cap acord oficial ni cap norma sobre totes dues qüestions, perquè qui ha de fixar la data i la pregunta és el Parlament".

La defensa de Serret parla sobre el decret en el qual es va acordar el referèndum de l'1-O. "El concepte de solidaritat era el que havia permès que els consellers del Govern se'ls acusés de malversació de fons, però és irrellevant penalment".

Iñigo Iriun, critica que en les 3 acusacions s'han inclòs qüestions relacionades amb el delicte de malversació.

La defensa de Serret reitera que és un nou judici. "No hem presentat prova que no va fer de la qual cosa se l'acusa perquè no oculta els seus actes, ho ha reconegut des del 21 d'abril del 2021, on va reconèixer que va rebre els requeriments".

Sobre l'extensió de la pena, "considerem proporcionada tant la inhabilitació com la pena de multa, seguint la imposada als seus homòlegs companys, i ella ha estat 3 anys en rebel·lia, no pot negar-se que tensió al màxim el Tribunal Constitucional".

"No es jutja la convocatòria d'un referèndum, sinó a la desobediència al Tribunal Constitucional", reitera també l'acusació particular.

Finalment, torn per a l'acusació particular. "La senyora Serret ha fet manifestacions autoinculpatòries".

"L'acusada va ser declarada en rebel·lia no compareixent fins a l'11 de març de 2021, que considerem que s'ha de tenir en compte", conclou  Vizcaíno.

Torn de nou per a l'Advocacia de l'Estat, , que reitera que l'acusada va ometre els decrets imposats per l'Estat. "Amb la notificació d'aquests requeriments, havia de conèixer el seu contingut".

"La inhabilitació ha d'assolir qualsevol càrrec en funcions públiques, així que també hauria d'incloure ser diputada del Parlament Europeu", conclou el Ministeri fiscal.

"Cap responsable polític no pot imposar la seva voluntat per sobre del Tribunal. A la condemna se li dona suport en desobeir un mandat del Tribunal Constitucional", defensa el Ministeri fiscal.

Amb referència a la despenalització de la convocatòria de referèndum il·legal, "l'estem acusant d'un delicte de desobediència al Tribunal Suprem".