L’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría s’ha presentat aquest migdia al Suprem vestida com la Soraya de sempre, la del Diplocat en liquidasió, l’omnipotent número dos de Mariano Rajoy, la Soraya del somriure segur i la declaració lapidària. Però després de dues hores de declaració, ha descobert que ja no estava a la sala de premsa de la Moncloa on el seu dit assenyala qui té la paraula, ni al Congrés dels Diputats empetitint l’oposició amb displicència.

L'exvicepresidenta ha entrat a dos quarts d'una a la sala amb pentinat nou, posat segur i el somriure de sempre. Ha contestat al número dos de Vox, Javier Ortega ―que tot i l'expectació davant el retorn després de més d'una setmana de silenci ha representat l’acusació popular sense pena ni glòria―, i al fiscal Javier Zaragoza, que no li ha plantejat cap problema.

En respostes a l'acusació, Santamaría no ha tingut inconvenient en assegurar que a partir del 20 de setembre hi va haver a Catalunya un clima de constant violència i “d'assetjament massiu, generalitzat i sistemàtic” amb una estratègia concertada del Govern liderada pel president, que en tot moment ha estat nomenat pel fiscal com el “processat rebel Carles Puigdemont”. Tot per posar en risc l’ordre constitucional? “Per descomptat”.

Però després de les acusacions, arriben les defenses, i la passejada triomfal per la sala acaba. La número dos del gabinet de Rajoy, màxima responsable del dispositiu que el govern espanyol va desplegar a Catalunya per suspendre l’autonomia, ha estat incapaç de superar l’interrogatori de l’advocat de Quim Forn, Xavier Melero, sobre l’informe sobre riscos de l’1-O que fixaven funcions limitades per a la policia espanyola l’1-O.

Soraya ha assegurat davant les acusacions que es van enviar 6.000 policies espanyols a Catalunya després de la violència, que segons ha assegurat, hi va haver el 20-S davant d’Economia, però ha estat incapaç de respondre a l’advocat Jordi Pina com pot ser que si aquesta decisió es va adoptar davant dels fets del dia 20, la petició per enviar els vaixells Piolín al port de Barcelona fos del dia 19.

“Sap què passa, que això és un judici, no un debat polític. Contesti'm el que li pregunto”, li ha reclamat Pina.

El president de la sala, Manuel Marchena, ha hagut de sortir a rescatar la vicepresidenta, que cada cop apareixia amb el somriure més encarcarat.

Possiblement l’escena més curiosa l’ha protagonitzat l’interrogatori amb Francesc Homs, amb el qual havia mantingut nombrosos debats al Congrés fins que aquest va haver d’abandonar la Cambra quan va ser inhabilitat pel Suprem arran la consulta del 9-N. Ara Homs ja no és diputat, però tampoc Soraya és la vicepresidenta.

L'Homs advocat ha volgut que reconegués que el Codi Penal no només va eliminar com a delicte la convocatòria de referèndums sinó que el PP tampoc ho va tornar a incorporar en la darrera reforma de la llei quan tenia majoria absoluta, i que admetés que el Govern va assumir el 155. “Estem tenint una gran generositat amb les preguntes”, li ha retret Marchena.

L’advocada Olga Arderiu ha advertit que l’exvicepresidenta havia explicat davant les defenses que allò que no es publica no té efectes jurídics. “Sap que la declaració d’independència no es va publicar ni es va votar el preàmbul”, li ha ventat.

A dos quarts de tres ha acabat l’interrogatori i el president de la Sala ha aixecat la sessió. Els presents han anat abandonant els seus llocs. També els acusats, que s'han dirigit a conversar amb els seus advocats.

Per uns instants, només la vicepresidenta es mantenia asseguda a la seva cadira. De cara al tribunal que estava recollint i d'esquena a la resta d'assistents. Finalment, s’ha aixecat, s'ha girat amb el somriure congelat cap al públic i intentant no creuar la mirada amb cap dels acusats, amb cap d’aquells que durant mesos van mantenir reunions i converses i que avui són a la presó.

L’auxiliar de la sala l’ha anat a rescatar, mentre Santamaría, hieràtica, mirava de reüll al seu voltant per assegurar-se que no es trobaria ningú. Fins que s’ha autoritzat la seva sortida de la sala abans que els acusats, mentre els presos s'acomiadaven del públic.