Nou gir argumental al Suprem i amb màxima tensió. El comissari Ferran López, responsable del dispositiu de l'1-O i cap dels Mossos durant el 155, ha explicat davant del tribunal que jutja els responsables del procés els mecanismes de coordinació de la policia catalana amb els cossos estatals el dia del referèndum i les jornades prèvies. Ha assegurat que "mai" hi va haver un dispositiu dels Mossos, sinó un mecanisme "conjunt" de tots els cossos, en el qual la policia catalana participava amb els binomis en els diferents col·legis, i ha afegit que el mecanisme "es va trencar" arran de l'actuació del CNP i la Guàrdia Civil.

La declaració de López s'ha tancat amb la petició de Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, d'un acarament ​entre el comissari dels Mossos i el qui va ser director del gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat d'Interior i màxim responsable de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos.

Durant la seva declaració el passat 5 de març al Suprem, De los Cobos va negar que existís aquest operatiu i va arribar a assegurar que el comissari mentia. El coronel de la Guàrdia Civil va afirmar que els Mossos no només no havien ajudat a aturar l'1-O sinó que van ajudar que es pogués celebrar. Des d'aleshores, els interrogatoris de Melero han insistit a acumular desmentiments sobre les paraules del coronel.

Ferran López va ser l'home que es va encarregar de la direcció dels Mossos quan el 155 va escombrar el Govern i la cúpula policial, el comissari que durant els mesos de suspensió de l'autogovern es va deixar veure en actes amb el Rei i amb el mateix jutge Pablo Llarena. Avui mateix, no ha tingut inconvenient a insistir que tant el major Josep Lluís Trapero com ell havien advertit el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, dels riscos que podien comportar tirar endavant el referèndum i que els havia comminat a acatar les ordes judicials.

Davant del tribunal, López també ha assegurat que el mecanisme conjunt es va trencar el mateix 1-O, que en van ser conscients en veure les imatges per televisió i que en va tenir la confirmació després de la reunió de coordinació que van mantenir a mig matí.

En relació a les acusacions que De los Cobos ha llançat repetidament contra la cúpula dels Mossos, ha assegurat que no va escoltar cap retret ni cap recriminació del coronel de la Guàrdia Civil ni l'1-O ni l'endemà, però tampoc durant els mesos posteriors en què aquest figurava com un dels màxims responsables del ministeri del qual depenia la policia catalana.

De fet, no van parlar més del que havia passat aquell dia. Només hi va haver una excepció, ha explicat el comissari. Després d'escoltar les declaracions de De los Cobos a l'Audiència Nacional sobre què va passar l'1-O, López va demanar reunir-se abans de declarar tant amb el coronel de la Guàrdia Civil com amb l'exsecretari de Seguretat del ministeri, José Antonio Nieto, l'objectiu no era ni demanar explicacions ni plantejar retrets, només advertir-los que a l'Audiència relataria sota jurament la seva visió dels fets, contradictòria amb la que s'hi havia exposat. "Cadascú explica la seva realitat com la va viure, i la meva és aquesta", va argumentar.

En acabar l'interrogatori, Melero ha reclamat aplicar l'article 729 de la Llei d'Enjudiciament Criminal per practicar un acarament de López i De los Cobos i amb citació testifical del comandant de la Guàrdia Civil responsable dels escorcolls a Economia el 20-S. 

El president de sala, Manuel Marchena, li ha demanat les raons per les quals reclama l'acarament i en quins punts de l'article 729 s'empara. Melero ha explicat que s'ha acollit al tercer paràgraf o per la via del segon. "O fins i tot del primer", ha ironitzat Marchena provocant somriures a la sala després de la tensió de la declaració del comissari. A la tarda, en reprendre la sessió, el tribunal ha anunciat que posposava la decisió sobre l'acarament fins que s'hagi vist tot el material provatori, mentre que Melero ha acceptat l'ajornament i ha retirat la petició de citació testifical.