El ple del Tribunal Constitucional ha dictat les primeres sentències que rebutgen la posada en llibertat d'acusats de l'1-O. Els magistrats han decidit, per unanimitat, rebutjar els recursos presentats per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'empresonar-los el passat 16 d'octubre del 2017.

En aquests recursos, els acusats demanaven empara al TC perquè consideraven que la decisió de l'Audiència Nacional vulnerava drets fonamentals, entre ells el dret a la llibertat personal (article 17.1 de la Constitució). Després d'aquesta sentència, tots dos poden ja recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans un cop esgotades totes les vies judicials a l'Estat.

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit, per unanimitat, desestimar els recursos presentats per la defensa de l'exlíder de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Tots dos havien recorregut a l'alt tribunal per denunciar que la decisió de la jutgessa Carmen Lamela vulnerava diferents drets fonamentals. Va ser aquesta jutgessa qui va decretar el seu ingrés a presó el 16 d'octubre del 2017, tot i que la causa posteriorment va anar al Suprem i el jutge instructor, Pablo Llarena, va decidir mantenir-los entre reixes. 

La defensa de Sànchez ―exercida per Jordi Pina― considerava que la decisió de l'Audiència Nacional vulnerava drets com el del jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a un jutge imparcial, el dret a la defensa i el dret a la llibertat individual. 

 

Per la seva banda, la defensa de Cuixart ―representat per Marina Roig― també al·legava vulneració de drets com el jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a defensa o a un jutge imparcial. Pel que fa a la llibertat individual, apuntava que no s'havia ponderat la vinculació dels fets amb la llibertat d'expressió i dels drets de reunió i manifestació.

 

S'obre la via a Europa

Aquestes dues són les primeres sentències que dicta el Tribunal Constitucional sobre la presó preventiva que afecta els acusats del procés. Fins ara, el ple havia admès a tràmit tots els recursos que se li han presentat sobre aquesta qüestió però encara no havia entrat a valorar el fons de les peticions. 

Aquestes sentències suposen esgotar les vies judicials a l'Estat i obren la porta a les seves defenses per poder ja recórrer les presons provisionals al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. 

Tanmateix, alguns acusats ja han fet aquest pas tot i no tenir sentència del TC. És el cas de la defensa de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, en considerar que el seu empresonament és "absolutament injustificat" i es tracta d'un "cas excepcional". La defensa ha demanat a Estrasburg que consideri que és un cas "urgent" i que, si així es considera, es podria admetre a tràmit en sis mesos.