El Codi Penal espanyol diu el que diu, i els fets de la tardor del 2017 no encaixen ni en el delicte de rebel·lió ni en el delicte de sedició ni en el delicte de malversació. Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha tractat de fer aquest dimarts una classe de dret penal al Tribunal Suprem. En la presentació del seu informe final, ha desmuntat el relat de les acusacions, que han arribat a parlar de "cop d'Estat" de l'independentisme. El lletrat dels membres de JxCat ha fet una anàlisi detallada de cadascun dels tipus penals pels quals podrien ser condemnats a llargues penes de presó i inhabilitació.

La defensa de Sànchez, Turull i Rull ha començat rebatent les paraules del fiscal Javier Zaragoza: “La gent ha de saber que en el dret penal espanyol del segle XXI no existeix cap delicte de cop d’Estat”. També quan va dir que era una “rebel·lió diferent”. En aquest sentit, li ha rebatut que, com a penalista, mai no s’ha trobat amb “homicidis diferents”. “Els delictes són els que són. El Codi Penal és el que és, i la rebel·lió és la que és. La nostra funció aquí és analitzar si concorren els tipus penals”, ha resumit.

Pel que fa al delicte de rebel·lió, Jordi Pina ha començat per la mateixa essència del tipus penal: "Si no tenim alçament públic, ja no tenim res més". I ha afegit: “No són alçaments el que va ocórrer a Catalunya. Són protestes, són manifestacions”. En aquest punt ha fet una ferma defensa de protesta: “Sí, s’estava qüestionant l’actuació de jutges. Tots tenim dret a protestar contra les seves resolucions. És la sana crítica”. Ha recordat que, malauradament, també hi ha jutges que prevariquen.

El lletrat també ha negat l’existència de violència amb un delicte que requereix “força armada i foc”. En canvi, “una cassolada o una escopinada” no té prou entitat per a una rebel·lió. “La violència es va crear en aquells llocs on alguns funcionaris dels cossos de seguretat de l’Estat no van saber estar a l’altura”, ha rebatut.

Jordi Pina ha replicat que la Generalitat “tingués el poder”, com van argumentar les acusacions la setmana passada. Ho ha comparat amb el gag de l’humorista Miguel Gila trucant per telèfon, i ha recordat que les delegacions del govern, els ports, els aeroports o l’Exèrcit no estan en mans de la Generalitat, sinó de l’Estat. De la mateixa manera, s’ha preguntat on eren els promotors, subalterns i participants dels quals parla el tipus penal. Segons Pina, cap acusat "movia els fils" dels més de dos milions de persones que van votar al referèndum de l’1-O.

Pel que fa a la sedició, i també en contra del criteri de la Fiscalia, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull ha defensat que el tipus penal també implica una violència que no va existir. En aquest sentit, els arguments que han servit per a la rebel·lió han servit per a negar la major de l’acusació de sedició. “És la rebel·lió en petit, l’estructura típica vindria a ser igual”, ha precisat. Ha remarcat que no hi ha cap crida dels acusats a impedir una actuació judicial com la del 20-S.

Sobre la malversació, el lletrat de la defensa ha recordat que no s’ha pogut provar durant el judici cap cost per a l’administració posterior al 6 de setembre del 2017, que és quan va celebrar-se el famós i polèmic ple per aprovar les lleis de desconnexió. Pina s'ha dedicat a desgranar diversos exemples, sobre els quals se sustenta l'acusació, per desmuntar-los. Alhora ha fet èmfasi en que és del tot insostenible jurídicament que "es posi tots els membres del govern al mateix sac, en comptes d'imputar a cadascú les despeses del seu departament". 

Turull, més dies a la presó que de conseller

Un cop ha conclòs l'exposició inicial, Pina ha emprat la segona part de la intervenció per precisar individualitzadament sobre cadascun dels seus tres clients. Ha començat per Jordi Turull, que durant l'1-O era el conseller de Presidència i portaveu de l'executiu. Un càrrec, per cert, que va ocupar durant poc més de 3 mesos i mig, sis vegades menys del que porta a la presó, com ha assenyalat Pina. L'acusació enfila Turull en base a la Moleskine, el doument Enfocats el full de ruta de Junts pel Sí i el Llibre Blanc de la independència. Argumenten que són la prova d'un entramat que lligava les tres potes essencials per a la rebel·lió, que són el Govern, la societat civil i el Parlament. I això, segons Pina, "és una barbaritat tremenda; quan tu no saps i no tens elements provatoris fas un esforç titànic per trobar lligams".

El Llibre Blanc de la Independència va ser un encàrrec del govern Mas, que va veure la llum el novembre de 2014, "mai va ser impugnat, la fiscalia mai va dir res d'aquest llibre, que és un document acadèmic". En relació a l'Enfocats, el lletrat ha denunciat que "ningú no sap d'on surt". En aquest sentit ha fet palès que no té cap sentit acusar els membres del Govern de treballar en un document sobre el qual no s'ha trobat ni un sol esborrany ni intercanvi d'impressions en els milers de correus que els han intervingut. I ha afegit que "en aquest document hi ha molt il·luminat". Tres quarts del mateix sobre les revelacions que aporta la llibreta Moleskine de Josep Maria Jové. Segons Pina és absurd posar el crit al cel per les trobades que s'hi documenten, "el que no seria lògic és que es reunís amb Messi, però com no s'ha de reunir amb Rovira o Romeva? Els polítics es reuneixen amb polítics", ha sentenciat. I s'ha preguntat "quantes reunions té amb Jordi Sànchez o Jordi Cuixart? Això és el determinant". Pel que fa al full de ruta de Junts pel Sí, ha explicat que va signar-se l'any 2015, i que no va tenir res a veure amb ell. 

