Segons l’advocat de Santi Vila, cal diferenciar-lo de la resta de membres del Govern. Aquesta ha esta la biga mestra de l’estratègia de defensa de l’exconseller d’Empresa, que s'ha diferenciat de la resta de defenses i que ha remarcat que des del principi va expressar les seves diferències amb la unilateralitat. “Va discrepar des del principi”, ha assegurat el lletrat Joan Segarra, que ha criticat “decisions polítiques per impostar un consens que en realitat no existia”. Ni tan sols ha admès la desobediència com altres advocats.

Sens dubte, Santi Vila va abandonar el Govern hores abans que el Parlament procedís a la proclamació de la República, sense aconseguir una sortida pactada, un fet que ha estat remarcat per la seva defensa. Però, a més d’això, Segarra ha remarcat que, després de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, “Vila la va reprovar públicament” perquè s’apartava de la “solució dialogada” al conflicte. Ha parlat d’un “context de divergència constant” de de les mateixes eleccions del 27-S, quan el membre del PDeCAT va decidir no anar a les llistes “pel seu posicionament moderat”.

El lletrat de Santi Vila ha aprofitat per a basar-se en les generalitzacions dels escrits d’acusació, que no té en compte “qüestions elementals” de diferència. “Les acusacions no distingeixen entre qui aprova les lleis i qui les dicta, si les resolucions són polítiques o gaudeixen d’eficàcia vinculant”, ha argumentat. “Convé cridar l’atenció que no és el mateix ser president del Govern que conseller, ni és el mateix ser-ho d’Empresa o de Cultura”.

La defensa de l’exconseller d’Empresa ni tan sols hi veu desobediència. En primer lloc, ha argumentat Segarra, perquè les resolucions del Tribunal Constitucional dirigides al Parlament no el vinculaven perquè no era diputat. I les “decisions en l’àmbit de les seves competències” no hi anaven en contra. Sobre el decret de convocatòria del referèndum, el lletrat ha justificat que “l’única firma que el dotava d’eficàcia jurídica era la del president”. De la mateixa manera, ha rebatut que no se li poden imputar suposades despeses en l'àmbit de la seva conselleria.

La seva defensa també ha recorregut a l’hemeroteca posterior al referèndum de l’1-O, llegint un titular del diari Ara: “Vila demana aturar la DUI”. I ha conclòs Segarra: “I finalment va dimitir en conèixer que el president no convocava eleccions”.