Segona sessió del judici a la Mesa del Parlament, amb la declaració de nous testimonis, en aquest cas juristes del Parlament que han assegurat davant del tribunal que la Mesa, com a principi general, no pot controlar políticament les iniciatives parlamentàries, però han admès que el Tribunal Constitucional va canviar parcialment i progressivament la seva jurisprudència anterior a partir del 2014. Per això, els lletrats van presentar al·legacions i van fer informes per adaptar-se a la nova realitat, intentant que l'alt tribunal no condicionés la capacitat d'iniciativa dels diputats però, alhora, respectant els advertiments del Constitucional. El tribunal va recollir el canvi jurisprudencial en una sentència de finals del 2019.
La sessió d'avui, molt tècnica, s'ha centrat a analitzar el reglament del Parlament i la seva aplicació seguint els preceptes del Constitucional. L'exlletrat major Antoni Bayona ha explicat que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
Canvis durant la tramitació
L'exlletrat major també ha explicat que els seus informes jurídics no són vinculants per a la Mesa, tot i que el més habitual és que els diputats en facin cas. De fet, ha reconegut que ell mateix considera que una iniciativa parlamentària es pot modificar durant la seva tramitació perquè sigui constitucional i ajustada a dret, com així van al·legar en un escrit davant del Constitucional.
Xavier Muro, secretari general del Parlament, durant la declararció. Foto: ACN
Així l'exsecretari general del Parlament Xavier Muro ha explicat que la sentència de finals del 2019 del Constitucional deixa clar que en algunes ocasions la Mesa ha d'inadmetre iniciatives, sobretot per defectes formals, i en d'altres "pot" inadmetre les propostes per contravenir l'ordenament jurídic clarament.
Alteracions de l'ordre del dia del ple
L'exlletrat major, a més, ha explicat que la Mesa no pot evitar que el ple alteri el seu ordre del dia, però només es poden debatre iniciatives ja qualificades per la pròpia Mesa. El juliol del 2016 el ple va votar la ratificació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent sense que la Mesa les hagués admès a tràmit, sinó que només en va prendre nota. El 6 i 7 setembre del 2017 el ple va alterar el seu ordre del dia per votar les anomenades 'lleis de desconnexió', la del referèndum i la de transitorietat jurídica, que havien estat admeses a tràmit per la Mesa el mateix dia tot i entrar a registre a finals de juliol, terminis molt poc habituals.
Sobre aquell ple i el del 27 d'octubre, Muro ha explicat que ell va ordenar al servei de publicacions que no publiqués les lleis de desconnexió ni la DUI al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC), però algú va fer servir el logotip per publicar-ho igualment de manera no oficial, cosa de la qual se'n van responsabilitzar els membres independentistes de la Mesa. Després es van publicar al DOGC, que ja no depèn del Parlament. De fet, ha dit que el reglament de la cambra també permet a la Mesa eximir la publicació al BOPC de les iniciatives admeses a tràmit.
Els vets polítics
Per la seva banda, el secretari general del Parlament entre el 2015 i octubre del 2016, Pere Sol, ha seguit la mateixa línia que Bayona i Muro. Ha recordat que el 1991 el Constitucional va dir que no es podien fer vets polítics per part de la Mesas a iniciatives parlamentàries, però a partir del 2014 i 2015 la postura va anar variant progressivament. Per això, ell va presentar unes al·legacions alertant que el TC es podia convertir en un "òrgan censor" que limités la inviolabilitat parlamentària. Sol també ha recordat que el TC no va fer cap requeriment després de la moció de confiança on Puigdemont va comprometre's a celebrar un referèndum.
Per últim, la lletrada del Parlament Mercè Arderiu ha exposat que va ser el ple qui va suprimir el tràmit de poder acudir al Consell de Garanties Estatutàries per la Llei de transitorietat jurídica. Arderiu, que ha declarat com a testimoni a petició de la defensa d'Anna Simó, ha explicat que un cop el tema passa a l’ordre del dia i es desenvolupa, “el ple és sobirà per poder aplicar l’article i eximir d’aquests tràmits”, en referència a l’article 83.3 del reglament del Parlament, i per tant la Mesa ja no pot intervenir.
A preguntes del fiscal, Arderiu ha dit que no coneix precedents de la tramitació d’una proposició o projecte de llei on el ple hagi eliminat la possibilitat de sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Ha afegit que moltes lleis s’han aprovat sense aquest tràmit. “Pel 90% de les lleis no ha estat necessari”, ha reblat.
L'expresident del Parlament, Ernest Benach, durant la vista d'avui. Foto: ACN
Benach, testimoni
De la seva banda, l'expresident del Parlament Ernest Benach ha defensat que "els grups parlamentaris són sobirans per presentar les iniciatives que considerin oportunes i pertinents". Benach ha explicat que la Mesa admet a tràmit les iniciatives presentades i a partir d'aquí "la Mesa ja no hi entra més, són els grups parlamentaris que tenen tot el protagonisme". Ha afegit que el paper dels lletrats es limita a l'assessorament. "Els lletrats són assessors i informen però en cap cas els seus informes t'obliguen", ha reblat.
Benach s'ha pronunciat sobre les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) vinculades a la Llei de consultes del 2009 i 2010 que consten en la causa i que la Mesa va inadmetre a tràmit. Ha dit que les lleis es poden tramitar per iniciativa del Govern, els grups parlamentaris o les iniciatives legislatives populars (ILP).