Estava previst que hi hagués sessions del judici de Bárcenas de dilluns a dijous a l'Audiència Nacional. Finalment, però, avui ha estat l'últim dia d'aquesta setmana. El tribunal que presideix la vista oral ha acceptat ajornar-lo, com havia demanat la defensa de Cristóbal Páez, exgerent del PP que es troba confinat per haver donat positiu en coronavirus. Tot plegat ha impedit la declaració del principal acusat, l'extresorer Luis Bárcenas, en plena campanya electoral catalana. Una circumstància que, després dels danys ja patits, els populars volien evitar, costés el que costés.
Ho va demanar, en les qüestions prèvies, la defensa del mateix Cristóbal Páez, que ahir i avui hi ha estat present des de casa a través de videoconferència. La majoria de parts ha estat d'acord en aquest breu ajornament. El tribunal ha acceptat aquest ajornament, fins dimarts de la setmana que ve. Si dilluns que ve Páez encara es troba malament, es tornarà a ajornar.
Per la seva part, la defensa de Bárcenas va demanar un eventual acarament entre l'acusat i el testimoni Mariano Rajoy, en cas que ofereixin versions contradictòries durant la vista oral. La fiscalia ha argumentat que "és prematur aventurar un acarament entre un dels acusats i un testimoni quan encara no coneixem si existeixen contradiccions". Per tant, el ministeri públic no pot valorar la conveniència del cara a cara entre Rajoy i Bárcenas.
La fiscalia no hi veu novetats “substancials”
En el seu escrit a la Fiscalia Anticorrupció la setmana passada, Bárcenas relatava com el partit conservador va finançar-se il·legalment durant gairebé tres dècades, entre els anys 1982 i 2009. Ho feia a través de donacions d'empreses –que sobrepassaven els límits legals de la llei de partits– i algunes d'aquestes tenien contraprestacions a canvi de suculents contractes públics. I assenyalava directament l'expresident Mariano Rajoy, que ho sabia tot.
En un comunicat difós aquest mateix dilluns, la Fiscalia ha negat cap pacte amb Luis Bárcenas per influir en les eleccions del 14-F, una teoria de la conspiració que avui ha denunciat Pablo Casado. “Anticorrupció no s'ha dirigit en cap moment a Luis Bárcenas en cerca de col·laboració”, ha assegurat el ministeri públic. Per altra banda, en el mateix document, la Fiscalia aigualeix la confessió per escrit de Bárcenas, perquè “aporta escasses novetats” i cap d’aquestes és “substanctial” respecte de l’objecte d’acusació en aquest judici.
Què es jutja?
L'objecte d'aquesta peça és el pagament de la reforma d'una part de la seu del Partit Popular, al carrer Génova 13 de Madrid, amb 900.000 euros de diner negre procedents de la caixa B del partit, on entraven ingressos irregulars de grans empreses i també en sortien sobresous als principals càrrecs del partit. Una comptabilitat paral·lela que es va prolongar, com a mínim, dues dècades. El judici també busca esclarir si el PP va cometre delicte fiscal en no declarar les donacions presumptament il·legals d'empresaris i si Luis Bárcenas, llavors tresorer de la formació, va quedar-se amb una part d'aquests diners. Està previst que el judici s'allargui fins al mes de maig.
Qui està acusat?
Luis Bárcenas és el principal acusat. Complint ja una condemna de 29 anys de presó per la primera època de la Gürtel, ara s'enfronta a cinc anys més pels delictes d'apropiació indeguda, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. L'acompanyaran al banc dels acusats l'exgerent del PP Cristóbal Páez i tres responsables de la constructora que va dur a terme les obres de Génova. Però el PP com a organització s'enfronta a una nova condemna com a responsable civil subsidiari dels delictes investigats. En canvi, no s'asseuran al banc dels acusats, però sí al dels testimonis, persones clau com els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy; els exsecretaris generals María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i Ángel Acebes, o l'expresident del Senat Pío García Escudero, entre altres. No estan acusats, però Bárcenas apuntarà previsiblement contra ells.