"Existia una estratègia concertada?". Així ha començat el fiscal Fidel Cadena a preguntar a Dolors Bassa. I ella ho ha negat: "No hi havia una estratègia conjunta. Hi havia un programa electoral d'una coalició de partits. Vam construir una majoria parlamentària amb un projecte independentista, un programa que mai va ser invalidat".

"El referèndum es va concebre com un compromís institucional entre les institucions i la ciutadania. Mai va ser un acte concloent per a la independència", ha afirmat Bassa a preguntes del fiscal, quan l'ha pressionat sobre el referèndum de l'1 d'octubre.

La consellera ha defensat, com la resta d'acusats, que sempre es va apostar pel diàleg. "La prova és que som aquí, i on és la independència?", ha dit.

"El 27 d'octubre no se'n va fer cap menció especial ni es va publicar en el DOGC ni el BOPC" la DUI, ha deixat clar Bassa a preguntes del seu advocat, que li ha preguntat directament sobre el que va representar l'acte al Parlament de Catalunya.

Bassa ha exposat que la voluntat de diàleg sempre hi va ser i que la prioritat era la negociació i el pacte. I en aquest context, s'entén la compareixença del president Carles Puigdemont, quan va fer una declaració que suspèn al cap de 10 segons. La consellera ha revelat que Puigdemont els va anunciar la convocatòria d'eleccions, que després va tirar enrere. 

El 27 d'octubre, Puigdemont "no força la declaració d'independència, sinó que insta el Parlament a prendre la decisió més pertinent", ha explicat també Bassa. Per això la DUI està en la part declarativa i no en l'expositiva. Per això, en definitiva, ni es va votar ni es va aplicar posteriorment la República.

"No volíem desobeir", ha insistit Bassa, apel·lant que sempre hi va haver la voluntat de diàleg. "Vam complir les ordres judicials i policials de l'1 d'octubre", ha afegit.

Dolors Bassa ha obert el torn de declaracions de la tarda. Al matí ho ha fet Josep Rull durant un interrogatori de més de 3 hores. Bassa ha sortit animada per Jordi Cuixart i Carme Forcadell, els seus companys de banc d'acusats. Bassa no ha volgut respondre a les preguntes de Vox "per respecte a les dones d'Espanya". 

Bassa ha dit que no coneixia cap full de ruta: "L'única cosa que havia llegit era el programa electoral". I ha dit que tampoc coneixia el full de ruta de l'ANC on s'animava a la mobilització.

I com han fet la resta de membres del Govern que ja han declarat, Bassa ha negat que es fes res que fos delicte: "No vaig fer absolutament res a partir de la suspensió de la llei. Enteníem que no era delicte. Que el referèndum no era delicte perquè es va destipificar el 2005. Entenia que hi havia lleis i normatives jurídiques internacionals que emparaven la nostra demanda".

"Sabent que hi havia un 80% de la població que ho demanava, entenia sempre que estaven davant un conflicte competencial jurídic que seria transitori, igual que hi havia altres conflictes competencials amb el Tribunal Constitucional", ha afegit.

Bassa s'ha mostrat ferma: "Mai vaig fer res per incomplir cap resolució del TC. No vam fer res des del moment que vam rebre la resolució del TC sobre el referèndum. No vam desconvocar el referèndum perquè enteníem que no era delicte".

"No es va complir", ha dit Bassa referint-se al termini de 18 mesos per proclamar la independència. "Vam estar 21 mesos i si no s'hagués aplicat el 155, encara hi seríem", ha afegit.

"La llei del referèndum no estava suspesa", ha dit Bassa quan el fiscal Fidel Cadena ha insistit si no van vulnerar la llei al signar el decret del referèndum.

"Era un desig i un compromís fer el referèndum", ha explicat la consellera a preguntes de l'advocada de l'Estat.

Els locals 

48 hores abans del referèndum de l'1 d'octubre diverses entitats socials van organitzar jornades educatives i festives davant dels punts de votació. Alguns d'ells eren centres cívics que estaven sota el paraigua del Departament de Treball, Benestar i Família del qual era titular Dolors Bassa.

Avui ha detallat que va assumir les competències dels centres davant els directors generals per la preocupació d'alguns directors del centre, però sense fer cessament ni treure competències: "No vaig cessar cap director, però venia un cap de setmana i començaven a entrar sol·licituds per fer activitats als centres cívics des de tornejos d'escacs... Alguns directors de centres mostraven preocupació: si es fan tantes activitats tenim un problema de responsabilitat civil si algú es fa mal o es trenca alguna cosa. Trucaven demanant l'autorització administrativa. El dia 29, quan els directors generals expressen aquest problema, diem que estiguin tranquils, anuncio que aboquem les competències en el Departament, però ni es va firmar cap decret, ni es va cessar ningú i, evidentment, no hi va haver cap incident". 

La malversació

"No vam realitzar cap acció ni cap despesa", ha dit Bassa negant el delicte de malversació.

"No hi ha cap despesa a partir del 7 de setembre, que és quan se suspèn la llei", ha dit Bassa, i tampoc ha volgut entrar en el detall sobre la suposada despesa de les paperetes impreses per Unipost. 

De fet, Bassa no ha reconegut les factures que li ha ensenyat la fiscalia. Uns formularis de comptes i despeses. "No ho havia vist mai i no admeto que sigui ni del meu departament ni de la Generalitat", ha dit.

Dolors Bassa ha respost fins a tres vegades que un cop queda suspesa la llei del referèndum, s'aturen totes les accions de Govern i, per tant, no hi ha cap pagament. L'advocacia de l'Estat s'ha encallat aquí durant l'interrogatori guanyant-se un estirabot de Bassa.

La no-violència 

"Mai vaig pensar que hi hagués enfrontaments violents. Per una raó: perquè si s'anul·lava la llei i el Govern no feia cap acció, no hi havia d'haver enfrontaments. Segon, milions de persones havien anat a votar el 9-N sense que hagués passat res, i per la quantitat de manifestacions que hi ha hagut a Catalunya i que sempre han estat cíviques. Per tant, mai vaig pensar que hi hagués cap problema. Però els últims dies encara estava més convençuda que seria pacífic. Perquè l'ordre judicial que arriba als Mossos diu que la policia ha de mantenir la convivència ciutadana". Així ha aturat Bassa l'intent de la fiscalia d'intentar demostrar la violència.

"L'única cosa imprevisible és l'actuació equívoca d'alguns membres de la Guàrdia Civil i la policia espanyola", ha denunciat Bassa sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre.

També ha negat que hi hagués violència el 20 de setembre. A preguntes del seu advocat, ha exposat que sobre els cotxes hi havia fotògrafs.

La vaga del 3-O

Per primer cop, en el judici ha sortit l'aturada general del 3 d'octubre. I és que Dolors Bassa, com a consellera de Treball, va signar els serveis mínims.

Bassa ha explicat que era una vaga legal convocada pels sindicats i que, per tant, va fer el que havia de fer.

Sobre l'aturada del 8 de novembre, ha hagut de recordar que no va dictar cap servei mínim perquè ja era a la presó i la responsabilitat requeia en la ministra de Treball Fátima Báñez perquè ja s'havia aplicat el 155 a Catalunya.