Per les portades d’ahir es podia saber com anirien les d’avui. Si aquest dimecres van valorar les qüestions prèvies de les defenses en to crític com una “ofensiva política”, òbviament aquest dijous es valoren les rèpliques dels fiscals com una “defensa de la democràcia”, una argumentació que és una “ofensiva” tan “política” com la de la defensa. L’Ara i El Punt Avui són els únics diaris que ho expliquen així.
Vet-ho aquí. El judici encara no ha entrat en la substància del procediment i els diaris, per inèrcia, han establert netament que es tracta d’una vista on la política tindrà tant o més pes que les anomenades “qüestions tècniques”. La insistència dels diaris —com anomenar-los? Els diaris del 155?— que el judici al procés és un simple cas penal més l’ha desfet la realitat de les argumentacions d’uns i altres en només un parell de dies. Ja es pot dir, doncs, que aquest és un judici polític? No caldrà, que ja ho deixen ben clar els mateixos diaris que ho desmentien.
La diferència, esclar, és que si “l’ofensiva política” la comanden les defenses, és mal, mentre que si la comanden les acusacions, és bé. El joc consisteix en posar a competir —tu tries— el relat dels advocats dels encausats a l’entorn de la protecció dels drets fonamentals dels seus clients, i el relat dels fiscals de l’Estat, que s’hi tornen dient que “defensen la democràcia”. El mateix pretext es va fer servir per enviar milers d’agents de la policia i la Guàrdia Civil a pegar la gent que volia votar l’1 d’octubre del 2017. ¡A por ellos!, ha dit la fiscalia, i s’ha tret de la màniga l’invent de les “muralles humanes”, perquè ni la seva pròpia jurisprudència el serveix de referent:
Aquí no tot encaixa bé, perquè a la banda dels “defensors de la democràcia” no només hi figura l’Estat, sinó que també hi és Vox. Un i altre fan una simpàtica parella a la que cap columnista encara anomena “pinça” —ni ho farà: avui, als diaris, l'única "pinça" que val és la que encolomen als partits indepes i als de la dreta al Congrés. En italià, de quedar bé en diuen fare una bella figura. De quedar malament, fare una figuraccia. Doncs això. A la sessió d’ahir, fiscalia i Vox feien una… (acaba tu mateix la frase en italià).