Pina també ha estat molt crítc amb el fet que s'atribueixi a Turull el delicte de rebel·lió "perquè va incitar a enfrontar-se i perquè va exaltar a defensar els col·legis, ergo, va cridar a oposar-se a les forces de seguretat de l’estat". Assegura que "Turull i jo ens vam quedar ojipláticos, com l'emoticona de Whatsapp" quan es va posar com a argument que "els mossos sentien malestar" amb l'aleshores conseller de Presidència. "Què té a veure que els Mossos expressessin el seu malestar amb ell amb l'acusació de rebel·lió?", s'ha demanat. 

També ha qualificat "de traca i mocador" que una altra de les raons que addueix l'acusació és que Turull va entrar com a conseller amb la remodelació del Govern. A la vegada ha condemnat que es malinterpretin intencionadament diversos tuits de Turull durant aquella tardor de 2017, i que no es fixin en canvi en la infinitat de piulades pacifistes de l'extitular de la Presidència. 

Rull, "16 anys per un tuit?"

Pel que fa a Josep Rull, l’advocat ha arrencat ironitzant que “el que s’ha fet amb ell és més dret marítim que dret penal”, en referència a la seva condició de conseller de Territori, que va gestionar l’atracament dels vaixells de policia espanyola. Concretament ha rebatut una piulada on deia que no havien deixat atracar el vaixell del Piolín, que el lletrat ha atribuït a un acte de xuleria. “En ple segle XXI el Ministeri Fiscal demana 16 anys de presó per una piulada que diu que no ha deixat atracar un vaixell? Em faria riure si no fos tan greu”, ha exclamat. Ha deixat clar que no va poder entrar a port per problemes tècnics.

En aquest punt, ha tingut important rellevància l’entrevista que va concedir a El Nacional, on denunciava que “la presència testosterònica de la policia al port està entorpint greument les exportacions”. A Pina li ha servit per a denunciar “l’actuació deslleial” dels funcionaris policials que van realitzar l’atestat. “Recullen trossets de diverses respostes, que dona un significat que no tenen res a veure amb l’entrevista”, ha criticat.

També ha tirat per terra la resta d’acusacions. Sobre el document Enfocats, “no hi ha cap correu ni absolutament res”. Sobre la llibreta Moleskine de Josep Maria Jové, “no s’ha provat que el senyor Rull intervingués en cap reunió”. I sobre el full de ruta de l’ANC, “poca cosa pot dir el senyor Rull”.

Sànchez i els "maleïts esgarrapacristos"

D'aquí a quatre mesos farà dos anys que van empresonar els Jordis. Aquesta tarda Jordi Pina ha defensat amb vehemència la seva innocència, centrat en Jordi Sànchez, l'expresident de l'ANC, que és el seu representat. El seu informe final és clar i diàfan, "la fiscalia ha volgut escarmentar de manera especialment considerable els líders socials". És més, ha acusat l'acusació de tenir mania persecutòria contra ell, "el pervers i malvat gurú de l'independentisme". 

Pina s'ha exclamat pel fet que se situï Sànchez, l'acusat a qui més temps va dedicar la fiscalia, com un dels caps de la rebel·lió, perquè "si fos així haiuren d'imputar-li també malversació". Segons l'argumentari de la defensa, un any després d'haver-lo enviat a la presó preventivament van adonar-se que no tenien cap manera de vincular-los amb el Govern. I és en aquest punt que decideixen buscar algun pretext, que al full de ruta del l'ANC de 2016 feia referència al referèndum com a element important. "Daquí es desprèn que l'ANC movia el cotarro", ha criticat Pina, posant de manifest que en cap moment del judici s'ha preguntat sobre aquest document que l'acusació fa servir a les seves conclusions finals. 

En un exercici bàsic de pedagogia, l'advocat defensor ha aprofitat per recordar al tribunal que "el referèndum el va organitzar el Govern, no el senyor Sànchez o l'ANC". Que els líders independentistes avui asseguts al banc dels acusats s'han limitat a "recollir el guant" de la ciutadania després de la indignació que va generar la sentència contra l'Estatut, i que no ha deixat de créixer amb els anys i amb l'actuació dels successius governs espanyols. La major part del temps que ha dedicat a defensar Sánchez, el seu magistrat ha insistit en el pacifisme que sempre ha impregnat l'ANC, "amb l'única maleïda excepció dels esgarrapacristos que van causar danys als cotxes de la Guàrdia Civil", una bretolada que segons Pina "va malmetre anys d'actuació impol·luta" i "ha servit de pretext per empresonar-los". 

En el seu escrit final de defensa, Pina ha demanat l’alliberament dels seus representats: Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, fins que arribi la sentència del judici.