Jordi Cuixart contundent, ferm i parant els peus al fiscal, Javier Moreno, que el talla sempre enmig de les preguntes. Així ha declarat en el judici al procés el president d'Òmnium Cultural, que ha provocat els somriures del públic durant la compareixença.
Però Cuixart ha sorprès a mig interrogatori del fiscal negant la seva declaració de l'11 de gener durant la instrucció davant el jutge Pablo Llarena i mostrant una ferma voluntat que el seu empresonament ha de servir per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya: "La meva prioritat no és sortir de la presó. La meva declaració davant el jutge instructor estava condicionada per un xoc emocional. Ara la meva prioritat és solucionar el conflicte polític". Cuixart ha negat, també, rotundament la violència.
La meva prioritat no és sortir de la presó. La meva declaració davant el jutge instructor estava condicionada per un xoc emocional. Ara la meva prioritat és solucionar el conflicte polític
"Jo soc un pres polític, no soc un polític pres", ha dit Cuixart durant l'interrogatori del ministeri fiscal per tal d'aclarir que no participa en el dia a dia polític ni té coneixement de les lleis, desmarcant-se dels òrgans polítics. "Jo no puc parlar de les coses en les quals no he participat", ha afegit.
"L'obsessió sempre ha sigut intentar generar arribar a consensos. No tenim full de ruta propi. En la reunió del 7 de gener ens vam oferir a fer de mediadors, no de relators, d'intentar posar d'acord la CUP amb altres partits, i no va ser gaire acceptada la proposta, perquè només es va fer aquesta reunió. I tothom sap com va acabar. Que el president Mas va renunciar i es va investir Carles Puigdemont. Ho vam fer amb bona voluntat i amb la bona manera de fer que té l'entitat", ha exposat Cuixart. El president d'Òmnium ha admès que van "pressionar" els partits i que no tenen cap problema a tornar-ho a fer.
"M'agradaria creure que aquesta sala no qüestiona la mobilització popular permanent", ha afegit.
"Òmnium sempre exercirà els drets fonamentals"
El fiscal Jaime Moreno ha volgut posar contra les cordes Cuixart sobre la legalitat del referèndum, per la qual cosa el president d'Òmnium ha etzibat el discurs sobre la defensa dels drets fonamentals per damunt de la prohibició del Tribunal Constitucional: "Més que les legalitats o il·legalitats per les quals nosaltres no hem estat mai requerits, és que davant la suspensió del TC o l'exercici de drets fonamentals, que ningú en tingui cap dubte, Òmnium sempre exercirà drets fonamentals i ho farem com ho hem fet sempre, d'una manera cívica, festiva, i que això no li pren coratge ni dignitat. Mai, mai, mai renunciarem a l'exercici de drets fonamentals, entre ells el dret de l'autodeterminació. El dret a Catalunya es guanya votant".
Mai, mai, mai renunciarem a l'exercici de drets fonamentals, entre ells el dret de l'autodeterminació. El dret a Catalunya es guanya votant
El 20-S
La convocatòria del 20-S, segons Cuixart, va ser "espontània" a primera hora del matí. "Quan jo vaig arribar, en veure que s'estava congregant una quantitat important de gent vam assumir plenament la convocatòria per garantir precisament que la primera vegada que veiem una actitud que trencava amb el guió original de la voluntat del poble de Catalunya de fer un referèndum d'autodeterminació".
Cuixart ha donat una lliçó d'història i de drets contextualitzant el 20 de setembre, el moment que s'estava vivint, amb la intervenció dels comptes i l'amenaça contra el referèndum: "El 20-S es produeix a Catalunya un punt d'inflexió. Hi ha 27 detencions, més de 40 entrades i escorcolls. Aquell mateix dia hi ha 750 alcaldes investigats per la fiscalia. Aquell mateix dia hi ha 30 alcaldes que van a declarar. Aquell mateix dia la seu de la CUP veu com 8 furgonetes de la policia espanyola està intentant fer un escorcoll que no té ordre judicial. Si no som capaços d'ubicar el 20 de setembre, el que va representar per la societat catalana, el concepte de l'autogovern, la instauració de la Generalitat amb el president Tarradellas és anterior a la Constitució"
I el malestar es va deixar notar "sense violència però amb determinació".
Cuixart ha encarrilat un discurs apassionat i lúcid sobre el seu paper i el de Jordi Sànchez: "Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. Érem dos personatges més. No hi ha ni un sol tuit ni una sola menció de cap polític català ni espanyol. Passaven de nosaltres perquè érem dos perfectes desconeguts. No hi pintàvem res. Quan vostès ens van posar a la presó pugen les cerques a Google i som referents per la societat espanyola".
Jordi Cuixart ha destacat que la comissió judicial va poder treballar amb normalitat durant l'escorcoll i ha negat que no tinguessin llibertat de moviments: "No és cert. Es va crear un passadís i va sortir molta gent".
Els set cotxes
"Quan vaig arribar al matí ja vaig veure corresponsals que estaven sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, vaig pensar que era una actitud poc habitual dels mitjans. Ja es veia que no era una convocatòria de les que ens agraden a nosaltres", ha explicado sobre els vehicles policials.
"Jo no soc conscient dels cotxes malmesos fins que es buida la zona", ha dit. "Però era merament anecdòtic. Que es trenqui alguna cosa em molesta. Sigui o no sigui meva. El que ja vaig veure a les dotze de la nit eren uns cotxes malmesos i ho vaig lamentar. Però ningú es pregunta res sobre 750 alcaldes imputats? Tot això va quedar tapat pels cotxes malmesos", ha exposat.
