"Jo no sabia que s'hi allotjarien membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat", ha dit Josep Rull quan la fiscal Consuelo Madrigal li ha preguntat per què va rebutjar l'entrada del vaixell amb els policies al port de Palamós.
Després ha entrat en el detall: "Ports de la Generalitat va rebutjar l'entrada d'aquella nau com hagués rebutjat l'entrada de qualsevol altra. No va utilitzar els mecanismes establerts per sol·licitar l'entrada en un port. Ordinàriament es gestiona a través d'una plataforma digital. S'ha de fer una sol·licitud formal". També ha concretat que al port de Palamós no hi van els vaixells a fer estades llargues de reparació, que era el que s'havia demanat.
"La sol·licitud de vaixell d'Estat es fa a través de la comandància", ha concretat el conseller Rull.
"Ni es va utilitzar la via ordinària dels vaixells d'aquestes característiques i tampoc es va utilitzar la via d'un vaixell d'Estat. Ni pel port de Palamós ni pel port de Barcelona. El vaixell demana entrar, no els deixen. El pràctic es posa en contacte amb Capitania Marítima, i van accedir a l'entrada puntual a les aigües exteriors del port. Això va durar tres o quatre hores i, finalment, Capitania Marítima va donar instruccions a la nau per anar al Port de Barcelona", ha respost extensament.
Vaixell d'Estat, vaixell-hotel
Josep Rull ha donat tots els detalls de com van acabar amarrant el vaixell dels piolins al port de Barcelona: "Arriba la tarda del dia 20 i torna a demanar entrar al port de Barcelona. Però canvia el plantejament i demana entrar com a vaixell-hotel. No ho demana com a vaixell d'Estat. I el port de Barcelona, que és de l'Estat, diu que no. I és finalment, a la tarda-nit, que el govern espanyol dona la sol·licitud formal d'incorporar el Moby Dada com a vaixell d'Estat".
"Jo no vaig negar l'entrada de la nau, ho van fer els responsables del port de manera solvent", ha sentenciat.
La no-violència
Josep Rull ha negat que la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia fos violenta: "Jo vaig veure una manifestació cívica i pacífica amb expressions molt puntuals que es van donar en els cotxes i que rebutjo de manera categòrica. Era una mobilització a favor de la llibertat i la democràcia protestant per unes detencions que molta gent té el dret de considerar-les arbitràries".
La fiscal ha intentat fer creure que els Mossos no es van fer responsables de la sortida de la secretària judicial. I Rull s'ha referit a la declaració de Joaquim Forn, que va donar tot tipus de detalls de com va ser el dispositiu.
Tampoc ha volgut entrar en els "escarnis" que diu la fiscalia que hi va haver a diversos municipis contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat.
"Parlen de tumult, multitud, instrument de coacció, devem tenir-ne percepcions molt diferents. En la majoria de situacions veig expressions absolutament normals en els estats de dret", ha dit Rull responent als intents de la fiscalia de buscar la violència que avala el delicte de rebel·lió.
"Tenim un problema de percepcions", ha afegit. I com ahir va dir Turull, ha denunciat l'intent d'entrada de la policia espanyola a la seu de la CUP el 20-S: "Vaig veure com els cossos i forces de seguretat van intentar fer un escorcoll a la seu de la CUP sense ordre judicial".
Rull ha girat la truita a les preguntes de la fiscalia: "El ministeri fiscal va dir: 'No ens obliguin a anar més enllà de la llei'. L'expressió, a mi, em va sorprendre molt. Mai hauria pogut pensar que l'amenaça del ministeri fiscal s'hauria pogut concretar amb violència".
La no-DUI
"Vaig votar aquella declaració política", ha dit Josep Rull sobre el ple del 27 d'octubre, quan es fa l'acte de proclamació de la república.
Rull ha evitat dir DUI: "És una proposta de declaració, política, formal, solemne. De voluntat política en els termes que el legislador va despenalitzar l'any 1995. Quan hi ha una declaració d'independència i no s'utilitza la violència, no és objecte de delicte penal". "Es va votar una proposta de resolució", ha insistit.
Rull també ha fet referència al 155 sense mencionar-lo justificant el perquè no es van desplegar els decrets per la república: "No volíem en cap moment que s'apartés la substanciació del plantejament polític, de la democràcia. Vam actuar en conseqüència. No volíem que se'ns apartés. I per això vam prendre les resolucions que vam prendre. No volíem que se'ns desplacés d'un terreny de joc democràtic i cívic".