La fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l'acció penal en el judici del procés contra els 12 líders sobiranistes al Tribunal Suprem, un nucli que sempre va qualificar els fets com una rebel·lió, fins que l'Advocacia se'n va desmarcar a l'últim moment i va canviar l'acusació per la de sedició.
Les sospites de politització han acompanyat sempre les tres acusacions, però va ser la renúncia de l'Advocacia de l'Estat a qualificar els fets de violents el fet que va acabar amb la sòlida línia d'actuació que fins aleshores mantenien al costat de la Fiscalia i Vox, un partit que ha trobat en aquesta causa una visibilitat mediàtica innegable. Una qüestió, la de la violència, clau per dirigir l'estratègia processal de les acusacions a la vista oral i sobre la qual pivotarà gran part del judici per defensar l'acusació de rebel·lió, com sostenen la fiscalia i Vox, o la de sedició, que ara planteja l'Advocacia de l'Estat, dependent del Ministeri de Justícia.
Però abans de la ruptura entre les acusacions hi va haver unitat, principalment entre el Ministeri Públic i Vox, que van anar de bracet des del principi de la instrucció en la majoria de les qüestions, i després amb l'Advocacia, la qual va entrar en el procediment mesos després quan s'hi va personar per la malversació. L'origen del procediment va ser la querella que l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va presentar contra el Govern, l'endemà que Carles Puigdemont sortís de Catalunya. Ara bé, el recorregut des d'aleshores i les conseqüències per a cada una de les acusacions han estat molt dispars.
La fiscalia
El pes de l'acusació ha estat seu. Tres fiscals generals han intervingut en la causa -dos fiscals nomenats pel PP i una fiscal nomenada pel PSOE- sense que s'hagin produït fissures en la seva estratègia. Tots ells sempre han manifestat l'autonomia que han concedit als quatre fiscals de sala del Suprem, la més alta distinció en la carrera. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, aquests quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny: ha importat poc que tinguin diferents sensibilitats, atès que la seva unitat d'actuació ha estat indestructible i aliena a qualsevol mena de pressions i de vaivens polítics.
Consuelo Madrigal: Va ser la primera dona al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat (2015-2016) en substitució d'Eduardo Torres Dulce, de qui va heretar la querella del 9-N, que va suposar la seva presa de contacte amb el procés sobiranista, però no l'única. Seva va ser l'ordre a la Fiscalia de Catalunya de querellar-se contra Carme Forcadell, per prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional, per haver-se negat a anul·lar les resolucions independentistes del Parlament. És conservadora i experta en assumptes de menors.
Jaime Moreno: Un altre fiscal que ha tingut contacte amb l'independentisme perquè va participar en el judici contra l'exconseller Francesc Homs i en el recurs d'Artur Mas, tots dos pel 9-N. Des del 2003 treballa al Suprem, on ha participat en causes com l'11-M i Faisà.
Javier Zaragoza: Al costat de Madrigal, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la reprovació al Parlament. En la seva etapa com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional -càrrec que va ocupar onze anys, fins al 2017- va liderar diverses causes vinculades amb el sobiranisme. Entre altres, va dirigir una investigació contra la Hisenda catalana i va demanar fer el mateix contra cinc municipis catalans per haver donat suport a la declaració independentista del 9-N. De tarannà progressista, és expert en narcotràfic i terrorisme.
Fidel Cadena: Va ser el fiscal enviat a la Haia per tractar amb el seu homòleg alemany l'euroordre de Carles Puigdemont. És fiscal de sala del Suprem des de fa deu anys, després de passar-ne gairebé 17 al Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. A l'alt tribunal ha intervingut en l'11-M, l'assumpte del Solitari, el cas Bretó i el del Palau de la Música de Barcelona.
L'Advocacia de l'Estat
El perfil baix que ha mantingut des de la seva irrupció al febrer quan l'Estat es va considerar perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d'acusació sense cap menció a la violència, quan fins aleshores mai l'havia discutit. Aquesta acció va ser vista com un gest de complicitat de Pedro Sánchez amb els independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos, un plantejament rebutjat del tot per Edmundo Bal, que li va costar la plaça com a cap del departament penal de l'Advocacia de l'Estat. Bal va ser destituït per l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, nomenada per Sánchez i qui va adduir "pèrdua de confiança" per les seves discrepàncies en la causa de l'1-O, atès que Bal era ferm defensor d'acusar de rebel·lió als líders independentistes. Va ser la mateixa Castro la que va signar l'escrit d'acusació.
Rosa María Seoane: nova cap de la secció penal de l'Advocacia de l'Estat en substitució de Bal, després de ser secretària general d'Adif.
Vox
De les tres acusacions és la que menys ha de perdre en aquesta causa, més aviat tot al contrari. Sempre han estat els més durs amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les de la fiscalia.
L'exposició mediàtica que els proporciona el fet de ser l'única acusació popular en la causa és innegable i els ha donat una visibilitat i un altaveu únics davant l'opinió pública amb la lluita contra l'independentisme català com a bandera. Tant és així que és el número dos de Vox, Javier Ortega, qui encapçala l'estratègia processal al costat de l'advocat Pedro Fernández.
Javier Ortega: Secretari general de Vox. Exmilitar que va formar part del cos d'elit d'operacions especials, és un ferri defensor de l'espanyolitat de Gibraltar. És la cara visible del partit en la seva estratègia de querelles contra multitud de càrrecs públics.
Pedro Fernández: Vicesecretari jurídic de Vox. És la mà dreta d'Ortega als tribunals.