"Quan van escorcollar la seu d'Òmnium, tallen el carrer i es queden tant amples. No deixen cotxes amb armes dins", ha etzibat Cuixart al fiscal quan era interpel·lat sobre si el passadís era segur o no. "Reconec que és aparatós, però és que també era aparatós per la gent que no va poder anar a treballar el 20-S perquè s'estava manifestant per la seva seguretat. Però no qüestionaria la bona voluntat dels que van fer el passadís".
"Vam dir que a les dotze s'acabava i a les dotze es va acabar la convocatòria", ha explicat Cuixart per exposar la rigurositat que tenien en les manifestacions i com van haver de desconvocar sobre un dels cotxes.
La no-violència
Els intents de la fiscalia per demostrar la violència i el risc que hi havia i al que s'enfrontava la comissió judicial ha portat al ministeri públic a tenir com a únic argument els entrepans del dinar.
"No hi havia enrenou, hi havia una festa per on van passar més de 20 grups de música. No ha hi havia clima de crispació, si de descontentament"´, ha exposat Cuixart, que ha afegit que "jo mateix soc insubmís i com jo les actituds antimilitaristes i no violentes a Catalunya tenen molt de suport".
"Potser no agrada però la societat catalana és una societat pacífica", ha conclòs.
Potser no agrada però la societat catalana és una societat pacífica
Jordi Cuixart ha exposat que "el que va passar és el que tornaria a passar a excepció dels vehicles, perquè la societat catalana, per molt que empitjori la situació, actuaria de la mateixa manera. Estic convençut que mai, mai, mai, la violència és un instrument per comunicar-nos amb l'Estat".
"Quan el dictador era viu, ens defensàvem com ara, exercint els nostres drets", ha conclòs.
Crida a la democràcia
Cuixart ha hagut d'explicar què és la Crida per la Democràcia i com funciona el canal de Whatsapp i Telegram. "És un instrument molt poc genuí i molt poc original. És molt utilitzat per moltes associacions".
"Òmnium és el responsable de Crida per la democràcia", ha admès sense problemes Cuixart.
Fiscal: "Sap qui va registrar el domini?"
Cuixart: "Hòstia, no! Seguríssim que va ser Òmnium, no?"
La declaració és plena de moments en què el fiscal intenta posar contra les cordes Cuixart amb temes banals i ell va saltant amb ironia i naturalitat totes les preguntes de Jaime Moreno, que també ha estat alertat per Marchena per no definir bé les preguntes.
Cuixart i les llonganisses
"Quan parlem de 'tsunami democràtic', el demanem per tot l'Estat", ha explicat Jordi Cuixart, quan li han ensenyat un correu amb Marcel Mauri i Oleguer Serra, en què es plantejava una campanya d'acció.
"Estem parlant de democràcia i de la defensa dels drets democràtics", ha argumentat Cuixart per explicar els diners destinats, no al referèndum, sinó a la campanya del 12 d'octubre que es va organtizar posterior al referèndum i en la qual es van fer botifarrades.
"Era una campanya molt potent de sensibilització, no vaig posar el nom que tenia, que era campanya de sensibilització i li vaig dir llonganisses", ha concretat Cuixart davant la curiositat de la fiscalia per haver gastat 500.000 euros en botifarrades.
"Demanem més democràcia per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat espanyol", ha explicat Cuixart parlant de la llei mordassa a la qual ha saltat apassionadament durant el seu relat, que Manuel Marchena ha tallat en sec.
Enfocats
"Aquest document no l'he vist mai, i no és un document de referència. Apareix en l'escorcoll a casa de Josep Maria Jové, que no està en aquesta causa", ha dit contundent Cuixart per tallar la fiscalia en la seva insistència a donar al document Enfocats un paper clau en la DUI.
Cuixart tampoc ha vist mai "l'agenda Moleskine". Ho ha deixat molt clar.
La pregunta del milió
"Quants socis té Òmnium Cultural?". Així ha començat el fiscal Javier Moreno l'interrogatori a Cuixart, que ha seguit buscant els orígens d'Òmnium Cultural, en què el seu president ha explicat com es va visionar que la llengua catalana podia ser una eina de cohesió social.
Cuixart ha respost que en té 140.000 i que ell és el soci 36.080.
"És una entitidad que amb aquests 58 anys d'història té un full de serveis molt reconeguda", ha destacat Cuixart mentre ha anat desgranant els premis que otorga l'entitat.
Cuixart ha hagut d'explicar que Òmnium és una entitat eminentment independentista i que sempre ha defensat el dret a decidir sobretot després de la sentència de l'Estatut. "Va ser un punt d'inflexió en el conjunt de la societat catalana", ha dit. "Estic segur que aquí no s'està jutjant el meu sentiment republicà", ha etzibat Cuixart just abans que el fiscal li preguntés si Òmnium va mobilitzar la població en favor de la independència.
"Vam interpel·lar les parts. El full de ruta és una declaració d'intencions, no és un pla estratègic. És intentar aglutinar les principal forces polítiques sobiranistes i convertir les eleccions del 27-S en unes eleccions plebiscitàries. No té més recorregut. No hi ha estratègia a seguir. No hi ha calendari".