Declaracions impecables avui del lehendakari, Iñigo Urkullu, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. I deliri de Juan Ignacio Zoido, exministre de l'Interior, que després d'estar atrapat entre les preguntes de les defenses, ha fet una sortida endavant traient les "armes de guerra" a preguntes de Vox i la fiscalia.

El seu relat com a testimonis ha ajudat a posar a lloc el moment que es vivia a Catalunya i la complexitat que hi havia per desencallar la situació del procés independentista.  

Urkullu ha fixat el relat del diàleg i la negociació i ha negat la voluntat de la uniteralitat del Govern de la Generalitat.

El 19 de juny del 2017 Iñigo Urkullu i Carles Puigdemont es van trobar a la Generalitat amb motiu de la commemoració de l'aniversari de l'atemptat d'Hipercor i, durant les quatre hores de reunió, el president de la Generalitat li va demanar que fes de mediador davant "el bloqueig absolut" amb el govern espanyol.

Mariano Rajoy no va voler entrar ahir a explicar fins a quin punt es va negociar ni quin va ser el paper d'Urkullu. Només va dir que s'havien vist, cosa que va provocar que l'advocat Jordi Pina recordés a l'expresident del govern espanyol que estava sota jurament. Sense immutar-se, va dir a Rajoy: "No es preocupi, ja ens ho aclarirà el senyor Urkullu". I això és el que ha passat. Urkullu ho ha explicat tot amb detall.

Urkullu ha estat taxatiu amb la fiscalia quan ha respost que s'estava negociant una consulta "legal i pactada, mai un referèndum que no estigués basat en el respecte a l'ordenament jurídic".

Ada Colau ha desmuntat el relat de la violència del 20 de setembre, pel qual fa més d'un any que són a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

Colau ha denunciat la intencionalitat política per aturar el referèndum a la força: "Darrere les càrregues policials creiem que hi ha una instrucció política". I a preguntes de diferents defenses, ha anat desmuntant el relat de la violència, exercint pràcticament de pèrit, però amb un to marcadament polític de denúncia de la violència per part de l'Estat i de la vulneració de drets fonamentals.

I ha destacat la manca, ja no de violència, sinó de desperfectes, així com la violència de l'1-O. Ha dit que va trucar a Enric Millo per aturar les càrregues i que Catalunya vivia una situació excepcional: "Un cop vaig arribar a Barcelona, a més, dels tuits vaig fer una declaració institucional. La situació era molt preocupant. Hi havia una sensació d'estat d'excepció. Els fets del 20-S es produeixen en un context de coses anòmales que no havíem vist mai", ha relatat Colau.

La versió de l'alcaldessa de Barcelona s'ha confrontat amb la de l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, que ha estat el primer de la tarda.

Zoido, les armes de guerra i la mirada de Forn

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha hagut de declarar amb la mirada clavada del conseller d'Interior, Joaquim Forn. I no al clatell, sinó de cara, perquè Forn s'ha assegut darrere els advocats.

El nou argument que avui el ministeri s'ha tret de la màniga són les armes de guerra.

Avui Juan Ignacio Zoido, durant l'interrogatori al judici al procés, ha dit que, quan va arribar al Ministeri d'Interior, va trobar una petició dels Mossos d'Esquadra per comprar "armes de guerra i molta munició", com a relat per avalar l'alçament armat que preveu la rebel·lió i la utilització del cos policial de Catalunya com un exèrcit. Tot i que no ha detallat quines armes eren, ha descartat els llançagranades quan l'hi ha preguntat la fiscalia.

"Crec que va ser una actuació proporcionada, ateses les circumstàncies d'aquell dia", ha dit l'exministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, només començar l'interrogatori sense deixar temps que li preguntessin pràcticament res. L'exministre no ha tret pit. Al contrari, estava més aviat prudent o amb por pel que pogués dir i no entrar en contradicció. Declaració poc ferma i amb moltes nebuloses que ha sembrat el dubte sobre l'actuació de la policia espanyola i les decisions del ministeri.

El testimoni tècnic de Benach

L'expresident del Parlament, Ernest Benach, ha fet un testimoni tècnic, com ahir va fer Núria de Gispert, per situar la feina que tenia encarregada Carme Forcadell i quines eren les seves responsabilitats.

La fiscalia ha fet una embranzida per mirar-lo d'acorralar. Però no ha pogut.

Rufián, Fachin i Domènech

Gabriel Rufián,  Albano-Dante Fachin i Xavier Domènech han estat irrellevants pel que poden aportar a la causa. Tots tres han negat la violència i han denunciat les càrregues policials de l'1-O.

"Em grinyola que diguessin que era una rebel·lió, perquè jo vaig anar a berenar i em sembla que en una rebel·lió poca gent va a berenar". Així de simple ha volgut negar Rufián la violència.

L'exdiputat de Catalunya en Comú Albano-Dante Fachin ha descrit que la gent que hi havia "era força normal", i ha explicat que va estar conversant amb la Guàrdia Civil: "Els vaig preguntar si els molestava el fum del cigarret. L'única preocupació que vaig percebre i que em preocupava era si li molestava el fum del meu cigarret".

Les mobilitzacions del 20-S al Departament d’Economia eren imprescindibles. Així ho ha defensat l’exlíder dels comuns, Xavier Domènech, en la seva declaració com a testimoni davant del Tribunal Suprem. “L’Estat havia entrat en una lògica de guerra”, ha sostingut. Ha estat una de les declaracions més curtes, amb prou feines deu minuts, però ha servit per fer una defensa del dret a la protesta davant la repressió de l'Estat.

Els tres processats

La tarda ha acabat com una pistonada. Els tres darrers testimonis, Josep Ginesta, secretari general d’Afers Socials, Treball i Família (ERC), Francesc Iglesias, secretari d’Afers Socials i Família, i Adrià Comella, exsecretari general del departament de Justícia i director del CatSalut, citats per Vox, han acabat marxant a casa sense declarar per la seva condició de processats en altres causes, també relacionades amb els preparatius del referèndum.

Dilluns, més

El judici es reprèn dilluns, excepcionalment. És un dels dilluns que el tribunal ha habilitat davant l'alt nombre de testimonis, 500.

Entre els citats la setmana que ve destaquen el president del Parlament, Roger Torrent, que no ha pogut declarar avui dimecres quan s'ha celebrat ple a la cambra catalana.

També declararan l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, el popular Enric Millo; l'exvicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, i responsables del dispositiu de les Forces de Seguretat de l'Estat durant l'1-O, com ara Diego Pérez de los Cobos i comandaments dels Mossos d'Esquadra. També declararan els propietaris d'hotels on es van allotjar els agents de la policia espanyola.