"Si algú creu que l'exercici de l'autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, li diré que hi ha hagut 106 referèndums d'autodeterminació. 54 s'han produït des del 1991. D'aquests, 26 s'han fet sense el consentiment de l'estat, i els altres 28 s'han fet amb l'estat. Amb això vull dir que el dret de l'autodeterminació no es pot considerar com una cosa anecdòtica". Amb un marcat to de discurs polític europeista, així ha començat Raül Romeva la seva declaració basada en la garantia dels drets humans i el dret a l'autodeterminació.

"No està prohibit explícitament per cap text internacional", ha remarcat.

"Em defineixo com un demòcrata, com un republicà i europeista i, circumstancialment, soc independentista", ha dit Romeva intentant explicar el sentiment del poble català: "No és un projecte que va contra ningú. Poso de manifest uns valors per sobre d'una circumstància temporal".

I ha conclòs la introducció de la seva declaració dient que "és difícil de concebre una realitat com la que estem vivint".

Romeva ha llançat una fletxa contra Vox: "Aquells que amenacen Europa estan asseguts entre les acusacions".

També s'ha dirigit directament al tribunal apel·lant la responsabilitat política que no hi ha hagut i que ha fet que el cas català acabi judicialitzat: "Si estem avui aquí és perquè els qui havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès la responsabilitat. No assumeixin aquesta responsabilitat. Tornin-la d'allà d'on no havia d'haver sortit".

Raül Romeva ha començat igual que Oriol Junqueras: "Em considero un pres polític".

L'exconseller d'Exteriors tampoc respon a les acusacions i només contesta a les preguntes del seu advocat Andreu Van den Eynde.

Igual que va fer en els interrogatoris a porta tancada de la instrucció, ha exposat que ha treballat "la cultura de la pau, que m'ha portat a defensar el que avui encara defenso". "He militat sempre amb la convicció que la construcció de la pau és la millor de les eines possibles per construir comunitat", ha insistit el que va ser conseller d'Exteriors.

Romeva ha explicat que l'any 2015 es vincula a la política catalana, després del seu pas per Europa, quan li proposen encapçalar la llista de Junts pel Sí. 

"Totes les vegades que m'he presentat a les eleccions, sempre, sempre, els programes electorals han contemplat el dret a l'autodeterminació com un objectiu legal i legítim, i sempre, en la meva vida política, he apostat per aquest dret", ha proclamat Romeva.

"Considero l'autodeterminació com un dret que evoluciona", ha afegit. Romeva ha apel·lat al diàleg i ha negat el delicte al llarg de la declaració: "No he vist ni una sola acció del meu Departament que sigui constitutiva de delicte".

"La sentència de l'Estatut ho va canviar tot"

Romeva ha situat l'inici del conflicte el 2010 amb la sentència de l'Estatut. "La sentència de l'Estatut ho va canviar tot", ha dit.

Fins aleshores, ell mateix no se sentia independentista: "Jo, fins al 2010, em sentia i era 'federalista'". "La sentència de l'Estatut ens va portar a molts a reconstruir el pacte i això es fa mitjançant el diàleg", ha afegit.

Romeva ha destacat al llarg de la seva declaració el valor del diàleg "com a única forma d'encarrilar les relacions que s'havien trencat". "En política, per arribar a acords, s'ha de parlar", ha insistit. 

Romeva ha mirat de fer entendre al tribunal per què l'independentisme ha crescut: "Les acusacions apunten un relat basat en uns fets que obvien com la sentència del TC va afectar en el més íntim de les emocions de molta gent. Si això no s'entén, és impossible entendre per què avui hi ha 72 diputats que defensen la independència".

El diàleg

La declaració de Romeva ha estat una tesi d'apel·lació al diàleg constant: "Hem fet més de 20 intents formals demanant el diàleg". "En política, per arribar a acords, s'ha de parlar", ha insistit.

