"En alguns casos no em sentia al·ludit per algunes decisions polítiques que es prenien al Parlament". Així ha començat Santi Vila la seva declaració davant el Tribunal Suprem, que ha destacat que ni ell ni cap dels seus companys van incomplir cap requeriment un cop el TC va enviar els advertiments.
"Crec que vaig actuar en conseqüència", ha dit diverses vegades al llarg de la declaració.
I Vila ha etzibat:
Alguns prometien la independència i es podien quedar sense autonomia
Santi Vila ha fet una declaració reveladora sobre els dies posteriors a l'1-O i els previs al 27-O. I s'ha mostrat com l'aconseguidor amb l'estat espanyol.
"Jo dimiteixo frustrat perquè a partir de la nit de l'1-O hi ha una discrepància d'interpretacions. Alguns reconeixen el referèndum; d'altres estem convençuts que el que ha passat és una mobilització molt important a favor de la independència però que hi ha hagut més de 2 milions i mig de catalans que s'han quedat a casa i que no se senten interpel·lats. Alguns consideràvem que el Govern era de tots. Aquest sentiment era majoritari al Govern", ha explicat Vila sobre la nit del referèndum.
"Durant el mes d'octubre, per ordre del president Puigdemont, formo part dels polítics que van interlocutar amb alts dirigents del partit socialista i del govern d'Espanya que també tenien un alt interès en la conciliació i evitar el xoc institucional", ha detallat Vila, que després ha anat exposant com tot canvia en menys de 24 hores.
"Vam començar negociacions amb interlocutors, polítics, religiosos, del món de l'empresa i càrrecs institucionals. Sense cap interès espuri volien evitar el despropòsit que això acabaria malament", ha explicat, i llavors ha començat el relat de les hores prèvies al 27-O i de la seva dimissió: "El dimecres 25 d'octubre ho havíem aconseguit. Vam anar a dormir amb la pau interior. No prendrem cap decisió unilateral; no es farà cap mena de declaració, encara que sigui formal, política o pugui resultar ofensiava; no prendrem cap decisió d'aquesta mena i convocarem eleccions autonòmiques. A partir del 25 creiem que ho hem aconseguit. No només jo. Membres del Govern i de partits. També crec que es va respirar per part del govern d'Espanya. Però el que havíem acordat discretament, el clima de desconfiança el dia següent es va torçar. Jo que he donat la mà a responsables polítics del PP i el PSOE, si ara no podem, si no som capaços de gestionar emocionalment això, jo sentint-ho molt me'n vaig, me'n vaig i dimiteixo".
"Si poguéssim tornar a l'origen prendríem les decisions d'una altra manera. El que ha passat a Catalunya és impropi d'una societat moderna i avançada", ha conclòs.
Santi Vila ha obert la darrera sessió de la setmana, que s'espera llarga i que posa el punt final a les declaracions dels acusats.
Va dimitir del càrrec de conseller el 26 d'octubre i el fiscal Fidel Cadena ha destacat que "es va anticipar i va dimitir", a la qual cosa Vila ha respost "sí".
Vila ha explicat que Puigdemont preferia que estigués dins que fora, i per això no el va cessar en la remodelació del Govern del mes de juliol: "Reiterava que preferia que em quedés al seu costat. Jo en aquells moments mantenia bones relacions amicals, personals i polítiques amb quadres importants del PP i el PSOE, i la meva interlocució amb Madrid per ell era valuosa".
Tensar la corda
Com la resta d'acusats ha explicat que va firmar el decret del referèndum perquè "es desprenia de la llei que hi havia de donar cobertura". Vila ha explicat que no representava incomplir els mandats del TC. "En aquelles circumstàncies la legislatura s'inicia amb una pressió molt forta perquè el Govern prengués iniciatives de caràcter unilateral i hi va haver una crisi de govern molt rellevant l'estiu del 2016 en què el president Carles Puigdemont va prendre una decisió per desescalar la pressió perquè es prenguessin decisions unilaterals. Va anunciar que el Govern treballaria per celebrar un referèndum. L'eslògan anunciat va ser 'referèndum o referèndum'. Què pretenia? Que des d'aquell moment s'intentaria acordar algun tipus de consulta que permetés als més de 2 milions de catalans que consideren que el consens constitucional s'ha trencat es podia actualitzar o legitimant defensar el seu dret a la independència."
Intentàvem tensar la corda però que no es trenqués
Això és el que ha dit Santi Vila per exemplificar la voluntat de diàleg i explicar la pretensió de Carles Puigdemont amb la crida "referèndum o referèndum".
També ha exposat què es pretenia fer amb l'ajut d'"un moviment ciutadà cívic i pacífic". I en aquest punt el fiscal ha intentat mostrar l'activisme de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com a provocador, per la qual cosa Santi Vila ha matisat: "Són uns activistes i han fet activisme cívic i polític".
La malversació
També ha explicat que la partida pressupostària que portava assignada la llei de transitorietat jurídica va caure en el moment que el TC la va anul·lar, i justifica així que no hi va haver delicte de malversació.
"Sabia que ningú del meu departament prendria cap decisió que comportés una despesa del pressupost públic. I si hi havia despesa passaria pel Govern, i el conjunt dels consellers coincidiríem en la seva inconveniència", ha insistit.
Vila s'ha permès especular i ha posat la pilota sobre la taula de "mecenes" i empresaris que haurien pagat el referèndum: "Intuïtivament puc dir que tinc la impressió que el referèndum es va finançar amb mecenes". El conseller dimitit ha dit que tenia el compromís de Puigdemont: "Tranquil que no gastarem ni un euro".
Sobre la campanya de les vies, Santi Vila ha ratificat el mateix que va explicar Jordi Turull en la seva declaració: "Hi ha un contracte entre la Generalitat i la televisió i ràdio pública que permet certes quotes publicitàries gratuïtes".
El diàleg
"Tot i que sempre vam mantenir vies de diàleg obertes, nosaltres no vam saber propiciar les condicions perquè hi hagués una negociació", ha exposat Vila seguint l'argumentari també del referèndum pactat que han declarat la resta de consellers acusats.
Sobre el desenllaç de l'1-O Vila n'ha responsabilitat tant el govern espanyol com la Generalitat: "El que havia passat ja havia passat. Alguns vam tenir fins a l'últim segon la convicció que no es faria l'1-O. És una ferida que ens acompanyarà tota la vida. Tots hauríem pogut ser més responsables".
Era la nostra obligació ser el Govern dels més de 2 milions de ciutadans tement el que podia passar les pròximes setmanes. Estava convençut que havíem d'atendre el conjunt de la ciutadania
"Hi havia gent que 'com pitjor, millor', i hi havia gent que intentava desescalar la tensió", ha exposat Vila.