El conseller ha exposat que "pels qui entenem que les constitucions han d'evolucionar com evoluciona la societat, el diàleg enforteix la legitimitat de la Constitució". "Mentre que aquí fa 20 anys que no toquem una coma", ha afegit.

"Aquesta demanda és compatible amb el diàleg constitucionalista continuat i que des de la perspectiva d'una democràcia liberal, l'estat de dret no es pot imposar al principi de legítima democràtica que està en termes d'igualtat de legalitat", ha dit Raül Romeva, que ha fet el dibuix de la realitat catalana a partir del 9-N: "El 9-N va ser un clar indicador que aquesta realitat l'hem d'afrontar i no perquè hi hagi a qui no li agradi ha de desaparèixer, no perquè hi hagi a qui li incomodi, desapareixerà".

"Rotundament no. Mai hem fet cap incitació a la violència"

Raül Romeva, igual que Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Turull, ha negat la violència i ho ha fet taxativament: "Rotundament no. Mai hem fet cap incitació a la violència".

I tornant a tirar d'estadístiques, ha exposat que "els objectius perseguits amb violència només arriben a l'èxit en un 26%". "És més probable arribar al nostre objectiu si no usem la violència", ha reblat.

En canvi, ha denunciat la violència desproporcionada dels cossos policials de l'1-O. 

"Manifestar-se no és alçar-se. Les democràcies han de garantir el dret a la protesta fins i tot quan van contra un mateix", ha exposat en referència a la manifestació del 20-S davant el Departament d'Economia.

El relat de Romeva descarta la violència per descartar també el delicte de rebel·lió al qual s'enfronta. "Tot el que fèiem des del Govern era públic, no podíem organitzar una revolta popular", ha insistit.

L'Enfocats

"Ni jo el vaig veure mai ni conec ningú que l'hagués vist", ha dit Raül Romeva quan Andreu Van den Eynde li ha preguntat sobre l'Enfocats, el document que es va trobar a casa de Josep Maria Jové, la mà dreta d'Oriol Junqueras i considerat cervell del referèndum de l'1 d'octubre.

I ha menystingut el document, que és una de les principals proves de la fiscalia: "No puc evitar pensar que si la base de l'acusació és Enfocats, aquesta és molt fràgil".

L'1-O

Van apel·lar a la ciutadania que es manifestés perquè "tothom amb llibertat i sense coaccions es pogués expressar", ha dit Romeva, quan Andreu Van den Eynde li ha preguntat si van fer una crida a la mobilització: "Per suposat, era la nostra obligació, vam cridar a la mobilització lliure i no partidista".

Raül Romeva ha explicat que va anar a votar al seu col·legi electoral i que ho va fer sense problemes. "Hi havia una sensació de normalitat tensa per una certa preocupació", ha explicat davant les càrregues policials que van tenir lloc en diferents punts de Catalunya.

Van den Eynde ha anat directe a preguntar sobre l'actuació de la policia sense embuts: Hi va haver violència?", ha dit.

A la qual cosa Romeva ha respost: "Jo vaig veure violència, esclar que sí. La que exerciren de forma incomprensible i injustificada les forces de seguretat de l'Estat. Lamentablement, hi va haver violència. Una cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps".

Ha negat, a més, que cap ciutadà s'aixequés violentament contra la policia: "Vaig veure per part de la ciutadania una terminació cívica i pacifica d'emetre el seu vot. I una resistència passiva davant la violència que exercien els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Aquella resistència el que va provocar va ser una enorme quantitat de víctimes civils. Hi va haver gairebé 1.000 persones amb contusions, cosa que contrasta molt amb el relat que va fer el ministeri fiscal el primer dia i és una taca força gran en la història de la democràcia espanyola".

El 27-O

A diferència de Junqueras, Romeva sí que ha parlat del 27-O i de la declaració d'independència. I igual que Forn i Turull, ha dit que era "una declaració política". 

"Vam reiterar un cop més d'iniciar un procés de negociació per donar sortida a la declaració, el mandat polític. Instàvem un cop més a fer una negociació de referèndum", ha dit.